El Ministeri de medi ambient ha fet públic un projecte faraònic per a omplir les platges de Premià de Mar i el Masnou que suposarà el dragat i abocament de centenars de milers de metres cúbics de sorra i la construcció de noves barreres artificials al litoral i, per tant, la destrucció de bona part de l’ecosistema marí. La publicació d’aquest projecte, que es podria començar a executar a finals d’estiu i allargar-se fins a vuit mesos, coincideix amb dos altres anuncis, per una banda les obres de reparació del passeig que també assumirà el Ministeri i que considerem plenament necessàries i per l’altra el també dragat de sorres a càrrec de Marina Port Premià a petició del govern municipal que començarà de forma imminent amb l’objectiu d’omplir les platges de sorra per a la temporada de bany. Després de dos anys en què la mobilització veïnal havia aconseguit aturar la draga, el govern ha decidit prioritzar els abocaments de sorra (mesura electoralista un any abans de les eleccions) a la protecció de l’ecosistema marí i a l’estudi de mesures alternatives a llarg termini, incomplint alhora la moció aprovada el 2015 on el plenari de Premià es posicionava contra les operacions de dragat i a favor de crear una taula comarcal de gestió del litoral. Una operació que a més a més altre cop es realitza sense els estudis d’impacte necessaris.
Des de Crida Premianenca rebutgem aquestes intervencions agressives amb el litoral i el fons marí, que no aborden el problema des d’una perspectiva global, que malbaraten milions d’euros de recursos públics i que només són pedaços a curt o mitjà termini (sobretot si tenim en compte els efectes dels temporals i el progressiu creixement del mar produït pel canvi climàtic), per això convoquem una assemblea oberta el dia 2 de juny a les 12h a la Plaça Nova conjuntament amb “Aturem la Draga” on comptarem amb membres de Preservem el Litoral per exposar la situació actual i defensar un model alternatiu de gestió del litoral. Des de Crida sempre hem argumentat que cal un replantejament global en la gestió del litoral a escala comarcal, que inclogui la gestió de les conques i l’aportació natural de sediments, així com sistemes estables de “bypass” que reprodueixin el curs natural de les sorres, per això fa dos anys vam presentar al ple una moció en aquest sentit que malgrat ser aprovada ha estat incomplerta.
Detallem alguns aspectes crítics del projecte que vol realitzar el Ministeri.
- a) El projecte torna a optar fonamentalment per intervencions basades en l’extracció de sorres del fons marí i la modificació de la morfologia del litoral amb la construcció d’espigons obviant una visió global de la problemàtica que també tingui en compte les possibilitats d’incrementar les aportacions de sediments de la conca de la Tordera i de les rieres i molts altres aspectes de la globalitat dels sistemes naturals.
- b) És un projecte amb base geològica marina i aplicació d’enginyeria que no ofereix estudis interdisciplinaris tant de la diagnosi com de les intervencions a realitzar, obviant la necessària modificació del model de gestió de l’aigua i els sediments a les conques, els compromisos de bypass incomplerts pels ports esportius i la necessitat d’una participació dels diversos agents del Territori.
- c) El projecte fa referència a la manca d’aportació de sediments però no a les causes profundes: la sobreexplotació i impermeabilització de les conques hidrogràfiques amb la disminució generalitzada de les aportacions d’aigües i sediments, entre d’altres factors. No planteja cap possibilitat d’actuació sistèmica, menystenint possibles actuacions detallades o globals en les conques (plans de conques i recuperació de cabals ecològics, estalvi i eficiència en usos de l’aigua, control extraccions àrids i aigües, recuperació d’aqüífers, descompactació de sediments, etc.).
- d) El projecte denota una absoluta manca de percepció i sensibilitat històrica davant les greus conseqüències en els ecosistemes marins i litorals i en el sector pesquer que ha suposat la gestió del litoral. Com a conseqüència d’aquesta òptica gens ecològica, no contempla en cap moment -ni hi ha referència- els efectes sobre els ecosistemes marins i sobre jaciments arqueològics marins ja afectats per dragatges anteriors i litorals (espigons, compactacions de platges…) de les noves actuacions previstes.
En resum: Novament un projecte de gran abast, amb grans costos econòmics públics, que pot modificar per sempre la morfologia de la nostra costa, que no assegura la regeneració de les platges de forma natural, que hipoteca la política d’ordenació del litoral i es decideix des d’un despatx sense contrast ni participació de la ciutadania ni de les institucions de la comarca, comprometent el medi, el paisatge i la qualitat de vida del futur de les generacions que ens succeiran.
