La data
del 14 d’abril de 1931 ens remet a la jornada de la proclamació de la República Catalana. Les reivindicacions
democràtiques, socials i antimonàrquiques d’aquells dies tingueren una recepció
específica en el cas català i premianenc. La República Catalana, malgrat la seva curta vida
i intents posteriors de proclamar-la, esdevenia l’expressió política d’un
moviment de fons que aglutinava les aspiracions del poble treballador, dels
ajuntaments, del catalanisme popular i de
la cultura del país.
del 14 d’abril de 1931 ens remet a la jornada de la proclamació de la República Catalana. Les reivindicacions
democràtiques, socials i antimonàrquiques d’aquells dies tingueren una recepció
específica en el cas català i premianenc. La República Catalana, malgrat la seva curta vida
i intents posteriors de proclamar-la, esdevenia l’expressió política d’un
moviment de fons que aglutinava les aspiracions del poble treballador, dels
ajuntaments, del catalanisme popular i de
la cultura del país.
República i sobirania(es).
Actualment
vivim un període d’ascens de les reivindicacions socials i de forta impugnació
de l’anomenat règim de la transició. Les opcions que es situen en una
perspectiva de ruptura democràtica, combinada amb les aspiracions de canvi
social, han de definir clarament quins instruments són necessaris per fer
possible el dret a decidir sobre totes les coses. El binomi social i nacional
forma part d’un sol eix de sobirania. La crisi del sistema capitalista, sumada
a l’esmentada crisi del règim, posa al descobert la devaluació del concepte de
sobirania. Les sobiranies, en plural, són múltiples i mostren una clara
interrelació. Sense instruments de sobirania no hi ha cap “dret a
decidir” que sigui possible. La República Catalana (i la república que reivindiqui qualsevol poble) és
un instrument – i no l’unic- d’aquest procés de recuperació del poder popular.
vivim un període d’ascens de les reivindicacions socials i de forta impugnació
de l’anomenat règim de la transició. Les opcions que es situen en una
perspectiva de ruptura democràtica, combinada amb les aspiracions de canvi
social, han de definir clarament quins instruments són necessaris per fer
possible el dret a decidir sobre totes les coses. El binomi social i nacional
forma part d’un sol eix de sobirania. La crisi del sistema capitalista, sumada
a l’esmentada crisi del règim, posa al descobert la devaluació del concepte de
sobirania. Les sobiranies, en plural, són múltiples i mostren una clara
interrelació. Sense instruments de sobirania no hi ha cap “dret a
decidir” que sigui possible. La República Catalana (i la república que reivindiqui qualsevol poble) és
un instrument – i no l’unic- d’aquest procés de recuperació del poder popular.
Municipalisme, unitat popular
i procés.
Més enllà
dels debats sobre el paper d’un estat i del concepte més tradicional de la
política representativa, el municipalisme de ruptura aporta una nova
institucionalitat basada en la proximitat,l’àmbit local, els barris i el territori. Volem que els
municipis siguin subjectes actius en la construcció d’aquesta nova República.
Volem que el procés constituent es projecti de baix a dalt i, en aquest sentit, cada poble i cada barri hauran
de tenir un pes específic. La ruptura política i social concretada en la
fundació de la república catalana, s’haurà de basar en un
moviment que integri i relacioni les lluites democràtiques, de gènere, de
classe, ecològiques i de
la defensa del territori.
El
municipalisme de Crida Premianenca forma part d’un projecte més ampli d’unitat
popular que impugna les lògiques del capitalisme, del patriarcat i de l’estat.
Parlem d’un municipalisme que beudels moviments de base i de molts
àmbits que trenquen de manera exemplar amb els esquemes convencionals de
representació i practiquen l’auto-organització i la democràcia directa.
dels debats sobre el paper d’un estat i del concepte més tradicional de la
política representativa, el municipalisme de ruptura aporta una nova
institucionalitat basada en la proximitat,l’àmbit local, els barris i el territori. Volem que els
municipis siguin subjectes actius en la construcció d’aquesta nova República.
Volem que el procés constituent es projecti de baix a dalt i, en aquest sentit, cada poble i cada barri hauran
de tenir un pes específic. La ruptura política i social concretada en la
fundació de la república catalana, s’haurà de basar en un
moviment que integri i relacioni les lluites democràtiques, de gènere, de
classe, ecològiques i de
la defensa del territori.
El
municipalisme de Crida Premianenca forma part d’un projecte més ampli d’unitat
popular que impugna les lògiques del capitalisme, del patriarcat i de l’estat.
Parlem d’un municipalisme que beudels moviments de base i de molts
àmbits que trenquen de manera exemplar amb els esquemes convencionals de
representació i practiquen l’auto-organització i la democràcia directa.
Ruptura i memòria històrica.
En ocasió
del 14 d’Abril volem reivindicar la necessitat de la memòria històrica de la
gent treballadora, de les classes populars premianenques i d’un passat polític
que, en altres temps, nodria aquesta comunitat d’experiències de cooperació,
suport mutu, resistència i de consciència social i nacional. L’Ajuntament de
Premià, en el marc de l’actual procés, ha d’intervenir en la fase constituent,
de manera activa, promovent i defensant l’avenç cap a la República Catalana, des de baix i trencant amb
un règim de la transició que s’ha vist inoperant en la superació total de les
velles estructures del franquisme i incapaç de plantar-se davant dels
organismes que imposen el relat de la crisi social i econòmica actual.
del 14 d’Abril volem reivindicar la necessitat de la memòria històrica de la
gent treballadora, de les classes populars premianenques i d’un passat polític
que, en altres temps, nodria aquesta comunitat d’experiències de cooperació,
suport mutu, resistència i de consciència social i nacional. L’Ajuntament de
Premià, en el marc de l’actual procés, ha d’intervenir en la fase constituent,
de manera activa, promovent i defensant l’avenç cap a la República Catalana, des de baix i trencant amb
un règim de la transició que s’ha vist inoperant en la superació total de les
velles estructures del franquisme i incapaç de plantar-se davant dels
organismes que imposen el relat de la crisi social i econòmica actual.
El fil roig històric
premianenc.
Aquest 14
d’Abril, coincidint amb un període de canvis (i ruptures), també a escala
municipal, volem recordar aquell darrer consistori del període republicà, quan
a Premià de Mar una correlació formada per republicans moderats, comunistes, “poumistes” i fins i tot anarcosindicalistes, van articular un govern en
període de guerra i en una població de majoria treballadora. És la memòria
històrica d’un Premià de Mar republicà, catalanista i proletari. Recordem i
reivindiquem el passat d’una vila de dones i homes de fàbrica, del mar i del
camp.
d’Abril, coincidint amb un període de canvis (i ruptures), també a escala
municipal, volem recordar aquell darrer consistori del període republicà, quan
a Premià de Mar una correlació formada per republicans moderats, comunistes, “poumistes” i fins i tot anarcosindicalistes, van articular un govern en
període de guerra i en una població de majoria treballadora. És la memòria
històrica d’un Premià de Mar republicà, catalanista i proletari. Recordem i
reivindiquem el passat d’una vila de dones i homes de fàbrica, del mar i del
camp.
Com també mantenim el record d’un poble de cooperatives, Amistat Obrera,
centres de lectura, d’associacions de lleure, cultura i de l’esport. Els temps
han canviat i de tot allò en volem conservar aquest fil roig de la memòria
històrica republicana i popular. Ens farà molta falta. Els temps que vivim han
de ser preludi de la ruptura i d’un nou curs històric i els ajuntaments no han
de fallar a l’hora de definir el terreny. Cal canviar
la història recent i fer del municipalisme un espai
d’esperança i d’alliberament. Crida Premianenca vol ser part activa d’aquest
canvi.
centres de lectura, d’associacions de lleure, cultura i de l’esport. Els temps
han canviat i de tot allò en volem conservar aquest fil roig de la memòria
històrica republicana i popular. Ens farà molta falta. Els temps que vivim han
de ser preludi de la ruptura i d’un nou curs històric i els ajuntaments no han
de fallar a l’hora de definir el terreny. Cal canviar
la història recent i fer del municipalisme un espai
d’esperança i d’alliberament. Crida Premianenca vol ser part activa d’aquest
canvi.