El text presentat per la formació municipalista pretén que l’Ajuntament de Premià de Mar mostri la màxima solidaritat i tot el suport a les víctimes, i expressi el reconeixement i suport a l’escriptor Alejandro Palomas, agraint la seva valentia per denunciar els fets.
Crida Premianenca considera necessari que el consistori rebutgi la connivència de l’antiga direcció de La Salle que va encobrir i silenciar aquest cas d’abusos sexuals a infants, i que exigeixi a l’escola emprendre accions de reconeixement i reparació oportunes envers l’agredit així com l’exposició pública d’altres casos similars que hagin pogut succeir.
La proposta, que es debatrà al Ple municipal del mes de febrer, també demana que l’Ajuntament revisi els protocols de prevenció, detecció, acció i reparació d’abusos sexuals a menors dins dels àmbits on aquests hi tinguin presència, especialment dins de l’àmbit educatiu i en l’àmbit esportiu abans de finalitzar l’any 2022. Així com iniciar una campanya municipal de prevenció de l’abús infantil i la creació d’una bústia anònima per facilitar les denúncies d’aquesta mena d’abusos.
A la part expositiva, la proposta presentada s’explica que la pederàstia i la pedofília són dues pràctiques d’abús sexual a persones menors d’edat que produeix milers de víctimes anuals arreu del món i que genera un gran rebuig social. Segons l’Organització Mundial de la Salut una de cada cinc nenes i un de cada tretze nens han estat víctima d’abús sexual abans dels divuit anys.
La majoria d’agressions sexuals (8 de cada 10), passen en l’entorn de confiança del nen o la nena i el 65% dins de la mateixa família. Aquesta violència té unes conseqüències devastadores -salut mental i física- per als qui la pateixen, però que sovint en té poques per als agressors perquè el 70% del total de denúncies per violència sexual a Catalunya contra nens i nenes no arriba mai a judici oral per falta de proves. A aquest 70% cal sumar les que han prescrit i les que no es denuncien mai.
Malgrat la dificultat per denunciar els abusos sexuals patits –a causa de la relació de dependència que existeix entre les víctimes i els agressors, el bloqueig psicològic patit a conseqüència de l’experiència traumàtica viscuda– en els darrers anys estan sortint a la llum molts casos d’abusos sexuals a persones menors gràcies a l’empoderament de les víctimes.
Fora de la família aquestes acusacions sovint han tingut en el punt de mira l’Església catòlica que ha vist com centenars de casos apuntaven als seus membres com a autors d’aquests delictes. Malgrat algunes actuacions dutes a terme per l’Església catòlica els darrers anys, els casos de pederàstia i pedofília han persistit fins als nostres dies. Com diuen des de la Fundació Vicki Bernadet amb 20 anys d’experiència treballant l’atenció integral de l’abús sexual a la campanya ‘Cartes sobre la taula’ i altres projectes similars com ‘Rompo el silencio’ de l’ONG Save the children aquest silenci, encobriment o inacció davant de milers i milers de casos d’abús sexual a menors és un dels pilars que permeten que aquestes continuen succeint i per això cal trencar amb el silenci i l’encobriment.
El 2022, arran d’una investigació del diari El País que va registrar 251 denúncies per abusos sexuals contra integrants de l’Església catòlica, l’ordre de La Salle amb un 23% d’establiments afectats per denúncies d’abusos sexuals a menors es va negar a investigar els delictes d’abusos sexuals prescrits en contra de la doctrina del Papa Francisco que diu que sempre s’ha d’obrir una investigació i informar a Roma.
El 26 de gener de 2022 l’escriptor Alejandro Palomas, guanyador del Premi Nadal 2018, va denunciar públicament els abusos sexuals que va patir entre el 1975 i el 1977 quan tenia 8 anys a La Salle de Premià de Mar i l’encobriment de l’agressió sexual per part de la direcció del centre que va mantenir a l’agressor en contacte amb nens fins no fa gaires anys. Segons explica l’escriptor aquests abusos no els va denunciar fins ara per evitar el patiment de la seva mare.
Aquest retard a l’hora de denunciar no és estrany, la doctrina més especialitzada (Hébert, M.; Torigny, M; McDuff, P., Joly, J: «Prevalence of childhood sexual abuse and timing of disclosure in a representative simple of adults from Quebec», Canadian Journal of Psychiatry, 54, 2009) posa de manifest que una de cada cinc víctimes mai arriba a revelar l’abús sexual patit a la seva infància i que prop del 60% retarda la revelació del fet fins cinc anys després de la consumació del primer episodi. En aquest mateix sentit, es destaca que menys d’una tercera part de les víctimes de delictes contra la llibertat sexual ho fan públic durant la seva infància i la major part s’espera una mitjana de vint-i-un anys abans d’explicar allò succeït.
[…] a aquesta informació que el grup municipal de Crida Premianenca ha anunciat que portarà una moció al ple de febrer on demana a l’Ajuntament una mostra de solidaritat i condemna pel cas de Palomas i també que des […]