Aviat farà quatre anys des que Crida Premianenca va començar el seu projecte municipal, el tercer trimestre de 2010. Ha plogut molt des d’aleshores, però al llarg dels anys s’ha confirmat la validesa i la vigència dels objectius que Crida es va fixar inicialment. Aleshores es constatava tant l’accentuació de la degradació territorial, socioeconòmica i institucional de Premià de Mar, com l’alternança en el poder d’unes formacions polítiques lliurades a la rutina administrativa i a la dependència d’un model especulatiu que la crisi del sistema accentuaria encara més. Aquells arguments s’han vist reforçats en els darrers anys i, al mateix temps, han anat acompanyats de factors que descriuen una nova situació a la nostra vila:
- El pacte d’un govern de conveniències format per una CiU en majoria, ancorada en una forma de fer i en un status quo oligàrquic, i un PSC en clara decadència d’idees i de projecte. La sociovergència culmina, en clau de Premià de Mar, la llarga deriva clientelar, burocràtica i propagandística de l’acció de govern municipal.
- La consolidació d’una xarxa de moviments, resistències, activitats, entitats i plataformes socials que ha catalitzat moltes dissidències, complicitats i inquietuds davant de temàtiques locals o generals: Can Sanpere, el 15M, l’estació de Renfe, vagues generals, la defensa de l’escola pública, desnonaments i habitatge, medi ambient, cultura popular i alternativa, la consulta sobiranista, el Multireferèndum, dret al propi cos, negativa a tolerar els abusos policials, etc. Tots ells en favor d’un model de poble oposat des del principi i per principis al que fa temps es proposa des del govern local i des del propi sistema.
- La possibilitat real que una proposta com Crida Premianenca, que va néixer i es manté com una opció oberta, que suma i fa política des de baix, que vol transcendir enllà de sigles o logotips, que inclou més col·lectius i persones, sigui una alternativa a l’estat de coses del municipi i que segueixi augmentant el seu radi d’acció dins i fora de l’Ajuntament, teixint alternatives i compartint-les amb més gent, ja sigui a títol individual o col·lectiu, associatiu o comunitari.
- Amb base a aquestes consideracions, Crida Premianenca treballarà de cara a les properes eleccions municipals al costat d’altres sectors, obrint i actualitzant el projecte que l’ha portat a ser la quarta força del consistori –poc temps després de la seva creació, fent palesa la necessitat d’una força municipal d’aquestes característiques– i a estar vinculada als moviments del carrer al llarg d’aquests anys, fent que la política sigui una acció del mateix poble.
- L’objectiu de Crida per fer front a l’actual model de poble i de govern passa, com s’ha dit abans, per consolidar i ampliar el projecte animant altres organitzacions i persones a sumar esforços per seguir construint, entre tanta gent com sigui possible, l’alternativa al model actual, malauradament vigent des de fa anys a Premià de Mar.
- En aquesta línia i amb aquest propòsit, Crida Premianenca es proposa un seguit d’accions i actuacions, entre les quals destaquen a grans trets:
- Reunions amb col·lectius i formacions properes.
- Organització de jornades de debat sobre el model de poble i el balanç de la legislatura.
Així doncs, Crida Premianenca vol créixer i fer-ho amb més gent que s’hi vulgui sumar, arribant a la majoria de la població, compartint una àmplia complicitat en un projecte obert que esdevingui, en el termini més curt possible, el que millor respongui a les necessitats del nostre poble.
Mentre en hi han que s'omplen la boca, aquí ompliu de fets. Endavant !!
Com sabeu personalment crec q per fer front als reptes q plantegeu, i que comparteixo, cal sumar moviments i parits, tot i així, sort!
Xavier Gascó, pots parlar més clar, si us plau.
Elena Martín
Com se sol dir: es pot dir més alt (bé, aquí diríem, amb lletra més gran) però no més clar.
El que em demanes em fa sospitar que has interpretat al·lusions inexistents. Per què? no ho sé, i en tot cas no depen de mi…. del que sí n'estic segur és que es habitual que molts s'omplin de promeses incomplertes… o no ? …. i aquest no es el cas de Crida Premianenca, que és el que m'interessa remarcar aquí.
Cap al·lusió, únicament demano claredat i concreció, que crec que ens ajuda a totes plegades, però es veu que és demanar massa