“La rebotiga de Can Sanpere”, per Joan Ribet

Home / General / “La rebotiga de Can Sanpere”, per Joan Ribet
Per qüestió de transparència: crònica dels fets ocorreguts dimecres
i algunes reflexions sobre la Consulta de Can Sanpere a Premià de Mar.

El dimecres 8 d’octubre el Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar s’havia de reunir en sessió extraordinària per aprovar la convocatòria i el procés de Consulta de Can Sanpere. Però un informe de la secretària de l’Ajuntament, clarament desfavorable a la consulta, i una trucada de la secretària de l’alcalde als portaveus per convocar una junta de portaveus d’urgència, ja feia preveure que alguna cosa no anava bé. I les previsions es van complir.
A 2/4 de 7 de la tarda es reunia la junta de portaveus. Hi érem l’Alfons Barreras (ICV-EUiA), en Patrick Cruz (PP), en Tomàs Esteban (PSC-PSOE), en Miquel Buch (Alcalde-CiU) i jo mateix, Joan Ribet (Crida Premianenca). També hi era el senyor Fernando Pindado, cap de gabinet d’alcaldia (càrrec de confiança) i coordinador de la consulta. Se’ns informava que l’informe de la secretària de l’Ajuntament els havia agafat per sorpresa i que l’alcalde encara no havia parlat amb la secretària, que preferia fer-la passar a la reunió per demanar-li explicacions. L’estupefacció començava a ser elevada, almenys en el meu cas.
I així va ser, i la secretària va entrar i va explicar els fonaments jurídics segons els quals havia escrit l’informe. Al meu parer, l’actitud de l’alcalde i el silenci d’un company de feina de la secretària (i jurista, també), com és en Fernando Pindado, van ser prou evidents.
Una primera reflexió: com pot ser que hi hagi una descoordinació tal entre els tres principals agents que han de dirigir la població? Com pot ser aquesta falta de diàleg entre la secretària de l’Ajuntament, el càrrec eventual a qui l’equip de govern ha confiat la preparació i coordinació d’aquesta consulta i l’alcalde (i tot sigui dit, en Tomàs Esteban, portaveu del PSC i regidor d’estudis estratègics)? Realment aquesta pretesa seriositat presentada fins el moment se’n va anar en orris en poc més de 15 minuts.
Precisament 15 minuts van ser els que van fer falta per arribar a la conclusió que amb aquest poc fonament legal la consulta no podia ser convocada al Ple que teníem previst per a les 7 de la tarda. I com a solució provisional es va decidir suspendre’l i posposar la decisió per a la setmana vinent. De la mateixa manera es va considerar oportú fer entrar membres de la Plataforma Can Sanpere 100% Públic per plantejar i valorar la situació conjuntament, reunió que esdevindria la segona part d’una Junta de Portaveus de gairebé dues hores.
Però abans una segona reflexió: l’informe de la secretària és, entre d’altres motius, desfavorable per la suspensió de la Llei de Consultes pel Tribunal Constitucional. Extret de l’informe de la secretària:
PRIMERA.- En data 27 de setembre de 2014 es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana.

En data 30 de setembre de 2014 es publica al Butlletí Oficial de l’Estat la providència dictada pel Ple del Tribunal Constitucional, en data 29 de setembre de 2014, per la qual s’acordà admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat promogut pel President del Govern contra els articles 3 a 39 i les disposicions transitòries primera i segona i la disposició final primera de la Llei del Parlament de Catalunya 10/2014.

Tal i com figura assenyalat en la mateixa publicació, la impugnació produeix la suspensió de la disposició recorreguda, havent el Tribunal de ratificar o aixecar la suspensió en un termini no superior a cinc mesos.

Aquesta suspensió no ha estat aixecada.
A veure… la providència del TC no cau del cel com qui no vol la cosa. Va ser el PP amb el suport explícit del PSOE que van decidir recórrer la Llei de Consultes.
A Premià de Mar el govern està format per CIU i PSC-PSOE. Per tant al govern hi ha quatre regidors del partit que ha promogut la situació en la qual ens trobem. Han plegat? Convergència els ha convidat a marxar? O el que és el mateix, s’ha trencat el pacte de govern? Doncs no.
Pel contrari, a la Junta de Portaveus, el senyor Tomàs Esteban va dir textualment (i ho ha repetit avui a la ràdio): “la prioritat és que es faci la consulta: els ciutadans s’han de poder expressar“. Contradictori del tot.
La segona part de la Junta de Portaveus, ja amb els membres de la Plataforma de Can Sanpere, es va iniciar explicant el perquè de la suspensió del Ple extraordinari, però el que va ser més interessant (i substancial) va ser el posicionament dels diferents partits polítics davant de la situació actual, és a dir, “què pensem fer“.
En nom de Crida Premianenca – Poble Actiu, vaig explicar que per nosaltres la prioritat és expropiar Can Sanpere. I ho és perquè entenem que aquesta és l’única fórmula que ens permetrà salvar Can Sanpere i, igual o més important, les Hortes de Ponent (no ens n’oblidem!). I és que encara que la sentència sobre el POUM fos favorable a l’Ajuntament, hem de tenir en compte que per salvar Can Sanpere – i perquè esdevingui un espai lliure (verd, equipaments…)– caldrà fer una permuta amb les Hortes de Ponent, i nosaltres ja ens hem mostrat repetides vegades contraris a aquest intercanvi de terrenys, perquè estarem vestint un sant per desvestir-ne un altre.
Si tot hagués seguit els terminis previstos i la consulta s’hagués aprovat (jo hi tenia una plena confiança), hauria estat ben bonic arribar a l’expropiació amb el suport de la població de forma explícita a les urnes.
Però… i aquí la tercera reflexió: veient el panorama de debilitat legal, Premià de Mar es pot permetre córrer el risc d’impulsar una consulta que pot ser impugnada per qualsevol actor dels que ens tenen en permanent vigilància (vegeu Núñez i Navarro, Llanos de Luna i qualsevol de la mateixa classe)? I que això a la vegada deixés l’Ajuntament “en boles”?
O pel contrari, ens convindria més salvar Can Sanpere (i les Hortes) mitjançant una expropiació pactada en un Ple Municipal? O el que és el mateix, salvar Premià de Mar d’una massacre urbanística que patim des de fa anys. O el que és el mateix, complir el mandat del poble expressat en forma de plataforma, de CSA, de manifestacions, d’actes, de manifestos i de moltes hores invertides per molta gent anònima a destinar aquests 9.000 metres quadrats al respir d’una població amb una densitat de població de 14.355,1 hab./km².
I en aquest sentit es van expressar també els altres dos partits de l’oposició: PP (amb una contundència que a mi personalment em va sorprendre, i és que aquesta gent cada dia ens regala un nou capítol d’aventures i desventures) i a la vegada ICV-EUiA, que apartant les nostres diferències amb el POUM, s’ha de reconèixer que sempre ha portat de forma clara i concisa en el seu programa electoral salvar Can Sanpere.
El PSC va avisar durant el Ple del dia 8 que la seva posició es debatria la setmana pròxima en una assemblea, i van repetir allò de “la prioritat és que es faci la consulta: els ciutadans s’han de poder expressar“. Davant d’això, i no podent evitar quedar-me callat, els vaig dir que no tenien vergonya.
I CiU? Ells aposten per la consulta sí o sí. I l’alcalde Miquel Buch va dir que no podia deixar la decisió de destinar 3,5 milions d’euros en mans del Ple (en canvi no va tenir cap problema a decidir a què destinarien els 2,5 milions d’euros de romanent de tresoreria… quines coses). Que tot i així dilluns tenen assemblea i que ells, si no hi havia res de nou, apostarien pel SÍ a l’expropiació.
I aquí teniu la quarta reflexió: si l’assemblea de CiU decideix apostar per l’expropiació i per fer campanya a favor del SÍ, per què es neguen a fer un ple per aprovar l’expropiació veient la més que probable allau de traves i impediments legals que ens caurà a sobre? És perquè realment s’entén la consulta com una eina o perquè en el fons per ells és l’única finalitat?
L’alcalde, que últimament no para de fer “bolos” pels mitjans locals, comarcals i nacionals, és el responsable últim d’haver fet punts perquè aquesta consulta morís d’èxit. Cal anar passejant-se pel món periodístic presentant Premià de Mar com el model a seguir quant a participació ciutadana? O pitjor, cal fer-ho sense les premisses legals assegurades (que com s’ha vist no tenien ni molt menys garantides)?.
Evidentment l’obsessió per fer aquesta consulta ve donada pel monstre que ha creat el propi alcalde, alimentat per en Fernando Pindado, cap de gabinet d’alcaldia (el tercer des d’inici de mandat), que s’ha encarregat de coordinar el procés i a qui obertament li dic que hauria de començar a assumir responsabilitats.
En qualsevol cas l’alcalde ha anat explicant arreu que a Premià de Mar sí que hi hauria consulta i, a més, amb molt consens, que això de cara a la galeria queda molt bé. Evidentment no es pot imaginar el que per a ell seria “fer el ridícul”, o el que pel meu entendre seria rectificar i trobar una solució viable per salvar Can Sanpere: convocar un Ple i votar a favor de l’expropiació.
En qualsevol cas potser convindria més que l’alcalde centrés els seus esforços en coordinar l’acció de govern i l’equip tècnic de l’Ajuntament, que vistos els darrers esdeveniments bona falta fa.
I bé, finalment, en aquest Ple es va decidir demanar un altre informe a algun expert extern que ens servís d’aval per seguir amb la consulta. I això s’ha d’aconseguir al llarg d’aquesta setmana perquè la intenció és portar la convocatòria al proper ple ordinari del dimecres 15 d’octubre.
I amb tot això -i resumidament- em pregunto si entre tots i totes entendrem algun dia (i a poder ser, aviat) que si no hi ha garanties per a la consulta, el que hem de fer és tirar pel dret i celebrar un Ple per decidir expropiar Can Sanpere. I celebrar-lo en el moment oportú per tenir-ho tot apunt quan surti la previsible sentència desfavorable sobre el POUM.

One Comment

  • Anònim

    Primer, el ciutadans hem de saber qué ens costará aquesta expropiació, i decidir qué volem fer. Per altres qüestions del poble, no s'ens ha demanat pas l'opinió.

    Mare meva, si els polítics haguessiu lluitat per altres temes importants al poble, tal i com s'està lluitant per lo de Can Sanpere… a Premià probablement s'hi viuría mooooolt millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *