Suport al professorat per una educació crítica i compromesa

En suport a la confiança en el professorat dels centres i en defensa d’una educació crítica i compromesa que no sigui utilitzada per alguns, al darrer ple vam aprovar una moció en suport al professorat de El Palau, però també al del nostre poble i tots aquells i aquelles que estan a les classes cada dia. Us volem compartir el text perquè totes, perquè nosaltres #TambéSomDocentsdelPalau

Moció de Crida Premianenca en suport als mestres inculpats de delictes d’odi a l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca

Els darrers dies hem pogut veure un increment de la mediatització del conflicte que es viu a l’Insitut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Després de que el passat mes de novembre, des de la Conselleria d’Educació es tanqués el cas, una fiscalia totalment polititzada ha decidit reobrirlo. El dilluns de Sant Jordi, 23 d’Abril de 2018, es feia públic a través dels mitjans de comunicació la denúncia de la Fiscalia especialitzada en odi i discriminació envers nou docents de l’INS El Palau de Sant Andreu de la Barca. Segons aquesta, els dies 2 i 20 d’octubre de 2017 alguns professors del centre haurien vexat els fills de guàrdies civils per raó de la seva nacionalitat i injuriat als cossos de seguretat de l’Estat. Ni en la denúncia ni en la divulgació oficial que se’n va fer es va prendre en consideració les declaracions del professorat realitzades en el mes de gener davant la Guàrdia Civil, que negaven taxativament aquelles infonamentades acusacions.

És important tenir clar què ens demanen les dimensions personal, interpersonal i social i les seves 8 competències clau en l’àmbit de l’Educació en valors en el seu desplegament curricular.

• La dimensió personal fa referència a l’individu en singular, en tant que és capaç de dirigir la seva vida. L’autonomia, el desenvolupament d’habilitats i l’expressió del pensament propi són aspectes que afecten de ple cada persona. Assolir aquesta dimensió permet a l’alumnat prendre decisions i resoldre conflictes, tot adaptant-se als canvis. Hem de vetllar perquè sigui competent personalment quan dirigeixi la seva pròpia vida i sigui capaç d’esmenar els propis errors.
• La dimensió interpersonal fa referència al tracte amb els altres, és a mig camí entre les dimensions personal i la social. Tracta de les relacions que s’estableixen amb les persones amb les quals es conviu. Constitueixen la dimensió interpersonal el conjunt de les relacions quotidianes en què s’assagen actituds de convivència, simpatia, apatia, antipatia… I en aquestes actituds quotidianes hi ha les decisions polítiques que, diàriament, afecten al nostre barri, poble, ciutat… i al món sencer.
• La dimensió social abraça un entorn social més ampli, el que aplega tota l’espècie humana, tot i que el seu abast es va configurant de mica en mica: la ciutat, la comarca, el país, etc. Aquesta dimensió, sense límits ni fronteres, proposa una reflexió sobre problemes que ens afecten en tant que individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies de les altres persones, per més allunyades geogràficament que estiguin. Les competències d’aquesta dimensió desvetllen el caràcter solidari de cadascú que detecta i intenta ajudar en situacions injustes i que empeny a buscar alternatives. En definitiva, atès que res humà ens és aliè, aquesta dimensió ens humanitza. Això ens ha de permetre criticar aquelles decisions polítiques que, per més legitimades que estiguin per algú, com per exemple la llei d’estrangeria o la crisi de refugiats, són injustes i no respecten els drets humans.

Si partim d’aquestes premisses:

• Com podem no parlar de política a l’aula?
• Com podem obviar el que passa al nostre voltant?
• Com podem desenvolupar l’esperit crític sense criticar?
• Com podem valorar el món que ens envolta sense valorar-lo?

Els docents de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca afirmen que els debats sorgits a les aules sobre els fets de l’1 d’octubre es van fer partint dels valors que promou i reivindica l’escola pública catalana i que l’INS El Palau sempre ha fet seus: respecte, empatia, diversitat i esperit crític. Les expressions que s’atribueixen a la denúncia a alguns docents del centre no són certes i tergiversen les diverses intervencions a les classes.  Tot i que fins a dia d’avui no s’ha registrat cap queixa formal, ni al centre ni als serveis d’inspecció, el mateix 3 d’octubre ja es van activar els mecanismes docents habituals per generar espais de trobada entre alumnat, docents, institució educativa i AMPA, amb l’objectiu d’abordar la situació, contrarestar el relat esbiaixat que s’estava projectant i garantir la intimitat de l’alumnat.

La divulgació de la denúncia i la posterior publicació dels noms, cognoms i fotografies del professorat afectat (El Mundo 29/4/18), va tenir ressò en alguns mitjans de comunicació en clau d’escarni i d’instrumentalització política, causant l’assenyalament del professorat implicat, però també dels alumnes que s’hi citen, danyant a tota la comunitat educativa. Aquella malintencionada divulgació ha desatès tota ètica, en no respectar la presumpció d’innocència i limitar-se a una reproducció mecànica de la denúncia.

D’altra banda, el Govern de l’Estat va enviar dos secretaris d’Estat per a reunir-se amb les persones denunciants i expressar el seu suport a la seva versió dels fets, sense tan sols sentir la posició del propi institut i el professorat. Al contrari, per endurir la seva ofensiva, el Ministerio de Educación ha fet uns requeriments per investigar més suposats casos, la majoria ja arxivats pel Departament i la pròpia fiscalia.

Malgrat l’energia i els mitjans desplegats per bastir una acusació sense fonament, les mostres de suport es multipliquen, com en la concentració de l’1 de Maig convocada per ex-alumnes a les portes de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca i l’acte amb la lectura el dia 10 de Maig del comunicat de suport de pares i mares de l’institut.

Es vol utilitzar el procés d’El Palau –juntament amb el de La Seu- per desacreditar el model educatiu públic català, atribuint-li una funció adoctrinadora i promotora d’una divisió inexistent. A banda d’atemorir tota la comunitat educativa, cerca convertir-los en símbol d’un suposat trencament de la convivència a Catalunya.

ACORDS

1. Exigir que s’aturi la campanya de criminalització dels docents i l’ofensiva contra l’ensenyament  públic català, que és  l’escola de tots i totes.
2. Que l’Ajuntament doni suport i es solidaritzi públicament amb els professors investigats per la Fiscalia de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca així com de qualsevol altre professor o mestre que pateixi persecució per part de l’Estat Espanyol
3. Reclamar de les institucions educatives i polítiques la protecció del nostre professorat. Que es faci públic l’informe de la inspecció educativa que exonerava el professorat d’El Palau i es doni suport públic al professorat.
4. Instar al Govern de l’Estat i a les Corts espanyoles a impulsar els canvis legislatius necessaris per a la derogació de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, per tal de garantir el ple exercici de la llibertat d’expressió.
5. Manifestar el nostre més absolut compromís amb la convivència i la pau entre totes les persones que viuen en el nostre país, així com també amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, Europa i el món.
6. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congreso de los Diputados, al Gobiero de España i, en especial, al claustre de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca.