Els països i ciutats més avançats en matèria d’habitatge disposen d’un 15% o inclús d’un 20% d’habitatge públic sobre el total. Fent càlculs ràpids, segons l’IDESCAT a Premià de Mar hi ha gairebé 13.000 habitatges, el 15% representaria uns 1950 habitatges de propietat pública, la realitat, però, és ben diferent i al nostre poble la xifra és molt minsa per no dir directament ridícula: tres habitatges.
El dret a un habitatge digne és una exigència bàsica de la condició d’ésser humà reconegut en les legislacions d’arreu del món així com en la Declaració Universal dels Drets Humans, per això els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret i han de regular el sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir-ne l’especulació. Malauradament, la realitat social és ben allunyada i en els darrers anys l’augment dels preus, especialment dels lloguers, ha superat amb escreix el creixement dels salaris, fet que ha fet augmentar les dificultats per accedir a un habitatge.
A les zones urbanes, sobre tot les poblacions properes a Barcelona, vivim una situació d’excepció que en el cas de Premià està provocant l’expulsió silenciosa de bona part del veïnat, especialment dels col·lectius més vulnerables: oferta de lloguer gairebé inexistent, 1.000 pisos buits segons l’INE només a Premià de Mar, augments de més del 25% en el preu mitjà del lloguer els darrers 4 anys, etc.
És per això que des de Crida presentem un seguit de propostes en forma de moció per augmentar l’habitatge públic, que constitueix una de les principals garanties pel benestar social. Ho fem tenint en compte les particularitats urbanístiques del nostre poble: amb escasses zones agrícoles que cal preservar i una trama urbana consolidada gairebé sense solars i que han de servir per esponjar el municipi, és a dir, a Premià no és possible l’estratègia més directa consistent en la construcció de noves promocions d’habitatge protegit. Es proposa, doncs, alternatives que permetin augmentar el parc d’habitatge social a través de les següents actuacions:
1.Establir reserves de sostre edificable per habitatge social en actuacions de rehabilitació integral d’edificis o de noves construccions.
- Determinar per norma que les noves promocions d’habitatge (ja siguin de gran reforma, com obra nova) n’han de tenir un percentatge suficient de protegit, prioritàriament destinat al lloguer social. Es proposa que aquest percentatge sigui el 30% dels habitatges de la promoció i del 40% si es tracta d’habitatges turístics.
- Buscar estratègies perquè la gestió d’aquests nous habitatges socials estigui en mans públiques o d’entitats socials.
2.La declaració d’àrea de tanteig i retracte, d’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
- Com a mesura perquè l’ajuntament pugui adquirir (al mateix preu de venda) habitatges de propietat privada i, així, aconseguir ampliar el parc d’habitatge en mans públiques, és a dir, que davant qualsevol oferta de compra-venda d’actius immobiliaris, les parts estiguin obligades a comunicar-la a l’Ajuntament, perquè el Consistori pugui igualar l’oferta i adquirir preferentment l’immoble, o en cas que s’hagi produït sense la pertinent comunicació, es pugui retrotreure-la i adquirir la finca pel preu estipulat. D’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
A Premià de Mar la situació pel que fa l’habitatge és molt greu i s’ha tornat urgent posar-hi remei davant la inacció absoluta del govern municipal. La Crida ha fet sistemàticament propostes al ple i campanyes al carrer des del primer moment: campanya abandonats, ajudes a l’IBI per a habitatges en lloguer social, moció de suport ILP de la PAH, moció demanant una ordenança reguladora de pisos buits, moció promovent la formació al personal municipal en temes d’habitatge i recuperar les competències per implementar la nova legislació catalana, impulsar una trobada amb el Director de Agència Catalana d’Habitatge per explicar al personal de l’ajuntament les competències pel desenvolupament de la Llei Habitatge de 2015, moció per promoure la masoveria urbana, moció a favor d’una moratòria i regulació del pisos turístics, creació d’un grup de treball temàtic a la #COP2017 amb representants de Sabadell, Badalona i la PAH, etc. I seguim treballant-hi amb aquesta nova proposta i aquest divendres 26 d’octubre en una trobada amb la regidora d’habitatge de Sabadell, Glòria Rubio, per recollir noves propostes en el marc de les #COP2018.
Gràcies a aquesta feina hem aconseguit alguns petits canvis: situar la problemàtica en el debat a Premià, recuperar les competències i un tècnic municipal dedicat a l’habitatge, limitar el nombre de noves llicències d’habitatge turístic… però es tracta de pedaços mínims i insuficients, i sovint ni tan sols s’han aplicat les propostes aprovades al ple. Per això cal seguir lluitant tant al carrer com a la institució fins a tenir un ajuntament que posi l’habitatge i la vida digna al centre de les seves prioritats.
[…] d’Habitatge de Sabadell Glòria Rubio. Paral·lelament a aquestes jornades, el grup municipal ha anunciat una moció per ampliar el parc d’habitatge social de lloguer per mitjà de dues mesures. La Brenda Bar és […]