El govern premianenc insisteix en ocultar les seves disfuncions i ataca l’oposició a través del web municipal
Aquesta setmana hem assistit a un episodi particularment greu en la relació del govern premianenc (CiU-PSC) amb l’oposició, però sobretot amb la ciutadania. Dimarts dia 6 de novembre, el portaveu de Crida Premianenca, assabentat que sobre el cap de la policia local requeia un expedient per presumptes irregularitats, i considerant que un fet així havia de ser conegut per la població, va fer-ho públic a través de l’emissora municipal i va emplaçar els responsables polítics a donar-ne explicacions. El govern no només no n’ha donat cap explicació sinó que, escandalitzats per un gest que apel·la a la transparència i a la responsabilitat, ha expressat la seva ofensa i ha fet acusacions greus a través d’un canal que en teoria no hauria de tenir mai aquesta funció política: el web municipal.
Crida Premianenca es va engendrar i va entrar a l’Ajuntament entre d’altres coses per això: per combatre un model de política malauradament molt enquistat que consisteix en actuar d’esquena als ciutadans, oferint-los només la cara més amable de la gestió municipal i ocultant tot allò que, per discutible o simplement per incorrecte, podria perjudicar la seva imatge. És una pràctica estesa arreu i que a Premià de Mar s’ha consolidat amb els anys justament de la mà dels partits que ara governen, però és una pràctica que actua directament en contra de principis com la transparència, la proximitat amb els administrats i l’accés dels ciutadans a la cosa pública. Segons les seves pròpies declaracions, ha mancat a Crida “discreció” (meravellós eufemisme) a l’hora de tractar unes “qüestions internes” del Consistori. Cal recordar al govern que, per definició, qualsevol “qüestió interna” que dirimeixi un Ajuntament incumbeix als ciutadans? “Intern” no vol dir “ocult”, senyors del govern. I un expedient al cap de la policia, més enllà de quin sigui el desenllaç del procediment, no és una trivialitat de la qual els ciutadans no tinguin per què estar-ne assabentats.
Però els mals hàbits del govern en matèria de comunicació no s’han quedat aquí, dissortadament: l’acrobàcia s’ha completat amb una destralera publicació al web municipal (entès, aquí i a tot arreu, com un canal d’informació de servei públic) d’un comunicat carregat d’intenció política i amarat d’acritud. No és l’esperit del text el que ens amoïna (es tracta, al capdavall, d’una col·lisió de punts de vista), és el fet que el govern se serveixi en benefici propi d’aquest espai, teòricament lliure d’intencionalitat política, per mirar d’imposar oficialment el seu punt de vista. Es tracta d’una pràctica perillosa, que ens inquieta molt i que esperem que no tingui continuïtat perquè suposa la suma de dues actituds que considerem molt pernicioses: opacitat i manipulació.
