Molt bon dia a tots els veïns i veïnes que ens escoltin. En primer lloc, el grup municipal de Crida Premianenca Poble Actiu felicita i dóna la benvinguda al nou alcalde de la ciutat.
Aquest d’avui, però, no és un ple d’investidura normal i corrent, no s’investeix l’alcalde electe sinó qui l’ha de substituir en el tram final de la legislatura, existeix, per tant, una herència, una tasca de govern que cal tenir present en aquestes paraules.
Quan el ple escull un nou alcalde acostuma a voler dir que s’inicia un cicle, però avui més aviat tenim sensació de final d’etapa, on llegim políticament la renúncia de Miquel Buch com a un símptoma més de l’esgotament d’un model.
Quan iniciàvem la legislatura, Crida Premianenca posava l’accent en què eren les forces representants de l’statu quo les que sostenien el candidat, avui es repeteix fórmula i aritmètica: CIU, PSC i PP, protagonistes del 78, de l’autonomisme, l’austeritat i dels successius governs sociovergents a Premià de Mar, són qui fan possible el recanvi d’alcalde. Formacions que en l’imaginari de cada cop més persones representen un passat que cal desbordar.
En contraposició, la Crida començava el mandat denunciant la triple crisi que vivim, una crisi social, nacional i democràtica, i assenyalant on ens trobarien, on podrien comptar amb nosaltres i les nostres propostes per sumar. I ha estat tal com dèiem:
Ens han trobat combatent els efectes devastadors de la crisi econòmica, defensant que l’habitatge no és una mercaderia sinó un dret que avui en dia molts premianencs i premianenques no tenen garantit. I hem sumat proposant polítiques actives, la regulació dels pisos turístics, la mobilització d’habitatges buits, les ajudes al lloguer per a joves, la masoveria urbana i la creació d’un parc públic d’habitatge.
Ens han trobat també denunciant la precarietat laboral i l’atur, afirmant que no és sostenible un model basat en la terciarització, que promocionar un centre comercial al port mentre s’afebleix el comerç arrelat, s’externalitzen serveis i tanquen les últimes indústries del polígon és condemnar-nos a més precarietat. I hem sumat proposant polítiques com la creació d’un viver d’empreses, una escola d’oficis o l’impuls de l’economia social i solidària.
Ens han trobat també enfortint la transparència i la participació, hem sumat sent altaveu de moviments socials dins la institució i aportant iniciatives com la del pressupost participatiu, per empoderar la ciutadania.
I ens han trobat defensant el territori i la mobilitat sostenible. Hem sumat proposant un nou pla general d’urbanisme que rescati les poques zones que li queden al nostre municipi lliures de l’especulació. A Transmesa, a Metal·logènia, a les Hortes de Ponent. Hem sumat al costat de la lluita de Can Sanpere, i defensant un nou model de gestió del litoral, contra la draga. O al costat de la Plataforma per l’estació, reclamant que fos ADIF qui pagués els seus nyaps constructius, o proposant una nova línia urbana d’autobús.
Ens han trobat denunciant la discriminació de gènere i la violència masclista. Hem sumat amb propostes com la taula de gènere, que ha de ser un espai de transformació que incorpori el feminisme en totes les polítiques municipals.
I en la defensa de l’educació, sumant amb la comunitat educativa de la Mar Nova contra el seu tancament. I ens trobaran defensant un mapa escolar que enforteixi l’educació pública, l’única que garanteix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Hem donat suport a la cultura, proposant una programació d’arts escèniques estable al carrer, la gestió comunitària d’equipaments públics o un espai per a joves a Can Salomó, i ens han trobat defensant uns mitjans de comunicació públics i lliures de tota ingerència política, donant suport a les demandes dels voluntaris de Ràdio Premià.
Ens han trobat també en la defensa sense matisos del dret a l’autodeterminació, que s’exerceix des dels municipis, i hem sumat posant totes les nostres energies per fer possible l’1 d’octubre a Premià.
I per últim, ens han trobat defensant la cohesió social, i hem sumat aportant suport tècnic per trobar una solució de futur per a l’oratori de la comunitat musulmana. Hem sumat amb propostes de fiscalitat i preus públics perquè qui més té més pagui, denunciant el tancament del centre obert quan ha estat necessari i aportant polítiques amb perspectiva comunitària per atendre la nostra gent gran o combatre el racisme.
En tot això ens hi han trobat i ens hi seguiran trobant, oferint el cap, el cor i les mans de la Crida. Les nostres idees, les nostres conviccions i el nostre treball.
Avui no volíem venir aquí a parlar de persones, sinó a confrontar models de poble i propostes polítiques, com sempre hem fet. Però és evident que ara tenim al davant un nou alcalde, algú a qui coneixem en les seves paraules i les seves accions. La trajectòria és llarga i ens permet afirmar que la seva elecció representa l’opció del sector més conservador, tant en l’eix social com en el nacional, dins de Convergència i Unió.
Senyor Méndez, qui ha coincidit amb vostè sap que és un ferm defensor de la llibertat individual per davant de la cohesió social, de la política representativa per davant la participació ciutadana, de l’austeritat per davant de la redistribució, de la negociació amb l’Estat per davant de l’autodeterminació efectiva, de l’escola tradicional per davant de la renovació pedagògica, del lliure mercat per davant la regulació en l’accés a l’habitatge, de l’externalització de serveis per davant de les municipalitzacions.
És cert que els últims dies hem percebut un canvi en el to i el contingut del seu discurs, i esperem que així sigui fins a finals de mandat, però fins avui aquestes han estat les seves paraules i conviccions. Aquí no ens trobarà, aquí no sumarem.
Perquè Crida Premianenca va néixer i ha crescut com a projecte polític amb voluntat de ser alternativa a les polítiques que se sustenten en aquests valors. Des de la humilitat i la feina de formiga, però des de la força i fermesa que ens dóna aquest grup municipal, la nostra assemblea u els 1881 vots que ens han convertit en la segona força del municipi i primera a l’esquerra. No renunciem a capgirar el poble, no renunciem a un gir de 180º a l’actual model.
I volem fer-ho com sempre, construint aliances i complicitats amb el teixit associatiu, amb els moviments socials i amb la resta de forces polítiques d’esquerres. Des del municipalisme, la justícia social, el feminisme, la radicalitat democràtica i la defensa del territori.
Aquí ens trobaran per seguir sumant.
