Municipalisme de ruptura a Premià de Mar i de Dalt.

Home / General / Municipalisme de ruptura a Premià de Mar i de Dalt.

“…Seras la clau que obre tots els panys”
Vicent Andrés Estellés.


2015, a les dues bandes de l’autopista: Crida.



per Àngel Pagès

A l’empenta i al desenvolupament de les CUP a molts municipis i arreu dels Països Catalans, hi afegirem les experiències de les Candidatures Alternatives del Vallès i d’altres formacions amb geometria diversa i denominacions diferents que proliferen en el territori. Assistim a noves propostes que amplien i/o complementen el marc de les CUP i de les CAV i que aspiren a obtenir representació municipal o a consolidar-la. Són forces que fan de la presència institucional un component més del que ha de ser un projecte de ruptura, de construcció del país des del carrer, de confluències múltiples entorn de les respostes i de les resistències socials, ecològiques, de gènere, nacionals i democràtiques. 
Construir des de baix -i no fer les coses a l’inrevés i des de dalt amb formulacions piramidals més o menys carismàtiques- és un dels aspectes determinants del municipalisme de ruptura. Un municipalisme que parteix d’una visió de la política i del país entès des de la proximitat, des de les xarxes teixides a base de lluites i determinació militant i cooperativa. Una idea del municipi com un embrió d’una altra institucionalitat que cal fomentar, inventar i recrear. El municipalisme de ruptura és el complement d’un projecte de fons davant de les crisis del capitalisme, davant de la pèrdua de la(s) sobirania(es) i enfront d’un contramodel de societat que engloba l’àmbit local, nacional i global. 

Més enllà dels debats sobre les alternances i canvis de color (conjunturals o no) que marquen el moment electoral, l’empenta i la raó de ser d’un municipalisme d’aquestes característiques és el de ser part d’un relat i d’unes pràctiques de signe constituent en relació a les formes i als continguts de la política local. El municipalisme de ruptura ha de conjugar desobediències, experimentacions al marge de les lògiques i de les rutines que han conformat els afers municipals i una determinació per saber estar a on li correspon en relació als encontres i als desencontres entre moviments socials, plataformes, vida institucional, administració i la creació quotidiana de la comunitat. Aquest saber estar passa per inserir el municipalisme en relació amb els extramurs de la política convencional i en com establir complicitats amb les demandes que aquesta genera. Els regidors i regidores del municipalisme rupturista són (i han de ser) els altaveus a la sala de plens d’una l’alternativa teixida en els contorns de l’ajuntament. Sense aquest teixir l’alternativa, sense una vocació i una pràctica continuada a peu de carrer, en els moviments socials, en els espais alliberats i en la construcció d’eines comunitàries, difícilment podrem parlar de municipalisme, de ruptura i d’unitat popular. 
Amb aquestes línies d’atenció, experiències de quatre anys enrere com Crida Premianenca o de creació recent com Crida per Premià de Dalt, es sumen a l’ampli moviment del nou municipalisme. Un municipalisme que incorpora formes i expressions derivades d’una impugnació radical de la política convencional. Anem-nos acostumant, doncs, al sentit i al significat de verbs i expressions com “capgirar”, crides i les més diverses formes d’unitat popular, des de baix i a l’esquerra del possible.
S’acosten les eleccions municipals però les expressions organitzades del municipalisme de ruptura ja fa molt temps que multipliquen les seves bases i s’arrelen en els barris, pobles i comarques. En un context de transformació del mapa social i polític (i no només en termes electorals), les propostes que malden per una construcció del comú des de la base i més enllà de formes tradicionals d’agregació, es visualitzen i prenen formes de nou tipus. 







Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *