Altre cop Can Sanpere fa front a una amenaça de desallotjament. Quan embarranquen els compromisos polítics i els mandats dictats en consulta popular resten en un calaix és el moviment popular qui ha de posar-hi el cos. És així com hem fet passes endavant els darrers sis anys i ara no en serà l’excepció. Per això cal fer costat a la Fàbrika, la Xarxa d’Habitatge i tots els col·lectius que omplen de vida l’espai. Per això cal ser demà, dijous 19 a les vuit del matí, a les portes del carrer Sant Cristòfol i tornar a cridar “Can Sanpere és del poble”.
I per això, com a Crida, per convicció i perquè és el sentit de tenir un peu a la institució, cal dir i explicar que l’expropiació de Can Sanpere és possible, és necessària i és una obligació.
Expropiar és possible:
- Perquè els diners hi són. La taxació sobre el cost de l’expropiació encarregada per l’Ajuntament estima un valor de 2.211.042€, magnitud plenament assumible per un municipi sense deute que pot recórrer al crèdit. Més si ho comparem amb els 5 milions disponibles de romanent de tresoreria o els 11 milions invertits els darrers anys.
- Perquè amb una bona gestió dels temps i els recursos és compatible expropiar Can Sanpere i destinar l’estalvi actual de 5 milions més el marge d’inversió a altres equipaments socials i culturals. Només cal la voluntat política, planificació i fer-ne una prioritat.
- Perquè si s’ha pogut esquivar el PEF per omplir de flors el poble abans d’eleccions, amb més motiu es pot fer per a un projecte clau per Premià com convertir Can Sanpere en un espai 100% públic amb una gran zona verda i equipaments comunitaris.
Expropiar és necessari:
- Perquè volem respirar. Premià de Mar és un dels municipis més densament poblats de Catalunya i de l’Estat, esponjar el centre de la vila i guanyar-hi una gran zona verda és guanyar qualitat de vida pels premianencs i premianenques. No volem més gris ciment.
- Perquè les entitats i col·lectius del poble necessiten espai on desenvolupar projectes, somnis i lluites. I Can Sanpere ja ha esdevingut referent de cultura, creació, pensament crític, solidaritat i vida comunitària. Públic vol dir de la gent, del poble, no només de l’administració, i fa temps que ho és.
- Perquè no podem perdre la feina feta durant anys, perquè no podem malbaratar les victòries assolides ni donar oxigen a una empresa corrupta que especula amb els nostres drets i viu d’extorsionar les administracions públiques. Endarrerir l’expropiació és posar una catifa vermella a Núñez y Navarro cap a nous blocs de pisos i més destrucció del territori.
- Perquè no fer-ho ens sortirà més car. Permetent a Núñez y Navarro reclamar noves indemnitzacions al consistori per la suspensió de les llicències d’enderroc i construcció derivades del planejament urbanístic i la protecció com a patrimoni de part de la fàbrica. No expropiar és pagar sense gaudir dels beneficis de disposar de la finca!
- Perquè deixar a l’aire l’expropiació pot suposar que NyN acabi tombant via judicial també els edificis protegits (BCIL) que ara no pot enderrocar. Perdent un patrimoni històric, memòria obrera i única expressió de racionalisme arquitectònic de la nostra vila.
Expropiar és una obligació:
- Perquè és un deute amb el moviment veïnal d’aquest poble que des del 1999, amb la creació de la primera plataforma, ha convertit el crit de “Can Sanpere 100% Públic” en símbol i punt de trobada de la lluita per un urbanisme al servei de les persones. Ho devem al moviment popular protagonista de les manifestacions més massives que ha viscut Premià les darreres dècades.
- Perquè és el mandat d’una consulta popular, conquerida, impulsada i guanyada el 2014 per la gent d’aquest poble. El poble mana i el govern obeeix.
- Perquè així ho va decidir el Ple municipal amb una amplíssima majoria aprovant el 2018 definitivament la modificació del POUM on es deixa clar que a Can Sanpere hi ha d’haver una gran zona verda i equipaments, i que la forma d’obtenir l’espai és l’expropiació.
Per tot això, i per tantes altres raons, és l’hora! Visca la lluita de Can Sanpere!
