El magistrat considera que es perseguia una “neteja residencial” amb pràctiques d’empadronament amb un clar biaix classista i racista, dificultant l’accés de les persones més vulnerables als serveis públics, sense tenir competències per fer-ho i infringint la llei.
El Jutjat Contenciós Administratiu nº 17 de Barcelona respon així al recurs interposat per Crida Premianenca i En Comú Podem -amb els suport de Premià Acull i la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme- contra la moció aprovada el setembre de 2020 que enduria la regulació del padró municipal exigint títol de propietat o lloguer. La sentència desmuntant tots els arguments del govern de l’Ajuntament de Premià de Mar i anul·lant el reglament del padró perquè vulnera clarament drets fonamentals a “estrangers no legalitzats, persones en exclusió social, persones amb problemes residencials, pobres o refugiats”.
El jutge considera la normativa promoguda pel govern de Junts i PSC “reprovable, discriminatòria, injusta i contrària als principis que regeixen la nostra societat” i recorda que “l’Ajuntament no té cap competència per a modificar un text legal, ni per a introduir limitacions o restriccions a un dret”. Es crea així un precedent que pot servir per denunciar aquesta situació a altres municipis.
Cal recordar que el 17 D’OCTUBRE DE 2018, a petició de Premià Acull, es va presenta una moció que va ser aprovada amb el suport de tots els grups del ple de l’Ajuntament de Premià de Mar. Aquesta tenia com a objectiu ajustar la pràctica de l’empadronament a la normativa vigent, que molt clarament indica que el padró és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi i que tota persona està obligada a inscriure’s en el padró del municipi en el que resideixi habitualment, independentment de la situació administrativa de la persona i també del tipus d’habitatge en el que visqui, del seu estat o de la vinculació que hi tingui.
Posteriorment els grups de Junts per Premià i el PSC, amb el suport de Cs, en data 23 de setembre de 2020, van aprovar una nova moció que pretén anul·lar les garanties assolides i obviar les resolucions i instruccions tècniques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), dificultant l’accés al padró mitjançant l’exigència del títol de propietat o el contracte de lloguer. Aquesta regulació restrictiva ja va rebre la reprovació d’organitzacions com Amnistia Internacional, SOS Racisme, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya i el Síndic de Greuges.
El padró municipal es regula per la Llei 7/1985 de 2 d’abril i disposa que el padró és un dret i un deure de la ciutadania. Així, resulta d’aquesta llei que és elecció de cada persona decidir on resideix sense que les administracions, de cap tipus, ho puguin impedir. Això vol dir que qualsevol persona pot acreditar, de la forma que vulgui (DNI, targeta residencia, rebuts, comprovacions administratives…) on resideix i l’Ajuntament, l’única competència que té en aquest sentit, és comprovar la veracitat dels fets, tal com determinen les instruccions tant de l’INE com de la Dirección General de Cooperación Autonómica y Local.
Les dificultats per empadronar-se tenen un fort impacte en les persones que es troben en situació de vulnerabilitat i fer-ho com es va fer, en plena pandèmia, és especialment cruel amb aquelles persones que estan en una situació de més feblesa.
Des de Crida Premianenca i Premià en Comú Podem, considerem que aquesta sentència és un gran pas endavant per garantir que totes les persones gaudeixin dels drets que els hi son propis i acabar amb l’exclusió social i la vulnerabilitat al nostre municipi. Tenir dret al padró no és una simple reclamació, és un dret que han de fer possible els Ajuntaments, complint la llei, i no restringint els aspectes fonamentals del seu ús i de les seves conseqüències.
