Avui que és festa!
A Premià en tenim molts, de problemes: tenim una densitat de població elevadíssima i molt mal gestionada, una política urbanística que ens ha portat a convertir-nos en un bunyol de poble, tenim uns equipaments deficients i completament saturats, tenim un front marítim que fa pena, i així un llarg etcètera on la Crida Premianenca haurà de ser valenta per a poder proposar solucions a totes aquestes necessitats.
Però, segurament, dins d’aquest túnel que sembla no tenir sortida hi ha un petit bri d’esperança: som els mateixos premianencs i premianenques els qui lluitem perquè malgrat tot el nostre entorn, que podem dir que no és “favorable”, hi puguem viure millor: més tranquils, més contents, més satisfets… més orgullosos de ser premianencs: sentir nostre allò que és nostre, sentir Premià.
L’autoestima dels premianencs i premianenques és, de normal, baixa. Però és quan ens reunim en col·lectivitat, és a dir, quan ens movem en associacions, quan ens trobem pel carrer, quan celebrem algun esdeveniment que ens puja, i molt. N’és un bon exemple la Festa Major, i la que ha estat almenys fins a dia d’avui, la manera com xalem organitzant-la i finalment com gaudim vivint-la.
Però el calendari cultural i festiu es molt més ampli i cal que des de l’ajuntament se li doni la importància que es mereix. No només per motius més emocionals, com poden ser els fets històrics que ens han portat a celebrar el que celebrem, o els sentiments que ens desperta a cadascun de nosaltres certes cites ineludibles de les festes, sinó perquè al seu darrere hi ha un moviment ciutadà que esdevé un capital social de gran valor i que actualment està infravalorat, i m’atreviria a dir que maltractat.
Podríem omplir uns quants folis sobre el teixit associatiu que organitza les festes més destacades del poble, com són el Carnestoltes (o Festa Major d’Hivern deslluïda), el Rebombori o la mateixa Festa Major, però avui, que per si algú no ho sabia és festa, m’agradaria destacar la deixadesa a què ens té acostumats darrerament el consistori premianenc a l’hora de decidir les dues festes locals que ens pertoquen a nivell municipal.
Els dies de Sant Cristòfol i el dilluns de segona Pasqua són, per tradició en el primer cas i per inèrcia en el segon, els dies festius que fa anys que l’ajuntament escull com a festes locals.
Si l’any passat el consistori ens sorprenia aprovant el pas del dia festiu del dissabte 10 de juliol (diada de sant Cristòfol) al dilluns 12 de juliol, argumentant que els comerços així ho havien demanat, fet que va aixecar la indignació d’aquells que ens estimem i respectem les tradicions per sobre dels interessos econòmics, aquest any l’ajuntament encapçalat pel govern municipal ens sorprèn doblement.
Enguany ens trobem en una situació excepcional en la qual la segona Pasqua és festa autonòmica (per a compensar la falta de dies festius del còmput general de festivitats) i sant Cristòfol és diumenge. L’ajuntament havia de resoldre quins dos dies festius escollia per a Premià.
Sobre la Festa Major, decideixen fer festiu el dissabte 9 de juliol, contradient els seus propis arguments de l’any passat i, a més, perjudicant aquells treballadors (la majoria) que treballen entre setmana i que normalment els caps de setmana tenen festa. No podrien haver escollit el dijous de Festa Major, després d’un dimecres a la nit intens amb el desembarcament, per exemple? O si molt m’apures, el divendres de Festa Major, i que tothom hagués pogut gaudir de la vida de la festa?!
Encara més sorprenent és l’elecció del 28 de febrer com a segon dia festiu de la població! Mentre hi ha un grup de premianencs i premianenques (els que encara no han caigut en la desesperació) que estan treballant per a consolidar el que s’anomena Festa Major d’Hivern, el consistori els gira l’esquena, ja no només a nivell econòmic, sinó que tampoc dóna una embranzida a la festa fent festiu, per exemple, el divendres de Carnestoltes! Senzillament, lamentable. Tan lamentable que fins i tot s’ha hagut de penjar un BAN recordant que avui, dia 28 de febrer, un dia qualsevol a l’agenda, és festa al municipi!
Un capítol a part seria el del control que exerceix l’ajuntament sobre les empreses per a fer complir la festivitat dels dies escollits. Per Festa Major, el 10 de juliol, hem de veure cada any com els monitors i monitores dels casals d’estiu del nostre poble treballen. Els arguments d’aquesta perversa situació: les empreses que ho porten no tenen seu a Premià, els pares i mares dels infants treballen a Barcelona… SÍ! I QUÈ? És Festa Major i punt. Per a tothom, perquè és un dret, un dels pocs que encara ens queda per gaudir! Ajuntament de Premià de Mar, regidors i regidores, equip de govern… facin-s’ho mirar!
Que passin un bon 28 de febrer! Bona festa i bon descans!
Joan Ribet Casademunt
Suposo que ho feien per coincidir amb la setmana blanca però realment no té cap explicacio que volent fer més gros el carnestoltes no ho hagin fet coincidir amb un dels dies assenyalats.
Què ha passat amb el programa de carnaval? Per què estan desesperats els organitzadors?
Aquest ajuntament s'acabarà barallant amb tothom…
Trobo que podríen haver triat millor els dies de festa local i no aleatoriament com sembla que han fet. Aquest matí, alguns ens hem trobat amb establiments tancats i hem hagut de postposar coses que teniem a fer.
jo encara flipo amb el darrer dia de post-festa major de 2010. Crec que és el primer cas en el món que es declara festa un dia després de la finalització d'una festa major, menor o mitjana.
Va ser molt divertit. L'endemà de la traca final de festa major va apareixer un dia de festa que hauria anat molt bé d'afegir en el marc dels dies de Festa Major. Insòlit.
Abans de posar festa avui podrien haver posat dos dies seguits de festa per festa major.
Jo porto un comerç i l'any passat no vaig demanar a l'ajuntament que posessin festa el dilluns 12 de juliol. No parlis per tots.
Hagues preferit fer festa i anar a veure les actuacions al carrer de la festa.
Carme, pel que jo he entès, l'article no assenyala pas els comerciants com a responsables de la decisió de l'Ajuntament, ans al contrari. Tinc la sensació que se'n desprèn un to crític i satíric respecte a la decisió de l'Ajuntament i l'argument amb què la justificaven.