per Jordi Estarlich.
Ben aviat farà un any de la flamant inauguració del nou port de Premià de Mar, baluard del model econòmic neoliberal que l’actual equip de govern de Junts per Premià (PDCat) i PSC han impulsat i que a poques setmanes del seu primer aniversari no ha aconseguit, ni molt menys, fer arribar al nostre poble la pluja de milions i visitants.
Molt lluny queden el 27 milions d’euros d’impacte anual i el 250 llocs de treball previstos pel famós estudi de mercat de la Diputació de Barcelona i del qual en van fer bandera el govern de l’alcalde Méndez (CiU) i regidor d’activitat econòmica Gutiérrez (PSC). Van apostar per crear, si o si, un suposat pol d’atracció econòmica basat en un model econòmic que no ha funcionat en altres ports de Catalunya i basat en reunir grans marques comercial -moltes d’elles no han vingut…- que poc tenen a veure amb llocs de treball de qualitat i que en el moment que vegin que el negoci no rutlla no tindran cap remordiment de consciència per tancar la barraca i eliminar els pocs llocs de treball creats. A banda de l’impacte econòmic negatiu, que el proper govern local sorgit de les properes eleccions municipals haurà de reorientar, l’impacte ambiental provocat és una hipoteca per Premià de Mar que no es podrà modificar fàcilment i que perpetua la N-II com a barrera entre el municipi i el mar, tot plegat per no apostar per un projecte de port que fos això, un port, i no un centre comercial.
Un nou model econòmic basat en potenciar la proximitat:
Una de les primeres grans tasques a realitzar en la nova legislatura, que s’iniciarà aquest proper juny, serà la de reorientat els usos dels espais de l’actual port per integrar-lo en un projecte econòmic i de comerç basat en potenciar les iniciatives amb valors de proximitat, qualitat, singularitat i relacions laborals dignes. Incloent la possibilitat de “reciclar” l’espai per integrar-hi serveis i usos de caràcter públic i social. Caldrà substituïr l’estratègia neoliberal basada en atraure grans marques sense escrúpols i promoure tot allò que es realitza amb valor afegit. El teixit comercial premianenc, Gran Via, La Mercè, Casc Antic, Port, o qualsevol altre negoci del municipi, ha d’estar protegit, recolzat i assessorat per un projecte econòmic i comercial de municipi que estimuli sinergies que impactin positivament en el petit empresari i els preminencs.
Cal implementar una moratòria per als supermercats i fer una aposta clara per àmbits com la restauració i la botiga singular i/o especialitzada. Cal reorientar i incrementar les zones i horaris peatonals i posar el món comercial al mig del carrer. Cal promoure les ganes de passejar pel poble, sense necessitat d’agafar el cotxe per visitar centres comercials. Cal potenciar un punt informatiu de locals comercials i petits empresaris del municipi per promoure el consum de proximitat. Cal fer un salt qualitatiu pel K0 estimulant la creació o reconversió del petit negoci cap a la filosofia de producte de proximitat, qualitat i temporada. En definitiva, substituïr el pols d’atracció econòmic neoliberal creat per CiU i PSC i substituir-lo per un pols dotat de opcions singulars i de qualitat que desperti l’interès, també, de visitants de la resta de la comarca del Maresme.
És el més racional que he llegit sobre el port. El millor per al poble.