Article de l’Àngel Pagès.
Podem incidir en els processos de producció, distribució, comerçi consum (i fer-ho amb uns criteris ecològics, de proximitat, equitatius i en
benefici de la comunitat). El que sembla una pràctica impossible, esdevé una de
les formes concretes i pragmàtiques d’un model alternatiu al capitalisme dels
nostres dies. L’acumulació per despossessió queda al descobert amb aquelles
experiències de control i seguiment de la producció a gran escala, com també en
la crítica a la desmesura dels sistemes de distribució, comercialització i de
consum que genera el sistema dominant.
La generalització de formes d’autoorganització en el camp de
l’alimentació (i del consum en general) té en les cooperatives de consum un
exemple pràctic i tangible en quan als resultats d’aquestes. Una ciutadania
activa, més enllà de la participació electoral, requereix d’una base social
organitzada des dels moviments socials, fins als més diversos aspectes del que
és quotidià. El que produïm, distribuïm i consumim -i com ho fem- configura les
condicions de vida a qualsevol escala local, de país i internacional. Quantes
més cooperatives de consum tinguem més xarxes tindrem al servei d’un model
realment alternatiu, comunitari i desconnectat de les lògiques del capital
incontrolat.Les
nostres viles, durant el segle XX, eren bons exemples de cooperativisme en
molts àmbits. A dia d’avui comptem amb l’interessant projecte de la Cooperativa
Gafarrons, una iniciativa que es podria replicar en més
indrets.
l’alimentació (i del consum en general) té en les cooperatives de consum un
exemple pràctic i tangible en quan als resultats d’aquestes. Una ciutadania
activa, més enllà de la participació electoral, requereix d’una base social
organitzada des dels moviments socials, fins als més diversos aspectes del que
és quotidià. El que produïm, distribuïm i consumim -i com ho fem- configura les
condicions de vida a qualsevol escala local, de país i internacional. Quantes
més cooperatives de consum tinguem més xarxes tindrem al servei d’un model
realment alternatiu, comunitari i desconnectat de les lògiques del capital
incontrolat.Les
nostres viles, durant el segle XX, eren bons exemples de cooperativisme en
molts àmbits. A dia d’avui comptem amb l’interessant projecte de la Cooperativa
Gafarrons, una iniciativa que es podria replicar en més
indrets.
En el cas de Premià de Mar i de Premià de Dalt també assistim al
predomini del model de les grans superfícies comercials, omnipresents en la majoria
de projectes urbanístics (Ca L’Escoda, el Port, Can Vilar). És l’hora de forjar
aliances entre el consum crític organitzat en cooperatives i establiments
singulars, al costat del petit comerç i l’artesanat. El “nou”
urbanisme especulatiu incorpora, doncs, la variable dels supermercats com
aglutinador i reclam.
predomini del model de les grans superfícies comercials, omnipresents en la majoria
de projectes urbanístics (Ca L’Escoda, el Port, Can Vilar). És l’hora de forjar
aliances entre el consum crític organitzat en cooperatives i establiments
singulars, al costat del petit comerç i l’artesanat. El “nou”
urbanisme especulatiu incorpora, doncs, la variable dels supermercats com
aglutinador i reclam.
Fer cooperativisme és determinant, pragmàtic i efectiu. A les
nostres viles i barris ho podem fer. I no cal limitar-ho als temes que hem
esmentat. La cultura, el suport mutu, la producció, l’oci i moltes coses més,
són espais que necessiten d’aquesta manera de fer. Sense tot plegat, que és fer
carrer i més carrer, els ajuntaments corren el risc permanent de ser una
corretja de transmissió de la circulació de capital i uns instruments
estrictament burocràtics.
nostres viles i barris ho podem fer. I no cal limitar-ho als temes que hem
esmentat. La cultura, el suport mutu, la producció, l’oci i moltes coses més,
són espais que necessiten d’aquesta manera de fer. Sense tot plegat, que és fer
carrer i més carrer, els ajuntaments corren el risc permanent de ser una
corretja de transmissió de la circulació de capital i uns instruments
estrictament burocràtics.
Hem començat parlant de cooperativisme i d’economia social, però
de fet estem parlant de tota una alternativa comunitària que faci front al
model renovat de l’urbanisme més depredador. Hem vist l’esclat de la bombolla
immobiliaria. Coneixem els seus efectes. Ara és el temps de la cursa desbocada
cap a la ‘supermercantilitzacio’ de l’espai públic. Dir que és un contramodel
social és poc. Dir que és insostenible és massa recurrent. Hores d’ara és
literalment insuportable. Plou sobre mullat i ho hem d’aturar com sigui.
de fet estem parlant de tota una alternativa comunitària que faci front al
model renovat de l’urbanisme més depredador. Hem vist l’esclat de la bombolla
immobiliaria. Coneixem els seus efectes. Ara és el temps de la cursa desbocada
cap a la ‘supermercantilitzacio’ de l’espai públic. Dir que és un contramodel
social és poc. Dir que és insostenible és massa recurrent. Hores d’ara és
literalment insuportable. Plou sobre mullat i ho hem d’aturar com sigui.