Per Àngel Pagès
Crida Premianenca va neixer ja fa més de cinc anys. En la legislatura
anterior, aquesta formació de l’esquerra alternativa i municipalista, va entrar
a l’ajuntament de Premià de Mar amb dues regidories i va obrir un espai
diferenciat enmig d’un sistema de partits encotillat per les alternances entre
socialistes i convergents (i les aliances que tenien a esquerra i dreta, uns i
altres). Un llarg període que perdura, caracteritzat per la incapacitat de
generar models alternatius al relat que dictaminaven els governs municipals
d’acord amb els sectors del món immobiliari, financer i ‘fàctic’ de cada etapa.
Anys i anys de bloqueig i de veure passar l’acció especulativa que ha consumat
un model caòtic i insostenible a nivell urbanístic amb la pèrdua de sol públic,
de teixit productiu, de terres agrícoles, de zones verdes i d’espais destinats
a la comunitat i als serveis. Anys i anys, també, d’alternatives, de petites
experiències de canvi social, de foment i extensió del teixit associatiu, de
mobilitzacions socials (vagues, 15M, moviment sobiranista, ocupacions, centre
social, cultura popular, etc). I és en aquests contextos, des dels darrers anys, que cal
ressenyar els moviments continuats per oferir alternatives en el terreny
polític que puguin ser un revulsiu a nivell general i que entronquin amb una
filosofia bàsica que combini la proximitat institucional del municipi amb aquell
entorn que configura un ‘moviment real’ que resisteix, construeix ‘al marge’
del relat sociovergent i participa activament en els petits canvis i en les
intervencions que configuren un altre projecte i una altra realitat local.
anterior, aquesta formació de l’esquerra alternativa i municipalista, va entrar
a l’ajuntament de Premià de Mar amb dues regidories i va obrir un espai
diferenciat enmig d’un sistema de partits encotillat per les alternances entre
socialistes i convergents (i les aliances que tenien a esquerra i dreta, uns i
altres). Un llarg període que perdura, caracteritzat per la incapacitat de
generar models alternatius al relat que dictaminaven els governs municipals
d’acord amb els sectors del món immobiliari, financer i ‘fàctic’ de cada etapa.
Anys i anys de bloqueig i de veure passar l’acció especulativa que ha consumat
un model caòtic i insostenible a nivell urbanístic amb la pèrdua de sol públic,
de teixit productiu, de terres agrícoles, de zones verdes i d’espais destinats
a la comunitat i als serveis. Anys i anys, també, d’alternatives, de petites
experiències de canvi social, de foment i extensió del teixit associatiu, de
mobilitzacions socials (vagues, 15M, moviment sobiranista, ocupacions, centre
social, cultura popular, etc). I és en aquests contextos, des dels darrers anys, que cal
ressenyar els moviments continuats per oferir alternatives en el terreny
polític que puguin ser un revulsiu a nivell general i que entronquin amb una
filosofia bàsica que combini la proximitat institucional del municipi amb aquell
entorn que configura un ‘moviment real’ que resisteix, construeix ‘al marge’
del relat sociovergent i participa activament en els petits canvis i en les
intervencions que configuren un altre projecte i una altra realitat local.
Va ser en aquest marc d’activitats i debats quan es va posar en marxa, ja
fa quasi sis anys, la formació municipalista Crida Premianenca. El punt de
partida de CP va ser la declaració conjunta de les organitzacions locals de la
CUP i de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, aleshores vinculades a les
Trobades Alternatives del Baix Maresme. Es tractava d’ultrapassar les sigles de
cada partit i oferir un espai ampli de caràcter local. Des d’aquell moment, amb
dificultats i discrepàncies, però avançant i creixent, CP va aportar un estil,
unes maneres de fer i una relació amb el veïnat del tot diferents de les que
estàvem acostumats a presenciar al llarg de molts anys.
fa quasi sis anys, la formació municipalista Crida Premianenca. El punt de
partida de CP va ser la declaració conjunta de les organitzacions locals de la
CUP i de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, aleshores vinculades a les
Trobades Alternatives del Baix Maresme. Es tractava d’ultrapassar les sigles de
cada partit i oferir un espai ampli de caràcter local. Des d’aquell moment, amb
dificultats i discrepàncies, però avançant i creixent, CP va aportar un estil,
unes maneres de fer i una relació amb el veïnat del tot diferents de les que
estàvem acostumats a presenciar al llarg de molts anys.
Enguany, aquests dies, CP acompleix el primer any de la nova legislatura.
Les darreres eleccions van consolidar i incrementar la presència en el
consistori. Després d’un treball previ molt intens, va augmentar la base i el
radi d’influència de Crida, es van incorporar nous efectius procedents de
Procés Constituent, de l’esquerra independentista, de l’anticapitalisme,
exmembres d’organitzacions de l’esquerra, activistes de vàries generacions i
nombrosos independents. Amb aquest capital polític i humà, CP esdevindria la
segona força municipal amb quatre regidories, doblant percentatges de vot i
representació.
Les darreres eleccions van consolidar i incrementar la presència en el
consistori. Després d’un treball previ molt intens, va augmentar la base i el
radi d’influència de Crida, es van incorporar nous efectius procedents de
Procés Constituent, de l’esquerra independentista, de l’anticapitalisme,
exmembres d’organitzacions de l’esquerra, activistes de vàries generacions i
nombrosos independents. Amb aquest capital polític i humà, CP esdevindria la
segona força municipal amb quatre regidories, doblant percentatges de vot i
representació.
CP avui és la primera opció de l’esquerra municipal, manté relació amb la
CUP a nivell comarcal i té una activitat autònoma a nivell local que li permet
obtenir adhesions de gent molt diversa. El govern municipal està en mans de la
sociovergència amb un PSC lliurat a les exigències de Convergència i amb un
projecte que segueix el camí de la dependència del mercat, dels grups de
pressió i dels corrents que han marcat l’evolució de la vila. S’han obert nous
camps de contestació popular (el projecte faraònic del port, la consolidació de
la lluita de can Sanpere i del seu centre social, la demolició de tres antigues
fàbriques afectades per projectes de construcció residencial i supermercats, la
lluita per dignificar la façana marítima i l’estació de rodalies, les
mobilitzacions en contra dels acomiadaments en empreses locals, el
cooperativisme, les experiències culturals alternatives, la lluita per salvar
l’escola pública –el cas de la Mar Nova- i els temes relacionats amb els
drets socials i nacionals i la solidaritat internacional).
CUP a nivell comarcal i té una activitat autònoma a nivell local que li permet
obtenir adhesions de gent molt diversa. El govern municipal està en mans de la
sociovergència amb un PSC lliurat a les exigències de Convergència i amb un
projecte que segueix el camí de la dependència del mercat, dels grups de
pressió i dels corrents que han marcat l’evolució de la vila. S’han obert nous
camps de contestació popular (el projecte faraònic del port, la consolidació de
la lluita de can Sanpere i del seu centre social, la demolició de tres antigues
fàbriques afectades per projectes de construcció residencial i supermercats, la
lluita per dignificar la façana marítima i l’estació de rodalies, les
mobilitzacions en contra dels acomiadaments en empreses locals, el
cooperativisme, les experiències culturals alternatives, la lluita per salvar
l’escola pública –el cas de la Mar Nova- i els temes relacionats amb els
drets socials i nacionals i la solidaritat internacional).
Aquest és el terreny, el doble espai institucional i social, que justifica
el projecte i l’esforç de Crida Premianenca. Entretant, CP segueix marcant els
temes que configuren les necessitats de la població, organitza debats i assemblees
públiques sobre urbanisme, sobre com participar en la política local, fa balanç
de les seves actuacions i la seva gent està present en els diversos àmbits dels
moviments i entitats que donen vida a una idea comunitària i activa del que
volem per Premià de Mar.
el projecte i l’esforç de Crida Premianenca. Entretant, CP segueix marcant els
temes que configuren les necessitats de la població, organitza debats i assemblees
públiques sobre urbanisme, sobre com participar en la política local, fa balanç
de les seves actuacions i la seva gent està present en els diversos àmbits dels
moviments i entitats que donen vida a una idea comunitària i activa del que
volem per Premià de Mar.