per Andreu Mumbrú.
1) Can Salomó, guanyem un equipament per la vida en comunitat.
Avui hem conegut el resultat de la primera experiència de pressupost participatiu, l’A.E. Amon-Ra ha aconseguit que la seva demanda llargament reivindicada d’un local digne per realitzar la tasca educativa amb infants hagi obtingut el suport de 268 premiamencs i premianenques. Felicitem a l’entitat i ens alegrem que per fi trobin solució a una problemàtica que fa mesos que denunciem. Llarga vida al CAU!
Alhora creiem que aquesta iniciativa servirà per recuperar un equipament social, cultural i juvenil que podrà donar aixopluc a altres entitats, que revitalitzarà la vida comunitària al seu entorn i servirà per acollir una programació estable de cultura. Com a Crida ja treballem en una proposta que optimitzi les funcions futures de Can Salomó i permeti maximitzar els seus usos com a equipament que ompli el buit existent en l’àmbit de joventut i alhora sigui un espai polivalent per a entitats i veïns.
2) Primers pressupostos participatius, un pas endavant cap a la participació substantiva.
Valorem aquesta experiència com un pas molt positiu cap a noves formes d’entendre la política municipal i el paper de la ciutadania. Des de la nostra formació sempre hem defensat que les decisions transcendents han de ser preses amb transparència, debat públic i participació directa, per això vam proposar realitzar una experiència de pressupost participatiu ja el 2011, cinc anys després ens han acceptat la demanda i l’acollida ha estat molt positiva, 121 propostes de tots els àmbits i 1538 vots ho avalen. Els pressupostos participatius són una eina que, si s’implementa bé, educa en valors democràtics, ajuda a crear xarxa entre agents socials, permet incorporar saber popular i facilita la solució de conflictes.
En segon lloc, els pressupostos han servit com a diagnosi de primera mà de les necessitats del poble. La ciutadania amb les seves propostes ha posat de manifest mancances, ha fet aflorar necessitats i alhora ens ha brindat moltes idees que caldrà recollir i incorporar a les prioritats polítiques del govern. Es corroboren alhora moltes de les qüestions que Crida ha treballat per posar a l’agenda els últims anys com la inversió i l’aposta per l’educació pública, la dignificació de l’espai urbà i la façana marítima o la millora dels equipaments culturals i per a les entitats del poble.
Com a formació política ens comprometem a fer una anàlisi detallada de les propostes recollides i a demanar la inclusió d’aquelles que han tingut un suport clar malgrat no ser les més votada, de les que s’haurien d’haver realitzat ja fa temps o de les que tenen un cost baix al pressupost del 2017. No cal que esperem per millorar les infraestructures de les escoles públiques, per apostar per la renovació pedagògica a l’escola bressol o per atendre els infants amb necessitats educatives especials. No té sentit que fins al 2018 no intervinguem per eliminar barreres arquitectòniques i adaptar carrers per la mobilitat de tots els ciutadans o per dignificar els accessos a la platja i el passeig marítim. No podem esperar per ampliar les ajudes a famílies amb risc d’exclusió social. Aquest mateix any podem començar a millorar la programació cultural i adequar les instal·lacions de Can Manent i l’Amistat. No ens cal un nou pressupost per implementar la figura del regidor de barri o fer de Premià un poble cardioprotegit. Són només alguns dels exemples de necessitats que poden ser cobertes ben aviat i que treballarem perquè s’incorporin al pressupost que debatrem el mes vinent.
Crida Premianenca ha denunciat reiteradament que a Premià l’actual política fiscal i pressupostaria deixa sense atendre necessitats bàsiques. Els pressupostos participatius posen en qüestió al regidor d’hisenda, el senyor Miquel Àngel Méndez, quan afirma que a Premià les necessitats estan ben cobertes mentre tenim la pressió fiscal més baixa del Maresme i una de les més baixes de Catalunya d’entre els municipis amb una població semblant, tenim uns preus públics prohibitius (Centre esportiu municipal, escola de música, escola bressol, etc.) i es deixa cada any gran part del pressupost sense gastar. Cal una fiscalitat més equilibrada i justa, preus públics que permetin a tothom l’accés als serveis i cal que allò que es pressuposta es gasti. Ara no és la Crida, és la ciutadania qui posa de manifest que es deixa sense atendre qüestions tan importants com l’educació, l’atenció social, la programació cultural o el manteniment de l’espai públic.
3) Posem la lupa al present per millorar l’any vinent
D’aquesta primera experiència també en podem treure altres aprenentatges. El pressupost participatiu serveix perquè la població s’organitzi, diagnostiqui, prioritzi i prengui consciència de les múltiples necessitats existents a Premià, però perquè això es doni plenament cal que el plantejament dels pressupostos participatius incorpori també el vessant de debat públic, que ha mancat en aquesta ocasió. Creiem que s’ha de permetre que els impulsors de cada proposta exposin el seus motius i alhora escoltin les altres demandes. Aquest debat i intercanvi hagués servit per matisar, millorar i fusionar propostes (per exemple quatre o cinc demandes que poden ser resoltes amb la restauració de Can Salomó) i alhora perquè tots plegats féssim un esforç per entendre i posar-nos al lloc de l’altre.
En segon lloc, creiem que hi ha propostes que no han de ser sotmeses a votació sinó que afecten el que l’ajuntament hauria de fer per iniciativa pròpia i no s’hauria de traslladar la decisió a la ciutadania. Com a exemple extrem, no pot ser que el manteniment mínim de la via pública se sotmeti a votació (un fanal espatllat a l’era de Can Manent no s’ha de votar, si es fa saber a través del procés, se’n pren nota i s’arregla). Per altra banda cal que estudiem com millorar el sistema de votació i assignació de prioritats. Les propostes de serveis socials han de competir amb les d’inversió en infraestructures? Podríem reservar partides diferenciades per cada àmbit? Podríem fer-ho de tal manera que cap proposta s’endugui tot el pressupost? Per exemple demanant que les propostes siguin com a màxim d’un percentatge del total que es disposa. Són diversos els matisos que es poden incorporar al sistema per fer del pressupost participatiu una eina de més abast i més distributiva.
Per últim, creiem que cal ser més ambiciosos en dos sentits, per una banda cal que la participació no es limiti a una partida tancada d’inversió, sinó que inclogui l’estructura del pressupost, perquè els ciutadans puguin incidir en les grans línies d’actuació, grans blocs de polítiques que poden ser prioritzades i ponderades segons la voluntat popular. Per altra banda, cal que augmentem també la partida destinada a decidir sobre inversions, aquest any els 200.000 € se’ns han fet curts. A la proposta original Crida demanava un 5% del pressupost municipal no compromès i/o afectat, una xifra més alta que la que finalment s’hi ha destinat i que ens pot servir d’orientació pel futur, per seguir aprofundint en la democràcia participativa i en una forma de governar que deixi enrere velles formes jeràrquiques i encarcarades i compti en la presa de decisions amb una població, com la de Premià, que s’ha mostrat un cop més crítica, enèrgica i activa.