Davant l’acusació pública que l’alcalde del nostre municipi, Miquel Buch, ha fet usant informació d’àmbit personal d’en Joan Ribet, exregidor de Crida Premianenca, volem fer algunes consideracions.
1.- Pensem que els atacs personals i la informació tendenciosa no són bones formes d’entomar els assumptes polítics. No és la primera vegada que denunciem aquesta pràctica sistemàtica per part de l’alcalde i altres membres del govern per tractar de desprestigiar Crida Premianenca, primera força política de l’oposició a Premià de Mar, i per escapolir-se de debats de fons. Per coherència ho seguirem assenyalant sempre que sigui necessari.
Per nosaltres derivar els debats al terreny personal no és una forma constructiva ni responsable d’abordar els problemes del poble, allunya la política d’allò que és realment important -les propostes, els models, les idees contraposades- i redueix l’interès dels ciutadans pels assumptes públics.
2.- El posicionament de la Crida respecte a la problemàtica de l’habitatge es troba a les propostes portades al ple els darrers anys, on hem defensat reiteradament polítiques per incentivar que es mobilitzin els habitatges permanentment buits que hi ha al poble, afavorir el lloguer social i garantir l’habitatge com a dret. Alhora, cal destacar que la nostra formació (conjuntament amb ERC) va presentar al ple d’aquest juliol una moció per regular i planificar els habitatges turístics de Premià, evitar la massificació i obrir un debat sobre el model turístic que volem, com s’explica a l’article enllaçat. Una moció que finalment va ser aprovada per unanimitat de tots els grups polítics. Ens inquieta i decep que el debat públic i la informació a la premsa local versi sobre l’habitatge d’un exregidor i no sobre el model turístic que ens convé i com aplicar la moció aprovada recentment, que obre la porta a un debat profund i que tindrà efectes reals i tangibles en la regulació dels pisos turístics.
La realitat és que els pisos són cada vegada més cars a Premià i existeix un veritable problema d’accés a l’habitatge, per això des de la Crida hem presentat propostes, des del diàleg i la responsabilitat política. Per la seva banda l’equip de govern s’ha refugiat en el bloqueig i les excuses per no abordar la qüestió: ha deixat sense aplicar mocions aprovades que permetrien incentivar que els pisos buits siguin mobilitzats, fa anys que incompleix l’ordenança fiscal de l’IBI on s’estableix un recàrrec del 50% als habitatges desocupats de forma permanent, ha demorat l’aprovació de la regulació dels pisos turístics i ara pretén desviar el debat sobre el model amb sensacionalisme. No necessitem un alcalde per generar polèmiques als mitjans, sinó persones implicades en resoldre els problemes del poble.
Els fets, al ple i a les campanyes al carrer, són el que expliquen la proposta política de la Crida, és ben clara i mai hem defugit un posicionament que creguéssim importants per a Premià, malgrat que ara l’alcalde miri d’eclipsar-ho. Per altra banda, donar explicacions sobre l’acusació dirigida a la seva persona creiem que és assumpte i decisió d’en Joan Ribet, i així ho ha fet en una nota pública al seu compte de Facebook.
3.- Crida Premianenca no és “La CUP”, per més que el govern ho repeteixi un i altre cop -i darrerament també ho faci l’emissora de ràdio municipal, cosa preocupant perquè com a mitjà públic hauria de vetllar per la neutralitat-. La Crida va néixer com a projecte municipalista pensat des de Premià i per a Premià, articula un espai polític ampli que va més enllà de la CUP i inclou moltes persones independents o que tenen altres referents polítics.
En aquest sentit, la intenció d’igualar Joan Ribet = Crida Premianenca = CUP s’emmarca en el ressò i la polèmica generats a partir de les accions de les darreres setmanes de l’organització juvenil Arran, que també s’inclou en el paquet de l’enemic únic, com si no es tractés d’una organització completament autònoma. Tot plegat ha creat un context mediàtic i una onada de sensacionalisme, sobretot als mitjans i institucions estatals, que l’alcalde aprofita per amplificar la difusió del seu atac públic -el que ara presenta com a un escàndol fa mesos que ho sap-. Barrejar-ho tot, eliminar matisos i distorsionar missatges i informació respon a l’estratègia indissimulada que alguns partits i sectors econòmics segueixen per criminalitzar, desacreditar i retirar el focus de la qüestió de fons: la denúncia de la massificació, la precarietat laboral i la gentrificació produïdes per l’actual model turístic, i la demanda de mesures i regulació per posar-hi remei. Es tracta de reivindicacions, al cap i a la fi, compartides per molts i diversos agents socials i polítics de tot el territori, enfront un model sustentat en ocupació de molt baixa qualitat, depredació ambiental i que expulsa veïns dels seus pobles i barris.
Per altra banda, referir-se de forma freqüent a Crida Premianenca com a “La CUP”, cosa que practica el govern municipal, considerem que és una mostra més de manca de respecte cap al nostre projecte -a la seva identitat i pluralitat-, i sobretot cap a totes aquelles persones, militants o votants de la Crida, que no s’identifiquen amb la CUP.
4.- Des de la Crida donem suport a en Joan Ribet. Perquè la informació difosa és parcial i tendenciosa, perquè es basa en l’atac personal i en el rancor, i perquè l’alcalde se serveix també de la posició i difusió que li dóna ser president de l’ACM per convertir un afer que en un altre context no passaria de polèmica local en notícia d’abast nacional, i situar així en Joan sota una exposició i judici públics fora de tota mesura, sobretot si tenim en compte que fa un any que va deixar la política activa. Per últim, lamentem que inicialment la immensa majoria de mitjans hagin publicat la informació sense en cap moment posar-se en contacte amb el principal involucrat, per contrastar-la i conèixer la seva versió.
Nosaltres seguirem treballant per garantir el dret a l’habitatge com fins ara, a favor d’un model turístic per a Premià nascut del debat públic, plural i informat, i a favor de la planificació i la regulació que ordenin i posin fre a l’impacte de la massificació. Com sempre oberts al debat i al diàleg amb la resta de forces polítiques i agents socials.
