Crida Premianenca aposta per dotar de contingut social el procés independentista

Pau Pañella i Joan Ribet durant el parlament de Crida Premianenca.

Benvolgudes premianenques i benvolguts premianencs,

De nou el calendari ens ha portat a trobar-nos al voltant del petit monument a Rafael de Casanova, que ara fa 299 anys que defensà la ciutat de Barcelona davant la invasió de les tropes borbòniques. 

Temps de guerres a una terra de guerres periòdiques. Guerres produïdes per contínues injustícies que prenien i prenen forma de polítiques d’assimilació, i  marginació nacional, lingüística i cultural del poble català. 

L’any vinent celebrarem el tricentenari del final de les llibertats del poble de Catalunya, del final d’un estat que mai ha deixat de ser present a les ments de les generacions i generacions que habitem aquest territori del sud d’Europa anomenat Països Catalans i que compartim una llengua, una cultura i unes arrels comunes, però que, encara més, compartim somnis comuns i que d’un temps ençà prenen forma al carrer amb manifestacions col·lectives més multitudinàries que mai! 

Som moltes les que mai hem deixat de persistir i fer carrer. Les que ens mou l’esperit de crear a partir de la il·lusió. 

Pensar en un futur millor davant d’un present cada vegada més injust, més desigual. El lema de l’Esquerra Independentista reflecteix aquest estat d’ànim i aquesta voluntat: independència per canviar-ho tot. 

És l’hora de canviar, de fer servir l’arma del pensament, d’estrènyer les nostres consciències per evidenciar que l’actual sistema ens oprimeix socialment, econòmicament i culturalment, i és l’hora de persistir en la lluita per acabar amb el desgast que les polítiques dels governs de dretes, ultraliberals, ens imposen. D’aquelles que acompanyen l’enriquiment d’uns pocs i l’empobriment de molts, d’aquells que aprofiten qualsevol moment per convertir l’escola en espai d’adoctrinament i d’assimilació lingüística, d’aquells que han deixat o han promogut que els poders econòmics s’imposin als drets socials dels treballadors i treballadores cada vegada més oprimits i desvalguts, d’aquells que promouen guerres en nom de la democràcia i la llibertat amb l’afany, tan sols, de demostrar la seva supremacia i hegemonia sobre aquest planeta que habitem. 

També de lluitar per despertar-nos i plantar cara a tots aquells governants que ens prefereixen adormits, que no tenen pressa per impulsar polítiques rupturistes i transformadores perquè saben que els seus privilegis s’acaben. D’aquells que prefereixen el silenci còmplice que no pas la remor de canvi. 

Nosaltres tenim l’oportunitat, i encara més, la voluntat transformadora. I ho fem a través de les PAH, de les Plataformes de Can Sanpere, de les Assemblees Nacionals Catalanes, de les Diem Prou, de les Som Escola, de les Plataformes per la Llengua, dels No a la Guerra, dels sindicats, de les associacions de veïns, però també des de les famílies, les colles d’amics i de tot allò que es mou gràcies als valors de la col·lectivitat. 

Fa temps que és l’hora de la independència, molt de temps. Però mai com ara la voluntat del poble s’havia expressat de manera tan ferma i persistent. Aprofitem per fer neteja i per fer via: per fer neteja dels casos de corrupció, dels poders fàctics que lluiten només per mantenir el seu status quo de privilegis i riquesa desmesurada, de polítics sense iniciativa que fan dels seus càrrecs el seu modus vivendi, dels desnonaments, dels ERO, de les mentalitats sexistes i retrògrades; i fem via per construir un país on sigui possible canviar-ho tot i dotar-nos d’unes institucions que permetin governar-nos. 

Des de Crida Premianenca – Poble Actiu us desitgem la millor de les Diades i us encoratgem a seguir lluitant i somiant. 

Visca Catalunya i visquin els Països Catalans lliures!