per Joan Ribet
El dimecres passat, 28 de setembre, el Ple de Premià portava a aprovació “la creació” del servei del Casal d’Infants Municipal amb el seu Projecte i el seu Reglament. I poso “creació” entre parèntesi perquè el servei ja fa anys que va ser creat per la ciutadania, a través de les AMPES o a través d’associacions com De Bòlit que també han assumit la tasca d’oferir un servei de lleure infantil i juvenil de qualitat a la nostra població.
Amb tot, revisant la documentació els membres del grup municipal de Crida Premianenca ens vam adonar que el projecte preveia directament l’externalització del servei. És a dir, que ahir estàvem creant un servei municipal l’encàrrec de gestió del qual passa a ser directament a una empresa privada.
Nosaltres hi vam votar en contra. Pensem que renunciar a la gestió directa per part de l’Ajuntament és un error. I ho és perquè com en totes les externalitzacions és evident que una part del pressupost se l’emporta l’empresa adjudicatària. És el negoci, evidentment.
Només per posar un exemple: el projecte que ens presenta l’Ajuntament preveu fer un casal d’aproximadament uns 150 nens i han comptat una ràtio d’1 monitor per cada 10 nens. És a dir: 15 monitors.Són diversos els municipis que han apostat per tenir un servei municipal de qualitat directament gestionat per l’Ajuntament i els resultats són evidents.
Palafolls amb 9.000 habitants, només un terç de la Població que té Premià, va apostar per la gestió directa i l’any passat va convocar 30 places de monitors i 1 plaça de director de casal d’estiu. És evident que les ràtios seran menors i l’atenció personalitzada als infants major.
Aparentment, amb una estructura tècnica i administrativa com la de l’Ajuntament de Premià, la regidoria de d’ensenyament i la regidoria de joventut, haurien de ser capaces de dissenyar i implementar un Casal d’Estiu potent pels nens i nenes de Premià.
Però al Ple d’ahir es va evidenciar la incapacitat política de la regidora Calleja i del regidor Maristany al capdavant d’ensenyament i de joventut respectivament.
Quan vaig interpel·lar a la regidora Calleja per preguntar-li les bondats d’externalitzar el servei em va respondre que “ho feien perquè les empreses són capaces d’organitzar un casal d’Estiu”. Benvinguda a Catalunya senyora Calleja: les empreses de lleure tenen capacitat per crear-ne 5000 de casals d’estiu si convé. La meva reflexió li venia preguntar si havia comparat els dos models de gestió i fer-li veure que amb un model de gestió pública, la incidència de l’Ajuntament en la “creació” del servei seria molt major.
I és aquí on em pregunto si no val la pena comptar amb les entitats de lleure educatiu de Premià. Que no tenim un cau com l’Amon-Ra o un esplai com el Parroquial? No compta la seva experiència? Tampoc el regidor Maristany va saber parlar sobre el contingut de la proposta que el govern del qual ell en forma part perquè directament no se l’havia llegit.
Bé, podria començar per reflexionar sobre les seves polítiques de joventut i sobre l’estructura tècnica que les ha de dur a terme.
Per exemplificar-ho:
Ajuntament de Maçanet de la Selva (6963 habitants). Personal de l’àrea de
Joventut:
Joventut:
1 director del casal de joventut
1 coordinador del casal de joventut
2 monitors del casal de joventut
2 places de col·laborador del casal de joventut
1 plaça de director del casal d’estiu
1 plaça de coordinador per al casal d’estiu
8 places de monitor per al casal d’estiu
Ajuntament de Premià de Mar (28.000 habitants). Personal de l’àrea de
Joventut:
Joventut:
1 tècnica de joventut
Que cadascú arribi a les seves pròpies conclusions.
antigament quan molts dels actuals regidors éreu nens que participàveu al casal, i d'altres teníeu edat de ser monitors, l'ajuntament adjudicava el casal a l'esplai Parroquial i aquest agafava monitors dels esplais/caus de Premià de mar i del voltant. No se si la solució és que l'ajuntament contracti o més aviat concedeixi la gestió a les entitats de lleure (amon ra, parroquial..) gent que es passa l'any treballant voluntàriament i que a l'estiu es busca la vida per cobrar un petit sou. Gent amb una àmplia experiència i que si organitza el casal en comptes de ser contractat per una empresa treballa amb moltes més ganes i se'l fa molt més seu i això repercuteix al tracte i a la qualitat envers les activitats i els infants. Com a mínim, abans de decidir, s’hauria de xerrar amb les entitats de lleure que són les que saben de què va. El casal de les Ampes va sorgir fa molts i molts anys i no sempre a vetllat tant per la qualitat com pel preu final.(les entitats no poden competir amb les grans empreses que fan més d'un casal, les quals, si els casal deficitari el compensen amb un altre que te beneficis) Si l'Ajuntament ajuda a les entitats econòmicament pot sortir un casal de qualitat i bé de preu. I a veure si també aprofitem per acabar amb l'intrusisme en el món del lleure, les empreses privades, com acadèmies d'idiomes, de reforç.. que en diuen casal a les activitats de vacances que fan amb els seus treballadors habituals (professors…) Un casal s'ha de notificar a la generalitat i ha de tenir un mínim de monitors, i/o directors titulats. Fer classes d’idiomes o reforç i sortir a la plaça a jugar o baixar un dia a la platja no és un casal d’estiu.
Completament d'acord que les associacions locals del món del lleure són la garantia d'un casal de qualitat pedagògica a un preu reonable.
També penso que la funció de l'ajuntament no ha de ser licitar com si es tractés d'un servei més, sinó donar la cobertura legal i organitzativa per fer viable un projecte de qualitat amb gent del poble.