Internacionalisme. La data del Primer de Maig torna un any més i ens convoca a estendre el fil roig internacionalista. El missatge permanent d’aquesta diada és el d’unir en un mateix combat les reivindicacions i el patrimoni històric de la classe treballadora d’arreu del món. Cal renovar i actualitzar l’agenda per a totes les emancipacions: De classe, de gènere, comunitàries, territorials i universals.
El país, la terra i les nostres vides no poden ser una mercaderia. El capitalisme i especialment la seva versió neoliberal basada en l’acumulació de guanys i la despossessió dels de baix, es reafirma augmentant la perversitat de l’especulació permanent i el predomini del món financer en un context d’emergència mundial en forma d’una crisi global que incideix directament en la greu situació climàtica, alimentària, sanitària, migratòria i socioeconòmica.
Catalunya, l’Estat espanyol i Europa viuen una situació de bloqueig i és l’hora de prendre decisions i iniciatives que fomentin plans de xoc davant del dia a dia de la crisi múltiple. El nostre país, en l’àmbit polític, viu un període postelectoral que ha dibuixat un escenari majoritàriament sobiranista amb una major representació del seu component d’esquerres.
En paral·lel assistim a l’augment de la representació del feixisme i a la seva impunitat als carrers i als mitjans de comunicació. El feixisme té una dimensió internacional i, com la mateixa resposta a la crisi global, ens interpel·la a fer-li front des de tots els espais i més enllà de qualsevol frontera. Al nostre país és urgent prendre decisions polítiques de signe social, sobiranista i rupturista. El futur govern de la Generalitat no pot obviar quins són els sectors més desfavorits en el dia a dia d’aquesta crisi.
El municipalisme ha de respondre als interessos de la majoria de la població. Premià de Mar és un municipi majoritàriament de classe treballadora i tota la política municipal ha de tenir una orientació social i pública sense contemplacions envers aquells sectors que utilitzen el territori, l’economia i la política com espais de mercadeig, propaganda i especulació en detriment del potencial humà i comunitari d’una població necessitada d’espais de producció, creació, cooperació i d’alternativa a l’estat de coses present. L’economia social i solidària, el teixit productiu i comercial de proximitat, les noves iniciatives sorgides de les resistències en temps pandèmics, indiquen i fan visible un model de poble possible, pràctic i alliberat dels deliris institucionals i financers que han dominat i dirigit la nostra vila al llarg de les darreres dècades.
Crida Premianenca, des del municipalisme, des de les lluites socials i els espais d’esperança i comunitat, celebra el Primer de Maig amb la mirada oberta al món, al conjunt de la classe treballadora, de la gent que pateix explotació, discriminació per procedència, orientació sexual i de gènere, ideològica, cultural i existencial. Hi som perquè som una petita part d’una gran majoria social que ja no pot suportar més la barbàrie del capitalisme dels nostres temps.
Visca el Primer de Maig!
