Article de David Gómez Fontanills
Si
el nou govern de Junts pel Sí, per inèrcia o convenciment, no canvia el mapa escolar dibuixat per la
conselleria Rigau, a Premià de Mar al proper curs arribarem al 50-50% de línies
d’infantil entre escola
pública i concertada (1 línia a cada pública, 1 Assís, 1 Pilar i 3 La Salle) i
al curs següent l’escola concertada podria avançar la pública amb 5 línies
sobre 4.
el nou govern de Junts pel Sí, per inèrcia o convenciment, no canvia el mapa escolar dibuixat per la
conselleria Rigau, a Premià de Mar al proper curs arribarem al 50-50% de línies
d’infantil entre escola
pública i concertada (1 línia a cada pública, 1 Assís, 1 Pilar i 3 La Salle) i
al curs següent l’escola concertada podria avançar la pública amb 5 línies
sobre 4.
Lapolítica que va deixar dibuixada el Departament d’Ensenyament convergent (fins
ara no desmentida per la nova consellera Meritxell Ruiz) és la d’aprofitar una
fluctuació a la baixa en la població escolar a infantil (puja a secundària) per
tancar línies de les escoles públiques, sense tocar les concertades, fent servir l’argument de la “llibertat d’elecció”.
Aquesta
suposada “llibertat
d’elecció” es evidentment només per aquells que s’ho poden permetre, i per
tant, no és un dret, sinó un privilegi. La veritable llibertat d’elecció és la
participació quotidiana de les famílies al centre que participa de la
orientació del projecte pedagògic. A més no podem oblidar
que la majoria de les escoles privades són de titularitat d’ordres religioses i
organitzacions cristianes. És el seu model escolar
privatitzador i sagregador, coherent
amb la política de més de dues dècades de pujolisme que ens ha deixat un país
amb entorn un 34% d’escola privada finançada amb diners públics, trist panorama per als que considerem que
allò públic pot garantir la
igualtat d’oportunitats i que allò privat no ha de ser finançant amb diners públics.
suposada “llibertat
d’elecció” es evidentment només per aquells que s’ho poden permetre, i per
tant, no és un dret, sinó un privilegi. La veritable llibertat d’elecció és la
participació quotidiana de les famílies al centre que participa de la
orientació del projecte pedagògic. A més no podem oblidar
que la majoria de les escoles privades són de titularitat d’ordres religioses i
organitzacions cristianes. És el seu model escolar
privatitzador i sagregador, coherent
amb la política de més de dues dècades de pujolisme que ens ha deixat un país
amb entorn un 34% d’escola privada finançada amb diners públics, trist panorama per als que considerem que
allò públic pot garantir la
igualtat d’oportunitats i que allò privat no ha de ser finançant amb diners públics.
La
situació a Premià ja era superior a la mitjana catalana amb més d’un 40% de
concertada quan aquesta tenia 5 línies enfront a 7 de la pública des que, per
una fluctuació a l’alça de la matrícula, es va concedir una línia més a La
Salle, passant de 2 a 3 l’any 2008-2009. Quan la població escolar va començar a
anar a la baixa a partir de 2012 el Departament no va tocar aquesta línia de La
Salle i va treure una línia de l’escola pública que s’alternaven l’Escola Montserrat
i l’Escola Sant Cristòfol, amb una greu afectació al funcionament d’aquests dos
centres amb línies discontínues. El que el Departament va anunciar a la
Regidoria d’Ensenyament el passat mes de novembre de 2015 és l’extinció
d’aquesta segona línia de pública pel curs 2016-17 (totes les escoles de Premià
quedarien amb una sola línia menys La Salle que en mantindria 3) i l’anunci del
tancament de més línies per al curs 2018-19 quan torna a haver-hi una davallada
de naixements. Davant aquesta amenaça el Consell Escolar Municipal del dia 3 i
el Ple Municipal del dia 16 de desembre de 2015 per unanimitat van acordar
demanar al Departament que es puguin oferir les segones línies de l’Escola Montserrat
i Sant Cristòfol en el proper període de matriculació i que es mantinguin les
11 línies del curs passat aprofitant per baixar les ràtios de les aules a
partir d’educació infantil. Va ser un acord de mínims, necessari però
insuficient i que no té cap garantia de ser atès per la Conselleria si aquesta
segueix en la línia privatitzadora que l’ha caracteritzat fins ara.
situació a Premià ja era superior a la mitjana catalana amb més d’un 40% de
concertada quan aquesta tenia 5 línies enfront a 7 de la pública des que, per
una fluctuació a l’alça de la matrícula, es va concedir una línia més a La
Salle, passant de 2 a 3 l’any 2008-2009. Quan la població escolar va començar a
anar a la baixa a partir de 2012 el Departament no va tocar aquesta línia de La
Salle i va treure una línia de l’escola pública que s’alternaven l’Escola Montserrat
i l’Escola Sant Cristòfol, amb una greu afectació al funcionament d’aquests dos
centres amb línies discontínues. El que el Departament va anunciar a la
Regidoria d’Ensenyament el passat mes de novembre de 2015 és l’extinció
d’aquesta segona línia de pública pel curs 2016-17 (totes les escoles de Premià
quedarien amb una sola línia menys La Salle que en mantindria 3) i l’anunci del
tancament de més línies per al curs 2018-19 quan torna a haver-hi una davallada
de naixements. Davant aquesta amenaça el Consell Escolar Municipal del dia 3 i
el Ple Municipal del dia 16 de desembre de 2015 per unanimitat van acordar
demanar al Departament que es puguin oferir les segones línies de l’Escola Montserrat
i Sant Cristòfol en el proper període de matriculació i que es mantinguin les
11 línies del curs passat aprofitant per baixar les ràtios de les aules a
partir d’educació infantil. Va ser un acord de mínims, necessari però
insuficient i que no té cap garantia de ser atès per la Conselleria si aquesta
segueix en la línia privatitzadora que l’ha caracteritzat fins ara.
La
Crida Premianenca recolza en aquesta qüestió el que diu la Iniciativa
Legislativa Popular per l’Educació: que la administració aposti per la xarxa
pública i, per tant, en un màxim de 10 anys, que es vagi incrementant la xarxa
d’escoles públiques a Catalunya amb la reducció del nombre d’escoles privades
concertades, permetent que algunes d’elles passin a titularitat pública. En el
cas de Premià de Mar el primer pas, com ja vam dir al Consell Escolar i al Ple,
és consolidar com a prioritat les 7 línies que teníem d’ensenyament infantil i
primària públics; deixar de concertar la tercera línia de La Salle com a primer
pas per un canvi d’orientació; aprofitant per baixar les ràtios quan la
població escolar fluctuï a la baixa i, si la baixada de la natalitat
persisteix, anar traient línies de concertada.
Crida Premianenca recolza en aquesta qüestió el que diu la Iniciativa
Legislativa Popular per l’Educació: que la administració aposti per la xarxa
pública i, per tant, en un màxim de 10 anys, que es vagi incrementant la xarxa
d’escoles públiques a Catalunya amb la reducció del nombre d’escoles privades
concertades, permetent que algunes d’elles passin a titularitat pública. En el
cas de Premià de Mar el primer pas, com ja vam dir al Consell Escolar i al Ple,
és consolidar com a prioritat les 7 línies que teníem d’ensenyament infantil i
primària públics; deixar de concertar la tercera línia de La Salle com a primer
pas per un canvi d’orientació; aprofitant per baixar les ràtios quan la
població escolar fluctuï a la baixa i, si la baixada de la natalitat
persisteix, anar traient línies de concertada.
Volem
fer un crit d’alerta perquè la situació és greu, la barrera del 50% pot estar
apunt de ser traspassada i ens porta cap a un model d’escola i de país on no
volem anar. El que volem és una aposta clara dels gestors d’allò públic per l’escola pública i que aquesta tingui
els recursos per
fer un ensenyament de qualitat, amb cohesió de les comunitats escolars i fent
innovació pedagògica.
fer un crit d’alerta perquè la situació és greu, la barrera del 50% pot estar
apunt de ser traspassada i ens porta cap a un model d’escola i de país on no
volem anar. El que volem és una aposta clara dels gestors d’allò públic per l’escola pública i que aquesta tingui
els recursos per
fer un ensenyament de qualitat, amb cohesió de les comunitats escolars i fent
innovació pedagògica.