En primer lloc, agrair les mostres de suport i afecte que he rebut per part d’amics, amigues, veïns i veïnes. Tot i que entenen els motius de la meva renúncia, alguns creuen que hauria de seguir desenvolupant la tasca de regidora. Tinc la gran sort que al llarg de les etapes de la vida he anat acumulant un bon llistat d’amistats i coneguts… és tota una vida formant part de la ciutadania de Premià de Mar. En aquest sentit, vull remarcar que fins i tot persones que no son votant de Crida Premianenca també s’han adreçat a mi aquests dies, això és important, diu molt de la gent. Podem discrepar sobre models de país o de poble -és part de la diversitat política- però no ha de ser obstacle al diàleg i al respecte.
Sempre és més fàcil parlar amb persones que pensen com tu, però això ens limita, cal escoltar també a qui pensa diferent perquè totes formem part d’una mateixa comunitat, i això vol dir que per sobre de tot hi ha d’haver respecte per tothom! Així hauria de ser dins de la institució. Sóc conscient que no sempre és fàcil, representem diferents opcions polítiques i és legítim que les defensem amb vehemència, fins i tot a vegades ens podem passar de frenada… Ara bé, sempre s’hauria de fer mitjançant el diàleg, l’argumentació, i no caure en la desqualificació o el menyspreu vers l’adversari polític -que no enemic-. Malauradament en aquest plenari s’han donat escenes lamentables, en algun moment fins i tot usant l’atac personal… trist servei a la ciutadania! (encara que he de matisar que la majoria dels que aquí estem ens tractem amb respecte)
Els veïns i veïnes no mereix les picabaralles entre formacions polítiques, el que esperen de nosaltres és que fem l’esforç d’arribar acords amb la finalitat de donar resposta a les necessitats socials! Més que mai cal fer aquest exercici.
Aquesta legislatura és excepcional, la pandèmia ens ha afectat a tots i totes, en molts aspectes de les nostres vides. El confinament ha estat duríssim, per sort com sempre en els moments difícils la ciutadania hem tret el millor de tots nosaltres: mostres de solidaritat, voluntariats, xarxes de suport mutu per arribar allà on la institució no arriba… una gran lliçó d’humanitat!
Com no podia ser d’una altra manera, la reacció de totes les formacions polítiques també va ser deixar de banda diferències i anar a l’una, almenys aquesta va ser la voluntat de totes, per donar respostes a les necessitats de la ciutadania, sobretot de les més vulnerables. Malauradament no s’ha aconseguit prou, són moltes les necessitats i cal continuar treballant per donar-hi resposta. Així hauria de ser més sovint, però no sembla que hi hagi prou voluntat política, el govern municipal diu que cal diàleg amb totes les formacions polítiques però es queda en bones paraules i sovint ens assabentem tard de les accions de l’Ajuntament. No es tenen prou en compte les propostes i la participació dels grups de l’oposició, espero i desitjo que en algun moment sigui possible mantenir un diàleg real!
Amb la pandèmia ens hem adonat de com de vulnerables ens podem trobar davant situacions adverses, que la solidaritat, el benestar, la igualtat, són factors essencials per la preservació de la vida. Com a societat tenim molts reptes, al nostre municipi també tenim problemes per resoldre que venen de lluny. Aquelles que ja tenim una edat, hem vist com ha anat evolucionant Premià, malauradament (potser no totes coincidirem) per a moltes no ho ha fet de la millor manera, les decisions preses pels governs que han estat al capdavant no han estat les més encertades.
Segurament ningú està exclòs de cometre errades però cal aprendre d’aquests i esmenar-les! Fent un petit repàs d’on veníem, ens adonem de tot el que hem anat perdent: teixit Industrial, zones agrícoles, camps de flors (clavell), la platja amb els fluxos i refluxos segons les llevantades, el poble pesquer… L’aposta dels governs municipals: requalificació per construir sense cap mena de planificació, sense previsió d’un parc públic d’habitatge, sense habitatges d’emergència, sense prous equipaments ni zones verdes el ciment i l’asfalt van prendre possessió del nostre territori! Premià ha anat creixent de forma desmesurada, mentre els governs municipals no tenien clar quin era el model de poble que volíem assolir, així hem esdevingut un poble dormitori! Mala gestió? Poca visió de futur? Alguna responsabilitat tindran els que han estat al capdavant del govern del nostre ajuntament: Convergència, PSC… més endavant per seguir manat un govern de sociovergència, i ara com que no teniu majoria, amb un pacte a l’ombra amb el grup municipal de Cs.
Tenim també un gran problema amb l’habitatge, som un dels pobles on els preus del lloguer ha augmentat de forma considerable, fent-lo inaccessible per a moltes famílies, quants joves han hagut de marxar del poble per aquest motiu?. Ara amb una situació agreujada pels efectes de la COVID, al nostre municipi, són moltes les famílies que no poden fer front al pagament d’un lloguer, que viuen amb la incertesa de poder ser desnonades, sense tenir una alternativa residencial, algunes es veuen obligades a ocupar (pisos provinents de bancs, fons voltors, entitats financeres) i a sobre se les criminalitza, no es té en compte les raons que les porten a prendre aquesta decisió: precarietat, exclusió social…
En aquests moments, posant com excusa les ocupacions, el govern està vulnerant el dret i l’obligació d’empadronar a tothom que ho sol·licit. Això implica que s’està expulsant precisament les persones més vulnerables, la majoria persones migrades, fent una tria de qui té dret o no a formar part d’aquest poble. Cal desmuntar el discurs contra la immigració que fomenta l’odi, que ens separa uns dels altres. Espero i desitjo que tornem a ser el poble acollidor del que fem gala!
Respecte al nostre litoral, sembla que el govern municipal (Junts-PDCat-PSC) no en va tenir prou amb construir el port que reitera l’estratègia errònia. Des d’aquell moment, la nostra façana es va modificar: anys de dragatges per tenir sorra a la platja, malbaratament de diners públics i el que és pitjor, destrucció del fons marí i afectació al medi ambient. No n’hi havia prou i es va apostar per fer del port un gran centre comercial (segons el Sr. David Gutiérrez s’havien de crear 500 llocs de feina… està per veure!) No s’ha après res, davant l’emergència climàtica en la qual ens trobem, el govern municipal, amb el suport de Cs, dóna llum verda al projecte del ministeri: més espigons, més draga, sabent que no és una solució definitiva.
Mentrestant a les Hortes de Ponent està previst construir 300 habitatges (fa anys que el pla urbanístic està aprovat i només la pandèmia ho ha retardat) més diners a mans privades. Evidentment necessitarem ampliar serveis públics, més equipaments, ara ja tenim mancances i ens oblidem que som un dels pobles més massificats de Catalunya! Però mai en teniu prou, ja esteu pensat a seguir construint més habitatges a les úniques parcel·les que ens queden: Transmesa, i Metal·logènia, requalificant els terrenys i usant la manca d’habitatge públic com a pretext. Més diners a la butxaca de grans empreses immobiliàries. No podem començar pels pisos buits, pels pisos de bancs, per regular els habitatges turístics i impulsar mesures que continguin els preus dels lloguers?
Esperem que l’expropiació de Can Sanpere es faci ja realitat (vint anys de lluita de la plataforma en la defensa d’aquest espai perquè sigui 100% públic). Precismanet la defensa de Can Sanpere va ser un detonant per implicar-me, formant part de l’ocupació per evitar l’enderrocament de la fàbrica. Tinc clar què seguiré formant part de la Plataforma fins a aconseguir que sigui del poble i pel poble!
Espero veure fet realitat la pacificació de la NII. Que els carrers i les places siguin més amables, volem verd al nostre poble! La pandèmia ens ha fet veure que calen canvis radicals, en les estructures econòmiques, i socials, canvis des del punt de vista ambiental, del sistema de producció, que no podem continuar com abans que d’una vegada per totes cal que la balança es decanti cap a un altre costat, que les crisis no les poden seguir pagant sempre els mateixos, els de baix, cal situar-nos en el que més importa, les persones, la vida. Ara teníem l’oportunitat de replantejar-nos aquests canvis, de fer un govern d’esquerres, però el PSC ha escollit pactar amb Junts i Cs per seguir amb el mateix model de creixement insostenible i amb les polítiques de sempre.
Per tot això el grup municipal de Crida Premianenca seguirem apostant per un canvi de govern, un govern alternatiu, un pacte d’esquerres (que vam tenir a tocar… i que seguirem defenant). Una alternativa municipalista transformadora per fer polítiques valentes, capaces de revertir aquesta situació. Jo des de fora faré tot el que estigui a les meves mans per fer-ho possible!
Sóc conscient que aquesta pandèmia ens ha afectat molt, la por, la incertesa, la vulnerabilitat, ens pot arribar a paralitzar, però cal fer-nos forts i seguir lluitant pels nostres drets, davant del poder polític que no és capaç, polítiques socials que reverteixin la situació amb redistribució de la riquesa. Calen accions col·lectives de la societat civil. Construïm comunitat, arrelades al territori, treballar pel bé comú! Totes podem contribuir a canviar coses, per petites que puguin ser, les nostres accions poden generar canvis que dia a dia impulsin la transformació social, tan desitjada per a moltes!
I ja acabo! Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que m’han donat l’oportunitat de fer un servei a la comunitat des de dins de la institució. Una veïna més que en un moment de la seva vida farta de tantes injustícies va decidir prendre partir, fent política al carrer, al costat dels moviments socials: Premià Acull, la Xarxa d’Habitatge, a l’assemblea feminista de Premià… i així seguiré mentre pugui, contribuint amb el meu granet de sorra, a fer possible d’aquest poble un lloc millor per viure! Això si ara en cal baixar una mica el ritme, dedicant més temps als meus i ami mateixa, cal cuidar-nos per cuidar!
Gràcies a les treballadores i treballadors, la secretaria de l’ajuntament, sempre que els he fet alguna consulta, sempre m’han respost de manera ràpida i cordial. I com no (tot i que ja ho saben) gràcies, a l’assemblea de Crida Premianenca, als companys del grup municipal, l’Andreu i en Sebas, els millors companys que podia tenir, sempre al meu costat, donant-me tot el suport per tot allò que en calgués. Crida és un projecte polític, però sobretot som les persones que fan possible dur-lo a terme.
A partir d’ara ens veurem als carrers, aquí no s’acaba tot, tan important és fer política institucional com fer política des de fora! Malgrat totes les dificultats, no perdo l’esperança que un món millor és possible! Força i una gran abraçada a tots i totes!