Can Sanpere: Mentides i contradiccions de l’equip de govern (CIU i PSC)
La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals. El govern municipal (CiU + PSC) de Premià de Mar sembla instal·lat de forma definitiva a la postveritat i així ho ha demostrat amb la propaganda que ha enviat a totes les cases amb el seu nou posicionament sobre Can Sanpere.
Informe de l’arquitecte:
L’arquitecte extern, que ha estudiat els possibles escenaris per Can Sanpere, no ha entregat cap informe amb xifres, almenys als grups de l’oposició. A una reunió amb tots els grups municipals va comentar algunes estimacions dels possibles costos segons diversos escenaris.
D’aquella reunió no es va lliurar cap informe amb les xifres als grups municipals, segons equip de govern per tal de no fer-les públiques i que pogués repercutir negativament en el valor de l’expropiació.
El cost de la inversió: Els valor d’inversió que va exposar l’arquitecte es movien en un ampli marge, depenent de molts factors (costes judicials, valor final de l’expropiació, cost de la urbanització, etc.) i es trobaven en una forquilla força amplia.
Tots els grups vam acordar no fer públic cap valor, ja que fer-ho pot perjudicar els interessos dels premianencs i premianenques. El govern municipal, incomplint aquest acord i sabent que això pot repercutir negativament en el preu final que paguem entre tots ha fet públic, temeràriament i per interessos partidistes, el cost més elevat possible per justificar el seu nou posicionament.
Una cosa que no diu el pamflet enviat per equip de govern és que el superàvit de l’ajuntament el 2016 ha estat de quasi 5 milions d’euros, per tant les xifres de l’expropiació poden ser assumides amb el pressupost.
Tampoc diu que òbviament, atenent que seria una inversió important, no caldria fer-la tota de cop, i per tant haver de demanar un préstec. Recordem, per exemple, que no s’ha convertit en zona de vianants tot el nucli antic de cop, o s’ha canviat tota la xarxa de clavegueram de cop, sinó que s’ha fet per fases segons es disposava de capital.
El fantasma dels impostos: Per justificar la seva nova posició en contra del 100% públic, el govern de CIU i PSC diu que una opció seria triplicar els impostos que paguen els habitants de Premià de Mar. Fem números donant per bones les seves dades: Actualment recaptem 6,5 milions anuals només d’IBI, si en recaptéssim 3 cops més això faria 19,5 milions anuals. Volen pagar els suposats 12 milions que diuen costa tota l’operació en un sol any? Les grans inversions es paguen durant anys, no trinco-trinco. A la inversa: aquest 2017 l’ajuntament fa inversions per valor de gairebé 7 milions d’euros i no ha hagut pas de duplicar els impostos, ni tan sols els ha augmentat lleugerament.
Democràcia: El resultat de la consulta popular va ser aclaparador a favor de l’expropiació i per un Can Sanpere 100% públic. El cost de l’expropiació no s’ha incrementat respecte als aproximadament 4 milions d’euros que ja es va informar durant la consulta popular, ara s’estan contemplant nous conceptes com l’edificació dels equipaments que suposadament s’havien de definir mitjançant un procés participatiu. Conceptes que també sabíem que tindrien un cost.
La participació s’incentiva respectant els resultats, encara que no t’agradin. Si l’equip de govern no vol complir amb el que defensava durant la consulta i amb el mandat popular fruit del resultat que ho digui clarament, potser ens podríem haver estalviat els 43.000 euros que va costar organitzar la consulta i els 450.000 euros, perjudicis que NyN ha guanyat en sentencia judicial per no poder desplegar activitat industrial a la finca perquè l’ajuntament no va concedir llicencies durant els anys anteriors a l’ocupació.
Negociació amb la propietat, Nuñez y Navarro: De la reunió amb l’arquitecte en la que va ensenyar quatre escenaris diferents, no es va despendre que la negociació amb el propietari de la finca estigues sobre la taula. L’únic que es va valorar va ser l’expropiació atès que era el més beneficiós. Ara al seu pamflet es torna a esmentar la negociació amb Núñez y Navarro com a opció. 50 pisos a Gran Via és l’aposta del govern o només una primera oferta? Pisos socials o de mercat lliure? Ens aclarim?
El POUM: Premià de Mar és el quart municipi més dens de Catalunya, i no compleix els estàndards mínims establerts per la Llei d’urbanisme que demana, com a espai lliure, un 20% del sostre residencial (habitatges).
Si finalment l’equip de govern vol tornar al pla de l’antic govern del PSC de construir habitatges a Can Sanpere per què s’han estat tants anys treballant en un POUM que establia la finca com a 100% pública? Què ha canviat? Tants anys per acabar fent el que des de l’oposició CIU criticava de l’alcaldessa Fanego.
Platja com a zona verda: La platja ja és un espai públic, no es pot vendre la urbanització dels accessos al port com a nova zona verda, sobretot si es construeix sobre una zona natural ja existent. Es va destrossar un dels espais més valuosos del nostre litoral, les roques d’en Pons, per fer el Port, que ens ha deixat sense platja a tot el tram central del municipi, ara hi fan un centre comercial de 18.000m2, però ens volen convèncer del gran guany que suposa la conversió del passeig en un parc.
Metal·logènia i Transmesa: Segons el POUM vigent, avui en dia no hi ha cap possibilitat de crear una nova zona verda a Transmesa (sòl industrial) i a Metal·logènia dependria del desenvolupament del sector (actualment qualificat com a terciari). Quan el govern parla de fer zona verda implícitament reconeix que té intenció de requalificar terrenys i permetre als propietaris complir el seu propòsit de construir habitatges i supermercats. Caldrà decidir quines són les possibilitats, tempos i prioritats, però no es pot donar per fet que hi haurà noves zones verdes i, si n’hi ha, segurament serà a preu de permetre fer blocs de pisos.
Recuperem el seny!
Amb el tema de Can Sanpere l’equip de govern té una oportunitat única per mostrar quina serà la seva forma de funcionar respecte als grans assumptes de poble en el futur. Si intentarà cercar consensos amplis o pel contrari s’enrocarà en els seus plantejaments partidistes tractant d’autojustificar-se davant l’opinió pública.
Encara som a temps, podem partir del 100% públic que era el consens existent i el mandat popular sorgit de la consulta. També podem defensar la cultura popular i l’associacionisme intentant aturar el desallotjament del dia 5 de maig i hem de reobrir el procés de debat a tota la ciutadania mitjançant les comissions de seguiment i el restabliment del diàleg amb la Plataforma Can Sanpere 100% Públic. Només si treballem totes juntes podrem trobar la millor solució per a Premià de Mar.
