per Andreu Mumbrú, cap de llista de Crida Premianenca a les eleccions de 2019.
➡Prop d’un centenar de persones ens vam trobar aquest cap de setmana per a fer un exercici d’assemblearisme encara poc comú entre les candidatures que aspiren a governar un municipi. Vam demostrar que aquesta és la forma més honesta i humana de fer política perquè tant els punts forts com els reptes i mancances es tornen transparents. Ens vam exposar als altres per compartir pors, anhels, dubtes, crítica i certeses; realment intens i emocionant.
Dissabte a l’assemblea vam veure que la fortalesa de Crida és la seva base, el grup humà que hi ha davant i darrere, i comprovar que un projecte polític iniciat fa prop de 10 anys per un grup de joves ha madurat fins a esdevenir segona força política i un moviment capaç de representar en tots els sentits la pluralitat de Premià, que disposa de la força, la il·lusió, l’experiència, l’equip i els coneixements per a encapçalar el govern de la ciutat.
És el tret de sortida d’una candidatura que aspira a liderar un canvi a les eleccions municipals del 26 de maig.
➡Després de dècades de governs de sociovergència i de 12 anys del tàndem Buch-Mèndez és qüestió d’higiene democràtica. Cal posar fi a una dinàmica creixent de confusió entre poble, ajuntament, govern i partit, una dinàmica de clientelisme propi de qui governa com si el poble li pertanyés. Cap operació de maquillatge, tampoc omplir de flors el poble cinc mesos abans de les eleccions, pot amagar l’esgotament del model.
A Premià el canvi és vital, ja que els anys vinents es prendran decisions que marcaran no només la legislatura sinó les dècades futures: imagineu un Premià on Transmesa, les Hortes de Ponent i Metal·logènia han estat requalificades per a fer-hi nous pisos i supermercats, on s’ha perdut tot rastre d’indústria i agricultura, on augmenta la segregació escolar, on l’administració gestiona de forma vertical, on veïns i veïnes marxen perquè l’habitatge és un luxe. Un Premià amb platges artificials fetes de dragats continus que han destruït el fons marí, sense gairebé oferta d’oci i cultura, un barri dormitori annex a Barcelona. No es tracta de cap imatge apocalíptica ni d’una exageració, sinó d’una possibilitat ben real si tot segueix com fins ara.
Per contra volem i podem imaginar un poble on Transmesa, les Hortes i Metal·logènia han estat preservades per a usos públics, zona verda i espai agrícola, on es disposa d’un parc d’habitatge de lloguer social i s’ha decidit els usos de Can Sanpere de forma participada, un Premià que aposta per la transició energètica, la pacificació de noves zones i la mobilitat sostenible, amb nou mapa escolar dissenyar per combatre la segregació, on el model econòmic fomenta el control públic dels serveis, la recuperació d’indústria i l’economia social i solidària, un municipi feminista que posi la cura de la vida i la seva reproducció al centre, un poble on la festa i la cultura són populars i autoorganitzades, amb un sistema d’equipaments de base comunitària i un ajuntament transparent i obert a la participació.
Precisament perquè imaginem aquest futur no sortim a resistir, a seguir sent contrapunt crític, sortim a guanyar i a canviar l’ordre actual. Ara no només és possible sinó que per primer cop després de molts anys és a tocar.
➡El moment polític i social també ho reclama: 10 anys després de l’esclat de la crisi, la desigualtat i l’exclusió persisteixen i sentim com molts problemes vessen de Barcelona i piquen a la nostra porta, amenaçant tota possibilitat d’una vida digna: joves que acumulen feines precàries a l’hostaleria, famílies que se’n van de Premià perquè el lloguer les ofega, l’últim pagès de la flor que pateix per mantenir l’explotació, la mare soltera sense plaça pública d’escola bressol, el refugiat que pateix el racisme i la violència institucional, l’àvia que afronta la soledat. Tenim la responsabilitat de donar-hi resposta, barrant el pas a tots aquells que recepten violència, odi i xenofòbia davant la inseguretat i la precarietat vital. Cal barrar el pas al feixisme i apostar per la construcció d’una Republicana social des de la base.
➡Per a fer-ho cal que seguim sumant de forma generosa, convergint molta més gent al voltant de la candidatura que ara impulsem: mantenint l’Esquerra Independentista com a espai polític de referència però enriquint-nos de persones que provenen del sobiranisme d’esquerres i de l’anticapitalisme; també abstencionistes, llibertaris que creuen en el municipalisme o republicans de tota mena; i veïns i veïnes, persones de les entitats i els moviments de base, de l’ecologisme, el feminisme i la cultura popular. Cal també allargar la mà a la resta de forces de progrés, a ERC i la Coali, només amb elles un nou rumb pel municipi esdevindrà possible.
Però sobretot cal ser fidel al que sempre hem defensat, que la política municipal només té sentit si posa l’ajuntament al servei de la gent. No ens enganyem, els darrers anys hem conegut plenament els límits de la institució i sabem que la Crida és només una eina que pren força quan es troba al servei de la gent treballadora, les entitats i el teixit social: venim d’una legislatura intensa on els moviments socials han marcat les lluites: Can Sanpere, l’escola pública, el port, l’autodeterminació, el feminisme, l’acollida, el dret a l’habitatge… han de seguir sent referent i brúixola.
➡Personalment estic agraït i emocionat per la confiança que he sentit les darreres setmanes per part de tanta gent, afronto aquest repte col·lectiu com a una nova etapa d’un bagatge que per mi, i tanta gent, va començar fa prop de sis anys a la Plataforma Can Sanpere 100% Públic, ho faig amb convicció, energia i amb molt per aprendre.
Tenim força, entusiasme i intel·ligència. Tenim base, comunitat i equip. Sabem d’on venim i cap a on anem: Volem transformar Premià, perquè volem un poble just, viu i digne per a tothom.
Som-hi #Horitzó2019 #PremiàdeMar ✊
