Cal afrontar el procés participatiu que s’ha iniciat per reinventar l’escenari associatiu de Premià de Mar, i no com una simple subhasta de locals
El debat sobre els equipaments de Premià de Mar posarà a prova la capacitat del govern per solucionar un problema que actualment genera unes dinàmiques completament negatives per a la cohesió social de la ciutadania i que han anat debilitant el teixit associatiu. Cal decidir-se: replantegem la situació o ens limitem a repartir locals?
Segons una diagnosi de la Diputació de Barcelona Premià de Mar disposa de 79 equipaments (!), dels quals 47 són públics i 32 privats. Això podria fer pensar que a Premià ja tenim resolt tots les qüestions en aquest terreny. Però compte amb la xifra: per equipaments entenem tot allò que no sigui habitatge ni comerç, ni oficines d’empreses privades (escoles bressol, escoles de primària concertades, edificis religiosos…). També cal tenir en compte equipaments estan ocupats per oficines de l’Ajuntament (Fàbrica del Gas, edifici de “La Festa” o el Centre Cívic). I també s’hi compten edificis com “El Segle”, que està en estat ruïnós.
 |
| L’Antiga Fàbrica del Gas |
Per tot plegat el panorama és més desolador del que ens pensem: Premià de Mar no ha fet cap de planificació que no sigui la urbanística-destructiva. Tenim un poble de 2 km² amb tant sols 1% de territori no urbanitzat. Aquesta dinàmica s’ha acompanyat, previsiblement, d’un gran creixement de població i, conseqüentment, un creixement d’entitats proporcional. Però un creixement que no obeeix a planificació. De fet, en el desenvolupament associatiu premianenc patim algunes mancances provocades per la mala praxis de l’Ajuntament:
1. Les entitats s’han anat creant (i desfent) sense seguiment: el registre d’entitats no ha servit per aglutinar entitats que, potser, estan treballant amb objectius comuns. La falta de comunicació entre aquestes entitats, al mateix temps, ha fet que tinguem un mapa d’associacions dispers i desvinculat.
2. La major part de les entitats han buscat sostre als equipaments municipals. Uns equipaments que ja neixen petits (com el centre cívic) i d’altres
que no contemplen l’activitat d’entitats (la fàbrica del Gas).
3. Els equipaments municipals o no s’han dotat de reglaments que estableixin les normes d’ús o bé els reglaments no s’han aplicat correctament.
4. Algunes associacions han fet seus espais que són de titularitat pública (de tots), i un cop “conquerit” l’espai ningú no s’atreveix a posar-hi remei.
Paradoxalment, però, aquest escenari genera una sèrie d’oportunitats:
Què volem?
Totes les entitats que tinguin activitat continuada i que acreditin almenys un any d’activitat a la vila han de poder tenir local propi. Per això caldria acudir als locals tancats hi ha a l’actualitat a Premià de Mar.
Com ho aconseguim?
L’Ajuntament ha de ser prou imaginatiu: fer un cens de locals buits, oferir avantatges als propietaris de formar-ne part (manteniment a càrrec de l’Ajuntament; exempció de l’IBI; preu de lloguer inicialment baix i augment progressiu), crear una borsa de locals, establir barems de valoració, estudiar quina entitat hi podria fer la seva activitat.
Esforços?
Les entitats també haurien de fer esforços per poder sobreviure autònomament: apujar quotes, accions d’autofinançament (barres populars a festes, cursets…)
La fórmula no és perfecta: hi haurà locals que no s’adeqüaran a les necessitats d’algunes entitats, o entitats l’activitat de les quals no justificarà disposar de local propi. Al seu torn, algunes entitats grans necessitaran espais més grans. Caldrà posar-hi inventiva: a Mataró la colla Capgrossos disposa d’un espai cedit per l’Ajuntament, però la mateixa colla va pagar la construcció de l’edifici i s’ocupa del manteniment: han fet sales espais polivalents que lloguen a altres entitats.
Què hi guanyem?
Hi guanyem, per començar, autonomia de les entitats, una autonomia que podria desembocar en una autosuficiència total i independència de l’Ajuntament. Hi guanyem en vida al poble. I l’Ajuntament també hi guanya: hi guanyen les arques municipals i a la llarga hi guanya l’oferta social i cultural del poble. I la ciutadania en general hi guanya perquè els centres cívics i altres edificis públics es converteixen en espais comuns aptes per a un ventall immens d’activitats.
El Pla d’Equipaments i el procés participatiu que ha impulsat l’Ajuntament ha de servir per posar sobre la taula noves idees per construir un poble més actiu, més viu. Seria un error gravíssim plantejar aquest procés com una subhasta d’espais per a entitats.