PRIMER DE MAIG: la solidaritat internacional de la classe treballadora.
Des dels municipis, els centres de treball i el món de l’exclusió i la precarietat.
Actualitat del Primer de Maig.
El Primer de Maig arriba un any més i ens remet al fil roig de la història del moviment obrer i de les lluites per l’emancipació social, de classe i antipatriarcal. L’escala local, l’àmbit municipal, els espais de resistència, contestació i d’alternatives davant del (des)ordre del capital, són punts de proximitat del tot imprescindibles de cara a intervenir col·lectivament en la resolució del conflicte social en favor dels de baix. Com queda palès en les relacions entre una societat i una economia mundialitzades, les lluites emancipadores s’han d’expressar de baix a dalt: en el món local, en la producció, en els conflictes derivats de l’explotació laboral i en el paisatge devastador de la precarietat que caracteritza la ‘nova economia’ del neoliberalisme.
Patriarcat, explotació, racisme, xenofòbia i disgregació social.
Aquest fil roig de les lluites locals, nacionals i internacionals, inclou amb tota la seva importància el combat contra el patriarcat i la dominació en clau de gènere. Dia a dia, doncs, el feminisme esdevé un punt central de referència en les lluites emancipadores. Cal esmentar, al mateix temps, l’increment de dinàmiques i opcions disgredadores de la classe treballadora que es desenvolupen sota els paràmetres de la xenofòbia, el racisme i el replegament eurocentric davant dels moviments migratoris. Són fets que obeeixen al repartiment injust de la riquesa a escala internacional. Aquests elements estan en l’agenda dels darrers anys i tenen un recorregut que ens remunta als origens del capitalisme i a la posterior història de lluites i conquestes del moviment obrer que, dia a dia, es veuen suprimides, amenaçades o en fase de descomposició.
Municipi i classe treballadora.
Per afrontar els efectes del neoliberalisme és necessari activar polítiques locals, de país i internacionals degudament interelacionades, però encara més, cal estendre els espais organitzats, el sindicalisme alternatiu i les xarxes d’economia social, solidària i cooperativa. Cal actualitzar una tradició de lluita comunitària que sigui capaç de gestionar un present marcat per l’ascens de l’extrema dreta, del populisme i de l’egoïsme antisocial en els àmbits local, nacional i internacional.
Memòria històrica del fil roig premianenc.
Des de Premià de Mar volem celebrar el Primer de Maig fent una mirada retrospectiva de la història de la lluita de classes a nivell local. La memòria històrica de Premià de Mar ultrapassa algunes visions simplificades sobre el poble que hem estat i les seves transformacions socioeconòmiques. La història de Premià de Mar, de la seva economia i producció, és també la història d’una vila proletària amb una classe treballadora vinculada al mar, a l’agricultura, a la indústria, al comerç i als serveis. Premià de Mar ha experimentat una transformació de la seva estructura socioeconòmica que ha viscut el pas d’una fase inicial agrícola i marinera a una actualitat dominada pels signes de l’economia especulativa i generadora de precarietat laboral, transitant enmig de les bombolles bancàries, de la construcció i l’actual imperi de les grans superfícies comercials afectant al petit comerç realment existent. Però Premià, també ha estat un municipi industrial que en els eu moment va viure l’expansió de l’economia productiva, de les fàbriques textils i del metall, que va experimentar la decadència d’aquests sectors, com també la posterior irrupció i declivi d’una densa xarxa de tallers i iniciatives a petita escala entorn del món de l’estampació, especialment en els anys 60 i 70. Justament, per aquesta condició, Premià de Mar va ser un pol d’atracció d’onades migratòries d’altres pobles de l’estat que conformarien les bases del municipi que avui coneixem. La història de l’economia local és també la història dels antagonismes socials i dels episodis i conflictes que caracteritzen la lluita de classes al llarg del temps.
Anticapitalisme i internacionalisme.
Justament el Primer de Maig ha ser servir per rememorar el paper central dels treballadors i treballadores de Premià de Mar al llarg del temps. Recordar i reivindicar el patrimoni cultural i comunitari de la nostra classe, des dels inicis de la formació del municipi fins als nostres dies. Pensar i repensar les experiències de cooperativisme, ateneus, centres de lectura, publicacions, sindicalisme que -com a la resta del món- van nodrir la condició de la classe obrera premianenca. Recordar i reivindicar el paper de l’anarcosindicalisme del seu temps, com la formació i trajectòria de les clandestines comissions obreres (encara no en forma de sindicat) i les seves accions en favor de les llibertats nacionals i de classe. I, sobretot, més enllà del record, reivindicar la necessitat de projectar aquest patrimoni en un context actual que requereix del concurs organitzat de la gent de baix, de la classe treballadora en noves formes de sindicalisme, en xarxes de suport mutu, en la organització de les cures i en la coordinació de totes les lluites emancipadors davant del capitalisme salvatge dels nostres dies.
A Premià, a Catalunya i arreu del món: La internacional serà el gènere humà!
