AL PLE DE JULIOL S’HA APROVAT UNA PROPOSTA DE CRIDA PER REGULAR ELS PISOS TURÍSTICS A PREMIÀ.
Els darrers mesos observem com és més difícil aconseguir habitatges de lloguer a Premià de Mar, cada vegada menys oferta i a preus més cars, mentre augmenta l’oferta dels habitatges per a estades curtes, pisos turístics.
Des de la Crida Premianenca pensem que és vital ordenar i prevenir un futur creixement desenfrenat del turisme que pugui afectar la nostra vila amb una normativa que pugui regular els allotjaments d’ús turístic i limitar-los, donada la situació de dificultat per aconseguir lloguers de llarga durada a preus assequibles.
El manteniment dels habitatges d’ús turístic, fins i tot si aquests són legalitzats, està relacionat directament amb la pujada del preu de l’habitatge, els greus casos de mobbing immobiliari i la vulneració del dret a l’habitatge en general. Sense caure en l’exageració i l’alarmisme, constatem que la massificació turística a Barcelona pot començar a desplaçar-se a la seva àrea d’influència: centenars de turistes a la nostra vila cercant un lloc menys massificat, més barat i a poc més de mitja hora dels principals atractius turístics.
Quan es lloga un pis turístic, és un pis menys per als premianencs i premianenques; quan es lloga una habitació, és una família que amb els seus ingressos no pot pagar la hipoteca o el lloguer, vivint precàriament i mantenint-se els alts preus de l’habitatge. Aquestes situacions generen l’expulsió dels veïns i veïnes dels nostres pobles si no es fa una bona regulació i es combina amb altres actuacions com la moratòria, l’estudi i la planificació.
Creiem que no podem permetre més pisos turístics fins que tinguem una regulació i puguem garantir que no afecta l’accés a lloguers assequibles als premianencs. Per això vam tornar a presentar al ple del juliol la moció que el govern ens va fer retirar el ple de juny amb excuses. Una moció que hem acordat i presentat amb ERC i finalment ha estat aprovada, que demana:
– Acordar una MORATÒRIA a noves llicències turístiques fins que no aturem l’impacte que puguin tenir en els lloguers assequibles de llarga durada.
– Obrir un debat a escala municipal amb tots els actors per generar un pla d’usos sobre com regular els pisos, el seu nombre límit i la seva ubicació.
– Cerca d’estratègies conjuntes amb altres àrees per buscar un impacte turístic sostenible que no distorsioni la vida local pel que fa a comerç, mobilitat, ús de l’espai públic i tingui cura del medi, entre d’altres.
– Proposar i donar facilitats als pisos turístics il·legals per sumar-se a la Borsa d’habitatge de lloguer social.
En la línia del darrer punt, no només cal regular els pisos, hem de pensar que els processos de gentrificació i expulsió del veïnat no vénen només de l’encariment del sòl sinó que també suposen transformacions traumàtiques del teixit comercial, la substitució dels usos de l’espai públic i, al cap i a la fi, la transformació dels entorns per la seva orientació al turisme i no a la vida local. Hem d’abordar aquesta problemàtica des de l’habitatge, la mobilitat, l’ús de l’espai públic, el medi ambient, la precarització laboral, i fer un enfocament integral de la qüestió i a partir d’aquest desplegar aleshores les mesures comunes.
L’experiència de la ciutat de Barcelona ens demostra que es tracta d’activitats que han propiciat un creixement de l’economia de la ciutat però aquest èxit no ha revertit en una millora de la qualitat de vida de la majoria de la població. En gran part això ha estat degut a la temporalitat i precarització del mercat laboral que imposa aquest sector, però també a altres factors que s’han desencadenat, com ara l’encariment d’un 15% del preu del lloguer, fins al punt de superar en un 3% el preu mitjà d’abans de l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2007.
Lamentem que el govern ens hagi endarrerit aquesta aprovació un mes amb l’excusa que aquesta feina ja la faria una altra instància. Vetllarem perquè durant el curs vinent es realitzin els debats proposats a la moció on hi participi la gent del poble, i perquè d’aquí a un any tinguem enllestit el reglament que reguli la problemàtica. L’habitatge és un dret i hem de començar a tractar-ho com a tal.
