La fortalesa de la CUP

He llegit
atentament els comunicats que Endavant i Poble Lliure han fet públics les
últimes hores. Podria subscriure gairebé la totalitat del contingut polític i
social del comunicat d’Endavant. No me n’amago, sempre he estat més proper a
aquest sector i vaig donar-li la benvinguda quan se’n creà un nucli al Maresme.

Podríem dir que la
meva tasca a nivell nacional de la CUP ha estat relativament limitada. Mai m’he
implicat del tot en els òrgans nacionals i tampoc ho he fet a cap dels dos
sectors abans mencionats, però tot i així per mi la CUP ha estat, és i estic
convençut que seguirà sent un espai de lluita i transformació social on puc
compartir coneixement i experiències i puc dissenyar estratègies que ens
permetin iniciar una clara ruptura amb l’Estat Espanyol però iniciar un procés
constituent que ens serveixi per canvia el dia a dia de les persones d’aquest
País. I aquest sentiment es dóna per la vocació municipalista de la CUP, i és
que el treball a nivell municipal és per a mi el pal de paller de la
transformació social i política d’aquest país.

Fa uns anys, quan
uns quants vam crear la CUP a Premià de Mar vam rebre crítiques que apuntaven
que no hi havia hagut un entramat de l’esquerra independentista prou sòlid per
crear una CUP, que no hi havia base. Han passat els anys i l’esquerra
independentista a Premià ha crescut fins arribar a ser la segona força política
a l’Ajuntament i el que és més important és que ho ha fet acompanyada d’un munt
de moviments socials i culturals que de forma paral·lela han aparegut a la
ciutat. Tan malament no ens ha anat.

I en aquest procés s’hi
ha sumat gent que uns anys enrere mai hauria dit que serien de la CUP. Gent que
mai abans havia militat a cap organització de l’Esquerra Independentista. Segurament
són la major part de les 211.359 persones que del les eleccions del 2012 a les
del 2015 s’han sumat al nostre projecte o almenys hi ha dipositat la seva
confiança i entusiasme.

Convindria anar
entenent que la CUP ja no vesteix d’una sola manera i que ja no només se la
troba als ateneus. Pots trobar-te la CUP en espais on la gent que els freqüenta
poc interès té en la guerra de guerrilles interna dels “sectors” de la CUP (que
val a dir que no representen ni molt menys la totalitat de la militància de la
CUP), i que pel contrari si que té interès –i molt!- en els projectes que la
CUP desenvolupa a nivell local. En el seu contingut i les seves formes. No les
perdem!

Joan Ribet i Casademunt, cap de llista de Crida Premianenca.

Per tant, i més
enllà de les decisions que es prenguin els propers dies en les assemblees
previstes, valdria la pena no perdre de vista que el gran tresor de la CUP, la
seva gran fortalesa, i el motiu pel qual estic convençut que tenim noves
cupaires: la ingent tasca que hem fet 
als pobles, viles i ciutats d’arreu dels Països Catalans.

Només prenent de
referència aquest dia a dia serem capaços de teixir una estratègia nacional amb
sentit i el més inclusiva possible.

Seguim fent feina,
obrim-nos una mica de mires, estimem-nos primer i governem-nos després. Per
aquest ordre.