Ha format part tretze anys de la seva vida del Cau l’Espolsada de Premià de Dalt, primer com a nen i després com a monitor. També fa anys que participa en l’organització de la Festa Major de Premià de Mar a la comissió de Pirates i Premianencs.
És la cara més visible de Crida Premianenc, el nostre alcaldable, però destaca el gran equip humà que hi ha darrere seu.
Li fem unes quantes preguntes:
– Què tenim a Premià de Mar?
Actualment Premià de Mar ronda els 30.000 habitants, ja és una senyora ciutat i queda lluny aquella petita vila costanera.
En termes urbanístics, l’aprovació del nou Pla Urbanístic Municipal (aprovat amb els vots a favor de CIU, ERC i ICV aquest darrer mandat), ens deixa una situació límit: l’esgotament del sòl ja és una realitat, i en canvi els equipaments bàsics per a la ciutadania (sanitat, esports, cultura) cada vegada estan més saturats. A aquest poble mai no hi ha hagut una planificació urbanística seriosa, capaç de fer un urbanisme d’acord amb les necessitats de la població.
Cal fer referència a la deixadesa del nostre front marítim: des de l’estat lamentable del passeig marítim, el fracàs dels diferents projectes del port, la barrera arquitectònica que suposa la N-II o la mateixa regeneració de les platges, un sistema obsolet que no només destrossa el nostre fons marí sinó que a més enterboleix les nostres aigües tota la temporada d’estiu.
Aquesta situació de forta densitat de població ens ha de fer estar alerta també als diferents contextos socials que es viuen a la ciutat. Cada barri té la seva complexitat i la seva realitat social, i per tant cada part de Premià té unes necessitats concretes. Cal tenir en compte que hi ha un alt nombre de nouvinguts i cal fer el possible per acollir-los i integrar-los a la nostra cultura, però sobretot el que cal es treballar per aconseguir frenar l’atur a la població, ja que estar sense feina és sinònim de més risc social, de més risc de marginalitat i és en aquesta direcció que els partits de dreta aprofiten per conrear prejudicis infundats. Cal treballar per un Premià més just i solidari.
Tampoc podem perdre de vista la situació límit en la que es troba Premià de Mar en l’àmbit cultural. Actualment no disposem d’una programació estable culturalment, i el que és pitjor, sembla que per poder fer activitats populars tot són impediments. Els premianencs i premianenques que treballem al voltant d’entitats socials i culturals ja coneixem de prop aquesta situació, la patim i moltes vegades, per pur cansament, desistim dels nostres intents d’organitzar activitats. Tot plegat és per pur desinterès i pura desídia. Hi ha vegades que et pots trobar en situacions completament surrealistes, com per exemple quan et diuen que per fer alguna actuació al carrer hem de pagar les taules i les cadires! Un acte que per l’Ajuntament té cost zero i en canvi encara et fan pagar!
– I què hi pot fer Crida Premianenca?
En matèria urbanística Crida Premianenca fa un plantejament molt sever: tirar enrere el POUM. La nostra oposició en contra del Pla Urbanístic ja fa anys que és coneguda, i els temps ens han donat la raó: el creixement urbanístic especulatiu ha estat un dels grans motius de la crisi econòmica. Donar llicències per urbanitzar a tort i a dret ha estat una de les principals fonts d’ingressos de la població, i també ha permès que molts premianencs i premianenques tinguessin feina fent de mà d’obra a les construccions, però ara ens trobem amb una nova dimensió: el sòl s’ha esgotat i el model de ciutat compacta, mediterrània i diversa amb barreja d’activitat comercial, industrial, de serveis, d’equipaments i residencial se n’ha anat en orris.
Nosaltres apostarem per a la renovació de la ciutat ja construïda: hem de ser capaços de moderar el consum del sòl i de protegir les poques àrees encara no urbanitzades i això no ho podem fer amb la llosa que ens pesa del nou POUM. Cal advertir a les administracions supramunicipals com ara el consell comarcal, la diputació de Barcelona o la mateixa generalitat que cal fer marxa enrere i fer un nou plantejament per adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés.
I en aquesta direcció cal fer un nou Pla Urbanístic que contempli la construcció d’un gran parc central amb vegetació i verd, un nou pla de mobilitat per a resoldre els greus problemes d’aparcament a la ciutat, unes noves polítiques de mobilitat que tinguin en compte les persones amb mobilitat reduïda eliminant totes les barreres arquitectòniques, i elaborar un nou pla de serveis de la ciutat, fent-la més dinàmica i intensa, més respectuosa amb l’entorn i sobretot més cohesionadora.
Per treballar la cohesió social, considerem que és imprescindible aplicar mecanismes de participació ciutadana efectius i reals. Proposem crear la figura dels regidors de barri per tal que siguin aquests qui recullin directament les necessitats, proposes i neguits dels nostres veïns i veïnes i a la vegada que siguin ells mateixos els que passin comptes de la gestió feta en el marc de la junta de govern local a l’assemblea de veïns de manera periòdica, on s’explicarien les accions que s’han realitzat i les que no s’han pogut dur a terme, i explicar clarament per què no s’han tirat endavant.
Propostes com la dels regidors de barri, les audiències públiques amb l’alcalde o la creació de consells sectorials (joventut, gent gran, nouvinguts) no són propostes utòpiques, sinó que són propostes que entren dins la normativa legal vigent, i per a aplicar-les només fa falta una lectura flexible de la Llei de Bases de Règim Local del 1985 i sobretot molt d’interès per adequar-les al Reglament Orgànic Municipal (el ROM).
Des de Crida Premianenca tampoc oblidem que cal fer un esforç per a resoldre el tema de l’atur, però cal anar en compte en aquest tema per no caure en la demagògia a la que ens tenen acostumats els diferents partits polítics. Dir que baixarem la taxa d’atur és senzillament una proposta que clama el cel, ja que la creació de llocs de treball en una població on la major part del sòl és residencial és gairebé impossible.
Per la nostra part però, si que oferim un paquet de mesures en matèria d’economia social que pensem que ens permeten reinventar-nos i aplicar mesures concretes per a reactivar l’economia local. En aquesta direcció, cal destacar la importància de potenciar eixos comercials degradats com el carrer Jacint Verdeguer o el carrer Enric Granados, o el mateix carrer Sant Antoni, en ple nucli antic.
També cal potenciar el cooperativisme, crear una borsa de treball juvenil, crear un carnet del comerç premianenc, o crear un viver d’empreses, relacionant-nos per exemple amb iniciatives que ja estan funcionant per exemple al Tecnocampus de Mataró.
I finalment, en el terreny cultural Crida fa el seu gruix de propostes que passen cadascuna d’elles per la voluntat política d’entesa amb el teixit associatiu de la població. Si actualment no hi ha ni un duro a la casa gran de la vila, reinventem-nos i aconseguim una programació cultural estable mà a mà amb les associacions, creant mecanismes d’autogestió i autofinançament i posant las màximes facilitats per a l’organització d’esdeveniments. Caldrà veure quina serà la gestió del nou govern en matèria cultural i sobretot d’equipaments. El silenci electoral sobre la gestió de la nova Amistat ens preocupa, i nosaltres estem convençuts que el model de creació d’empreses municipals gestores de la cultura no és el nostre model, sinó que el que volem és que la cultura sigui el més popular possible i el més assequible per als premianencs i premianenques.
Crida Premianenca ha fet un esforç molt gran per a poder “parir” un programa com el que a hores d’ara tenim a les nostres mans. Ha estat un procés llarg però molt valuós. Hem pogut ajuntar diverses perspectives dels diferents temes i hem treballat a partir del consens. Les 210 proposes que fem no utòpiques, sinó que són aplicables a la nostra vila, això sí treballant i fent un esforç sobrehumà.
En resum, podem dir que som aquells que no tenim por d’entrar a l’Ajuntament i enfrontar-nos amb qui sigui per a poder millorar i salvaguardar Premià de Mar.
– I això no ho poden fer els partits que hem conegut fins ara?
Els partits “tradicionals” ens deixen un panorama de desafecció ciutadana que des de la nostra perspectiva s’entén perfectament.
El govern de CIU i ERC, ha volgut fer de Premià un poble de mira’m però no em toquis. Ja hem sentit a dir que les màximes prioritats són les de fer de Premià el poble més net del Maresme.
Doncs bé per nosaltres tenir un poble més net és un mínim, no la nostra gran màxima. La realitat de Premià és que tenim un poble avorrit i adormit, un poble dormitori sense cap mena d’al·licient, i la nostra candidatura aposta per a treballar amb energia per a fer un gir de 180 graus en la gestió que han dut a terme no només aquest últim govern sinó els diversos governs municipals que hi ha hagut des de 1979.
El govern de CIU i ERC ens deixa un panorama urbanístic desolador i la major part de propostes del seu pla de treball sense complir lluny del que ens volen vendre.
La pitjor nota la podem posar descaradament a la gestió de Cultura, en mans d’ERC, que no només han estat incapaços de fer una programació cultural amb cara i ulls, sinó que han donat l’esquena al teixit associatiu de la població, en bona part per culpa de la prepotència de la primera regidora de festes, que va aconseguir acabar “malament” amb cadascuna de les entitats i amb el voluntariat que organitza els principals esdeveniments festius de la població com són el Carnestoltes, el Rebombori o la mateixa Festa Major.
En aquest sentit s’haurà de fer una feina molt profunda per a poder restablir els lligams amb l’associacionisme premianenc.
En la mateixa línia, el govern ha estat incapaç de gestionar amb objectivitat els mitjans i eines de comunicació de les que la població disposa. Només cal veure el pamflet que cada dos per tres rebem a casa, anomenat “Vila Primilia” on s’exposa descaradament la “gran feina” que duu a terme el govern municipal.
Des del govern tampoc s’ha treballat per a la millora dels eixos comercials, ni s’han atrevit a canviar l’ordenança que regula els horaris dels bars i espais d’oci nocturn per a crear una oferta digna d’un poble de 30.000 habitants, ni s’han posicionat en contra de la regeneració de les platges ni tampoc ara són capaços de renunciar als laterals de la C-32.
La major part d’equipaments s’han fet sense una planificació acurada. Només cal veure la piscina nova, que ja gairebé ha quedat petita pel volum de demanda (tot i les tarifes desproporcionades), o el mateix ambulatori, que des de la regidoria de sanitat no ha impulsat ni un pla de millora per a poder absorbir la gran quantitat d’usuaris.
Segurament l’únic aprovat aniria per a la gestió de Serveis Socials, on s’ha aconseguit donar més cobertura als premianencs i premianenques amb necessitats específiques, tot i que nosaltres pensem que hi podem treballar molt més, sobretot mà a mà amb les entitats del tercer sector, amb les quals s’ha d’arribar a acords per a poder arribar a més gent necessitada (nouvinguts, gent gran, famílies en risc d’exclusió).
El més paradoxal de tot plegat, però, ha estat la incapacitat del PSC i d’ICV de fer una bona oposició, amb sis i dos regidors respectivament. A banda de veure’ls durant la campanya electoral, des de Crida Premianenca ens preguntem com pot ser que durant quatre anys no hagin estat capaços de portar al ple les propostes que ara ens presenten, o més greu encara, ens preguntem on eren quan el poble els ha reclamat (l’oposició a les platges, al pla urbanístic…).
En un context polític marcat per la desafecció ciutadana cap a les institucions i els representants polítics del sistema, cal aprofitar les eines que tenim a l’abast des del municipi i presentar a la ciutadania una manera diferent d’entendre la política a l’ajuntament que permeti recobrar la confiança en les institucions i torni a despertar l’interès pels afers públics a partir de la implicació de la ciutadania en la política local.
Així doncs, la confiança que podem tenir els premianencs i premianenques amb els partits “tradicionals” ha perdut tota força, així com també dubtem obertament de la capacitat de dur a terme alternatives tant necessàries com són les que ens ocupen: sobretot en matèries com urbanisme, cultura i economia.
– Què et porta a liderar aquest projecte?
Fa molt de temps que dedico bona part del meu temps lliure a Premià de Mar. Des de ben jovenet he estat implicat en l’organització de la Festa Major. De fet recordo quan tot just començàvem a remoure la Festa, en temps del regidor de cultura, Joan Sòria, que va ser capaç de canviar l’estructura de la festa i va impulsar les colles de cultura popular (ens fan falta regidors com aquests!).
Independentment de la meva dedicació a la Festa també he anat creixent en l’entorn de les colles de cultura popular i tradicional agrupades a De Bòlit, primer com a tabaler, on he viscut grans moments de la meva joventut, i actualment com a bastoner.
De tot plegat, sempre en surten unes relacions socials molt personal amb altres premianencs i premianenques, i d’aquest mateix teixit associatiu també surten grans propostes per a canviar el poble.
Des de fa temps veig una certa desmotivació, desencís i preocupació pel poc lideratge polític de la vida cultural del poble, i segurament aquest cansament m’ha portat a mi i a la colla que porto darrera a organitzar un grup de gent que lluny de buscar cap interès econòmic en la política, busquem tenir veu i vot a l’Ajuntament. Tenir-hi un peu dins per a poder fer-nos sentir.
Potser pel meu interès per la política, i per la meva formació acadèmica (sóc llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i he fet un màster de polítiques de joventut), hem decidit que fos jo mateix el cap de llista.
Personalment, em fa molta il·lusió ser regidor de l’Ajuntament per poder portar la veu de la ciutadania inquieta a la sala de plens!
– Qui t’acompanya?
Al meu darrera m’acompanya un equip amb una motivació que no té res a envejar. Som un equip molt jove però ben implicat en el teixit associatiu de la nostra població, i això, que els politòlegs anomenem capital social, és bàsic de cara a la posada en pràctica de les nostres idees polítiques, recollides al programa electoral de Crida Premianenca.
Precisament, m’agradaria destacar l’orgull d’encapçalar un grup de joves que hem estat capaços de fer un projecte completíssim. Poques vegades ens trobem en situacions com aquestes, i menys a la nostra població.
Estem convençuts que per fer-ho millor que els que ara mateix ocupen el consistori no fa falta tanta experiència, sinó una bona dosi d’energia creativa, i això és el que més ens destaca per sobre de les altres candidatures.
Cal destacar a més, que l’equip, si bé no és del tot intergeneracional, si que és interdisciplinar: mestres, educadors socials, biòlegs, i moltes altres professions, fet pel qual ens ha permès crear un programa molt especialitzat, que a la vegada ens ha brindat la possibilitat d’aprendre entre nosaltres.
També destaco que els premianencs i premianenques que participem de la llista electoral de Crida Premianenca som de barris diferents de la ciutat, fet que també ens permet conèixer de prop les diverses realitats del nostre municipi i les necessitats que hi ha a cada zona.
– A qui us dirigiu?
Tenim clar que hi ha molts premianencs i premianenques que estan desencantats amb l’actual situació política.
No només ens dirigim als votants d’ERC i ICV, és a dir dels partits d’esquerres que han fet un paper molt fluix al darrer mandat, sinó que també ens dirigim als votants que sigui quina sigui la seva ideologia tenen una concepció del poble que els partits tradicionals no ofereixen. La nostra és una candidatura municipalista, capaç de reactivar la vida associativa i cultural del poble, i per a nosaltres aquest serà el nostre cavall de batalla.
Evidentment també busquem captar el vot de tota aquella gent que normalment no va a votar o que si hi va ho fa en blanc o nul. D’entrada vull ressaltar que el vot en blanc només afavoreix als partits grans, i per tant a la perpetuació de l’actual sistema polític i del bipartidisme.
Volem deixar clar que la nostra és una alternativa necessària per tenir almenys un regidor que sigui capaç de traslladar la veu del poble a l’Ajuntament, capaç de modificar i aturar aquelles accions que creiem que són perjudicials per al poble, però també capaç de millorar i crear noves alternatives, que lluny de ser utòpiques, poden fer-se realitat a nivell local. I parlem de dinàmiques d’autogestió i auto-organització, que permetin a la ciutadania ser partícips directes de la política municipal.
Amb tot, segurament ens dirigim a la ciutadania desencisada, aquella que no creu que hi pugui haver un canvi real, però volem que el vot que nosaltres recollim no sigui el de les males consciències, sinó i únicament el d’esperança. Amb nosaltres la poden tenir.
– En relació a mals endèmics de Premià de Mar (problemes de finançament, crisi econòmica, baixador, façana litoral, Can Sanpere, port…) quines propostes concretes aporteu?
L’estat dels comptes dels Ajuntaments ja és prou conegut. Amb tot, no podem caure en l’error de retallar a tots els departaments de l’Ajuntament. Cal reinventar-nos per a poder seguir fent una bona gestió municipal.
D’entrada cal fer una política fiscal ajustada a les rendes dels diferents premianencs i premianenques, i segurament cal apujar els impostos municipals als que més tenen. Només així podem garantir que els serveis municipals funcionin bé.
Cal protegir els gairebé 2700 premianencs i premianenques que estan a l’atur, i cal oferir-los més plans d’ocupació, i cal també generar ocupació temporal de servei al poble. Mai ningú s’ha plantejat tirar endavant iniciatives com per exemple fer un pla de reforma de façanes de Premià amb premianencs i premianenques que actualment es troben desocupats. Nosaltres sí. I per això només fa falta formació i il·lusió per fer-ho realitat.
Pel que fa a mals endèmics…
El baixador: n’estem farts del caràcter electoral d’aquesta infraestructura. Com en totes les propostes que fem, nosaltres apostem per l’energia i la contundència. Potser som políticament incorrectes, però cal mobilitzar des del mateix Ajuntament a la ciutadania, i els mateixos regidors prendre una posició d’activista per a poder aconseguir allò que els premianencs i premianenques ens mereixem.
La façana marítima, el port i la sorra de la platja: en la mateixa línia, els premianencs assistim periòdicament a espectacles lamentables de fer pedaços a primera línia de mar. Nosaltres no creiem en la infraestructura del port com a gran espai d’oci, perquè prioritzem la vida al centre de la vila. Tot i així, cal reinventar aquesta infraestructura que tant de mal ha fet a les nostres platges: cal potenciar la cultura nàutica per sobre de grans superfícies que només empitjorarien el ja malmès comerç local.
La sorra de la platja és un dels altres temes fonamentals del nostre programa. Ens oposem al sistema de regeneració del vaixell draga. Ens destrossa el fons marí i a la primera llevantada s’emporta la sorra que han posat, per no parlar de com queda de bruta l’aigua per la resta de la temporada d’estiu…
Ens calen solucions definitives, ja sigui amb espigons-barrera, o els sistemes de by-pass del port, però mentre no es decideixin per una solució nosaltres no permetrem que la regeneració de les platges es faci malmetent la nostra costa.
I finalment, si em preguntes per Can Sanpere, lamentablement l’aposta perquè sigui un espai 100% verd no ha estat adoptada per cap dels partits actuals. I aquí cal fer un incís important: ICV va actuar amb covardia votant que si a la urbanització de Can Farrerons, renunciant a situar a aquell espai agrari, el gran parc central de Premià de Mar, i després novament ho van fer amb Can Sanpere, aprovant aquest darrer mandat el Pla Urbanístic de Premià.
Nosaltres apostem per a revisar el Pla Urbanístic, recorrent a les administracions supramunicipals, al consell comarcal, a la diputació de Barcelona a la Generalitat i a on sigui per explicar que aquest poble ja no pot més, que no s’hi pot construir ni un habitatge més. No podem seguir donant corda al creixement especulatiu. Tenim els equipaments més sobreocupats del Maresme i sembla mentida que l’actual establishment polític no ho sàpiga veure.
A Can Sanpere, hi hem d’aconseguir ubicar-hi el gran Parc Central de Premià. Sense reserves ni matisos.
– Hi ha qui us veu com un partit de joves per a joves…
Som un partit jove format per joves, però amb una gran vocació de servei a la població. Entenem que el servei a la població no s’ha de fixat en l’assistencialisme vers determinats col·lectius, sinó que el vertader servei és el de donar veu a la ciutadania, sigui quina sigui la seva edat.
De manera que nosaltres ens definim com un partit transversal, prou preparat per arribar a la població premianenca, perquè com ja he comentat abans, gairebé tots nosaltres participem del teixit cultural i associatiu, i aquest és divers, i és aquí on el nostre bagatge i la nostra experiència és innegable.
– En un escenari post-electoral en què Crida formés part de l’Ajuntament, ja heu pensat en pactes?
Crida Premianenca no pactarà a qualsevol preu després de les eleccions. El nostre propòsit insubornable és que s’inverteixi l’actual relació de l’Ajuntament amb els premianencs i així, hem fixat un requisit de pacte post-electoral ineludible: la signatura formal per part dels partits que governin del nou Acord Municipal de Proximitat, un document redactat i subscrit formalment tan bon punt s’assoleixi algun tipus de compromís de govern.
L’Acord Municipal de Proximitat persegueix eradicar la distància que actualment es dóna entre els ciutadans de Premià de Mar i els seus representants polítics, una distància que Crida denuncia en el seu programa i que, al seu parer, es posa de manifest en una profunda desafecció política i un alarmant desencantament dels premianencs respecte del seu municipi.
Si no aconseguim que se signi aquest nou acord, entenem que des de l’oposició podrem defensar millor la nostra voluntat constructiva i representar com cal els nostres electors.
– Digues tres paraules que defineixin què és Premià de Mar ara mateix.
Cansat: cansat de les mateixes polítiques de sempre, dels entrebancs burocràtics per organitzar actes. Cansat de les promeses de sempre i dels incompliments de sempre. I sobretot cansat de veure com els nostres representants treballen d’esquena al poble.
Latent: hi ha una part important de la ciutadania oculta, que no compartim la manera de fer de la classe política. Una ciutadania compromesa amb el poble, amb Premià. Vinculats d’una manera o altra en mil històries que consumeixen infinitat d’hores de voluntariat per a millorar Premià, i que no aconseguim fer visibles els nostres posicionaments.
Somiador: o utòpic, però convençut que això es pot canviar, que podem fer moltes coses dins i fora l’ajuntament. Som molts els premianencs i premianenques que ens estimem el poble i que somiem en petits canvis que poden arribar a ser grans canvis.
– I ara tres més per definir el que vol aportar Crida Premianenca.
Energia, personalitat i participació.