La data del 1r de Maig, un any més, ens recorda la condició internacional de la classe treballadora i de les lluites per als nostres drets al llarg de la història. La nova fase del capitalisme neoliberal encadena crisis sistèmiques que afecten, i molt directament, la salut, el benestar i les condicions de vida de la majoria de la població mundial i, d’una manera esfereïdora, els sectors més vulnerables i precaritzats d’aquesta. Quan encara són palpables els efectes de la darrera crisi econòmica global, la de començaments d’aquest segle, assistim a una agudització de les desigualtats socials, de l’emergència ecològica i climàtica, així com a la pèrdua de pes de la sobirania popular, acompanyada de la degradació de la democràcia i sempre en detriment dels dictats dels organismes del poder financer i de la circulació de capitals.
Enguany no podem passar per alt el canvi qualitatiu que representa l’extensió de la pandèmia de la COVID19 que reclama solucions urgents aplicades des del món de la ciència, de la sanitat pública i del suport mutu entre comunitats, entitats i institucions. Les experiències que estem observant en els nostres entorns ens demostren el grau de vulnerabilitat que patim la ciutadania, els pobles i, molt especialment, les classes populars. Les mesures de caràcter políticomilitar, centralitzadores, acompanyades de retòriques ‘patriòtiques’ i d’apel·lacions a una comunitat convertida en carn de canó per als plans de reconstrucció,concertació i pacte social, formen part del full de ruta del capitalisme dels nostres dies. Sense anar més lluny, caldrà estar amatents a l’onada de mesures post-confinament que articulin els governs de l’estat i del nostre país. No podem pagar aquesta crisi els de sempre i com sempre.
La situació d’extrema excepcionalitat que tenim al davant, ens ha de portar a formular alternatives inajornables que impossibilitin el retorn a les lògiques del capitalisme desbocat en que s’emmarca l’actual pandèmia. La classe treballadora, la majoria social de tots els països del món, acumula totes les pèrdues a mans d’uns pocs. Com sempre, plou sobre mullat.
Aquestes consideracions tenen un abast internacional, per continents, per països i per territoris. Les solucions i les alternatives socioeconòmiques han de canviar de base i, amb més urgència que mai, s’han d’orientar cap a noves formes de producció, distribució, comerç i consum. Cal activar i generalitzar l’economia social i solidària. Necessitem garantir rendes bàsiques universals. És imprescindible aturar els guanys dels bancs a costa dels que treballen i dels que no hi arriben. Avui tot apunta, des de dalt, a un nou cicle d’ajust i d’austericidi, totalment contrari al sentit real del que és l’austeritat, la justícia i la defensa del planeta.
En un món interrelacionat, les respostes hauran de ser diverses, coordinades i fonamentades en el canvi de model atenent a criteris d’igualtat, emergència climàtica i justícia social.
El 1r de Maig ens recorda la lluita de la classe treballadora per als seus drets. Una lluita internacionalista, solidària i fraternal. Per una vida digna, sana, lliure i compartida.
A Premià de Mar, als Països Catalans i a tots els pobles del món.
…I amb la salut, la revolta!
Visca el 1r de Maig!
CRIDA PREMIANENCA