“La comunitat només es pot fer efectiva en les situacions excepcionals. En aquells moments en que a la societat li ha estat suspesa la seva existència”
Maurice Blanchot.
Assistim a una Diada Nacional caracteritzada per un context de crisi sanitària, ecològica, socioeconòmica i política que planteja que aquesta sigui una data singular i diferent de les d’altres ocasions.
Rememorem una vegada més el sentit de l’Onze de Setembre. Cal tenir present el fil històric que conforma la realitat nacional de Catalunya i dels Països Catalans. Així doncs, reivindiquem la relació entre el passat del nostre país i la realitat que ens envolta. En un marc global de crisi de la sobirania popular i de la representació, advertim d’un quadre general que apunta a la demolició dels drets socials, democràtics i a la devastació del medi natural, del territori i de les condicions de vida de les classes populars.
El sentit i la raó de ser d’un moviment radicalment sobiranista, republicà i democràtic com del que ens reclamem, consisteix en vincular les lluites en favor d’un horitzó emancipador que, en el cas del nostre país, passa per fer efectiu l’exercici del dret a l’autodeterminació, aturar la repressió, guanyar l’amnistia i la llibertat dels presos i exiliats polítics i assolir un marc de ruptura amb el règim del 78. La nostra és una aposta solidària, internacionalista i arrelada al país, inspirada en els els moviments d’alliberament nacional i social que han forjat una gran part de la cultura política democràtica universal.
Des de les institucions locals i les instàncies de representació que volem transformar, animem un moviment que ha de tenir el seu centre de decisió en el carrer com a genuïna expressió del poder popular. Sabem que és un repte arriscat, que implica un posicionament de ruptura efectiva i de conflicte polític sostingut. És la gran lliçó que cal extreure d’uns darrers anys carregats d’excesos simbòlics, de rivalitats partidistes i de manca d’estratègies de conjunt. L’esmentat conflicte polític no es pot minimitzar quan al mateix temps es parla de fomentar el diàleg. Sense el triangle de l’autodeterminació, l’amnistia i els drets democràtics, difícilment podrem plantejar avenços en relació a la trajectòria acumulada de lluites compartides als carrers. La nostra resposta a l’estat d’excepció permanent ha de ser la de l’excepcionalitat d’una societat mobilitzada, coordinant lluites i fent front als reptes d’una crisi sistèmica que, en el cas català, afegeix als drets nacionals allò que afecta al conjunt de les classes populars d’arreu del món: Una crisi sistèmica, sanitària, social, económica, democràtica, alimentària i comunitària.
Per això, per Crida Premianenca, la lluita per la República Catalana és la lluita per totes les sobiranies i la lluita per totes les llibertats. Per la construcció d’una República en un país d’acollida, antifeixista, feminista i solidari.