| Les dones d’arreu dels Països Catalans, amb tota la nostra diversitat – mares, migrades, joves, assalariades, pensionistes, lesbianes, trans, … – ens afrontem a problemes quotidians que ataquen greument les nostres vides. Als nostres pobles i ciutats les dones suportem les condicions laborals més precàries, cobrem menys per fer la mateixa feina, patim la cara més dura de la pobresa energètica, renunciem a la nostra vida per tenir cura de la d’altres, ens veiem obligades a acollir a les nostres familiars desnonades i mantenir-les amb la nostra pensió, vivim en soledat, tenim problemes per desplaçar-nos, patim agressions sexuals i no ens atrevim a fugir de situacions de violència masclista
per manca de recursos econòmics i per tal de no ser victimitzades per un sistema judicial al servei dels homes. Tot això, i més, ens impedeix gaudir d’unes vides dignes i lliures on desenvolupar-hi els nostres projectes personals i col·lectius.
Avui, 8 de març, dia internacional de les dones treballadores, tornem a alçar la veu i a dir que estem fartes de sostenir el sistema capitalista, patriarcal i colonial que només fa que explotar-nos. Per això, des de la Crida ens sumem a la Vaga General Feminista com a eina de demostració de força i resposta col·lectiva. Ho fem amb una vaga general per atacar directament l’economia, però també amb una vaga de consum i de cures, per demostrar que el treball de les dones, assalariat o no, és imprescindible per moure els engranatges d’aquest sistema i, per tant, juntes i organitzades podem aturar-lo.
Però aquest 8 de març no és l’inici de res i encara menys cap final. Serà un dia per seguir la lluita per la construcció d’una República feminista, tot anant a les causes profundes de la desigualtat. I per fer-ho necessitarem un trencament total amb el sistema capitalista. Dia rere dia veiem com vivim en un sistema que es deu al mercat i al gran capital, mentre nosaltres assumim a la llar totes les retallades al sistema públic i se’ns condemna a la precarietat i pobresa. Es fa imprescindible doncs, deixar de posar al centre el mercat i posar-hi la vida.
L’alliberament de les dones no serà possible sense la ruptura urgent amb el règim monàrquic espanyol i la construcció d’una República Feminista. Els Estats espanyol i francès coarten els nostres drets socials, civils i polítics. Amb l’aplicació del 155, els pressupostos de Montoro, amb l’actual fons de liquiditat autonòmica o la reforma laboral que afecta al a Catalunya Nord, es fa més evident que mai que no garanteixen les necessitats del poble i menys de les dones.
La nostra lluita pel dret a una vida digna, no pot carregar-se sobre les explotacions a les nostres companyes migrants o a explotacions a altres latituds. Creiem que deixaria de ser en essència una reivindicació feminista si no es dota d’un caràcter antirracista i anticolonial.
Seguim compromeses per la construcció d’uns Municipis Feministes que ens permetin garantir les condicions de vida de les dones. Ho farem conjuntament amb el moviment feminista i el conjunt de dones de classe treballadora organitzades com a agents principals a l’hora de reivindicar els interessos de les dones. En aquest camí, la socialització de les tasques de cura i reproductives esdevé imprescindible per l’alliberament de les dones. La municipalització d’aquests serveis permet generar una alternativa a la divisió sexual del treball i la feminització de la pobresa i aconseguir un control democràtic no només de la producció, sinó també de la reproducció de la vida com a eina irrenunciable. Aquestes municipalitzacions ens permetran garantir els drets laborals i unes condicions de treball dignes per aquestes treballadores de sectors tan feminitzats i precaritzats, mentre caminem cap a la sobirania reproductiva.
Sabem que aquest no és un repte fàcil. Que el sistema institucional estan mancades de competències, sobirania i, molt sovint, la seva capacitat realment transformada és limitada. Com deia Audre Lorde, no desmuntarem la casa de l’amo amb les eines de l’amo. Tanmateix, assumim el repte de posar sobre la taula solucions imprescindibles per millorar les nostres condicions de vida com a dones treballadores i desobeir els límits que ens marquen unes institucions al servei de la burgesia.
Les feministes no tenim por de la desobediència com a pràctica política, ja que forma part de la nostra història i les nostres conquestes. Davant un sistema, unes institucions i unes lleis pensades per mantenir el privilegi dels homes blancs, heterosexuals i burgesos, mantindrem viva la flama de totes les lluitadores passades, perquè en som hereves i ens devem a elles.
Visca la lluita feminista! Visca la Vaga General feminista! |
