Informació o propaganda a Premià de Mar?

Per poc que hi reflexionem, es fa evident que la informació és un element imprescindible per conèixer la realitat en la que vivim. Sense una informació veraç -especialment en relació a les administracions públiques- no podem conèixer les diferents cares de la realitat i difícilment podrem participar dels afers públics sense risc de ser manipulats.

A Premià de Mar, en aquest sentit, ens trobem amb una gran paradoxa.

Per una banda, des de fa alguns mesos tenim un govern municipal amb més verborrea que mai. Tenim un govern que no para de comunicar amb notes de premsa, publicacions a xarxes socials i enviaments d’email sobre tot allò què fa. En sentit abstracte, això no seria un problema, doncs s’ha de garantir que la ciutadania conegui l’acció del govern i s’ha de facilitar, especialment, la informació de servei per a la població.

Tanmateix, quan veiem que gran quantitat de les comunicacions que el govern emet tenen per objectiu exaltar fins a l’absurd actuacions de manteniment de la via pública o de neteja en tots els canals possibles (facebook, instagram, twitter, email, etc.) no podem sinó sospitar que no estem davant d’informació de servei als ciutadans. Molt probablement, ens trobem davant una operació de relacions públiques de glorificació de qualsevol gestió de l’equip de govern i especialment del nou alcalde, que ha de marcar perfil per ser conegut entre la població per encarar les properes eleccions amb garanties. És legítim que es destinin tants recursos públics a destacar la figura de l’alcalde?

L’altra cara de la paradoxa la trobem en els mitjans de comunicació independents del municipi. Desgraciadament a Premià de Mar i rodalies no disposem de mitjans de comunicació alternatius que ens permetin saber què passa cada dia al nostre poble. Tenim, això sí, una ràdio municipal, un mitjà local històric que des de 1985 es fa ressó del que passa a Premià. La ràdio, a més, no és un vestigi nostàlgic de l’època de la FM sinó que ja fa temps que utilitza els canals online i, de fet, podria arribar a ser un mitjà multimèdia de referència en l’àmbit local i comarcal. Com a mitjà públic que és, Ràdio Premià de Mar hauria d’estar dirigida per un director/a independent, nomenat per acord de tots els grups polítics, i hauria de vetllar per suplir el buit informatiu periodístic que tenim al municipi.

La ràdio, però, es troba en una situació precària: cada cop té menys efectius per oferir informació periodística independent al municipi -ara mateix només hi ha un periodista als serveis informatius- i no té una direcció des de fa anys. Aquesta situació fa que, per manca d’efectius a informatius, en moltes ocasions el relat periodístic quedi eclipsat per l’agenda i els comunicats oficials del govern.

Sembla, però, que per al govern i l’alcalde això no és suficient, i ens trobem amb situacions surrealistes com que l’alcalde aparegui al “Tot d’una” (el magazine de la ràdio) d’un dia per l’altre per explicar la seva posició sobre el darrer ple municipal. Habitualment el resum del ple municipal s’explica als informatius, on hi apareixen les visions de tots els grups polítics, però mai s’ha convidat als regidors de l’oposició -ni a la majoria de portaveus de moviments socials locals- a entrevistes d’un temps equivalent al que va tenir l’alcalde al “Tot d’una” per parlar sobre un afer polític concret.

Hem de recordar, a més, que l’alcalde disposa d’un programa a la ràdio, “Parla l’alcalde”, d’una hora de duració on cada mes pot explicar-se abastament sobre qualsevol tema que consideri.

Hi ha dues estratègies per dificultar l’accés a la informació, l’una és reduint els canals i l’altra és bombardejar la societat amb moltes informacions supèrflues que amaguin els veritables debats. Sembla que a Premià de Mar el govern actua en ambdós fronts: cada cop menys informació periodística a l’únic mitjà de comunicació independent que tenim i cada cop més publicacions supérflues des de canals institucionals.

Des de Crida, creiem que una informació independent facilita la participació i ens permet ser un poble més crític i més exigent amb els seus representants. Com a ajuntament això es pot potenciar amb mesures concretes, donant suport als mitjans de comunicació públics i afavorint un ecosistema de mitjans (que inclogui a més els privats i/o comunitaris) per evitar els buits informatius al nostre municipi. Cal apostar a més per una comunicació institucional que sigui bàsicament de servei, aterrada als barris, i que sorgeixi d’un pla de comunicació local consensuat entre tots els representants polítics.

Davant d’aquesta crítica trobarem aquells que diguin que en fem un gra massa, que no passa res i que al final tot és comunicació. Cal recordar-los la frase que diu que “el periodisme és allò incisiu i que molesta, tota la resta són relacions públiques”.