Set propostes de Crida pel foment de l’activitat esportiva i millora de les instal·lacions esportives municipals

Es constata una saturació de les instal·lacions municipals i la necessitat de construir un tercer pavelló d’esports.

El grup municipal de Crida Premianenca portem al proper ple de setembre 7 propostes molt concretes de foment de l’activitat fisicoesportiva i de millora de les instal·lacions esportives municipals.

1. Convocar el Consell Municipal d’Esports abans de finalitzar l’any en curs.

2. Convocar abans de finalitzar l’any en curs un espai d’intercanvi d’impressions al voltant de l’activitat física organitzada i l’activitat fisicoesportiva espontània al municipi.

3. Convocar el més aviat possible una trobada amb tots els clubs esportius que utilitzen de manera regular els dos pavellons municipals d’esports.

4. Engegar una estudi de necessitat i viabilitat econòmica de construcció d’un tercer pavelló d’esports.

5. Fer un anàlisis de demanda o necessitats i distribució per barris de nous espais esportius a l’aire lliure d’accés lliure i gratuït.

6. Fer un anàlisis de necessitats de millores infraestructurals en ambdós pavellons esportius com la ventilació i/o climatització, millora d’accessos, millora de vestidors, instal·lació de punts d’aigua potable, i tot allò que es consideri oportú.

La “pràctica fisicoesportiva”, terme que agrupa el conjunt de les activitats físiques i esportives segons la definició que fa el Pla Director d’Instal·lacions i d’Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC), arreu de Catalunya desperta gran interès per una part important de la població Catalana. Ja era així abans de la pandèmia de la Covid i ha continuat creixent una cop superada la pandèmia. Segons recull l’enquesta sobre l’Activitat Física i Esportiva a Catalunya del 2019, un 72% de la població el va practicar regularment durant l’any 2019, és a dir, va realitzar alguna activitat fisicoesportiva amb una freqüència setmanal. La gran majoria amb un mínim de 150 minuts setmanals (59%), que és el recomanat per la Organització Mundial de la Salut.

Tant el document marc del Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física (PNPAF) Catalunya en Forma i el Pla Català d’Esport a l’Escola (PCEE) són dues estratègies de foment de l’esport arreu de Catalunya i que engloben l’activitat esportiva, en essència de caire no competitiva, i que tant la realitzen l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària com també de manera no organitzada la població en general. Ambdues estratègies són d’alt valor per la societat perquè fomenten la salut infantil i adulta i lluiten contra el sedentarisme.

Però si aterrem aquestes bones dades generals de Catalunya a la realitat de Premià de Mar no disposem de dades que confirmin aquesta bona situació de l’activitat fisicoesportiva al nostre municipi. Aquest fet ens interpel·la a crear el més aviat possible alguna estructura o eina local que ens permeti monitoritzar la situació de l’esport organitzat a través de clubs esportius o institucions del municipi o comarca del Maresme o d’activitat esportiva espontània o no organitzada o fisicoesportiva individual. Una eina que ens permetria prioritzar actuacions concretes segons necessitats del nostre municipi. Paradoxalment, l’espai de comunicació i participació institucional municipal en l’àmbit de l’esport, el Consell Municipal d’Esports de Premià de Mar, no es convoca des de l’octubre del passat 2021, quan els seus estatuts recullen que cal fer, com a mínim, tres convocatòries ordinàries anuals.

Però tot i no disposar d’una eina municipal per a monitoritzar la situació general de l’activitat fisicoesportiva o esportiva organitzada, podem trobar certs indicadors que ens permeten afirmar que Premià de Mar també seguim la inèrcia positiva de Catalunya. Un primer exemple molt clar, i que es va evidenciar en l’assemblea del Consell Esportiu del Maresme del passat juny. Els participants als Jocs Esportius Escolars de Catalunya a la comarca del passat curs 2021-22 es van incrementar en un 11,4% (5.336 participants) més que el curs anterior a la pandèmia de la Covid. Cal remarcar que l’esport femení té l’increment més destacat amb un 58%, sobretot degut al creixement d’esports com és el voleibol, seguit pel patinatge i la gimnàstica. Pel que fa a Premià de Mar, es va desenvolupar una gran activitat esportiva als patis de les escoles premianenques. Aquesta passada temporada hem estat el poble amb més participants d’esport escolar de tota la comarca (432). Només per darrera dels Jocs Locals de Mataró (1467) i per davant de municipis com Alella (418), Vilassar de Mar (333) i Masnou (317).

Si busquem altres indicadors podem fer una valoració “més o menys objectiva” de la utilització dels equipaments esportius municipals o de centres educatius públics o concertats. Només cal observar l’activitat esportiva organitzada que generen actualment els clubs que utilitzen el dos pavellons municipals d’esports com el Club Voleibol Premià de Mar, Club Patí Premià, Club Patinatge Artístic Premià, Club Hoquei en Línia Premià, Club Hoquei Premià, Club Futbol Sala de Premià de Mar, l’Agrupació Bàsquet Premià de Mar i la Comissió de l’Esport Escolar. De fet, generen tal quantitat d’activitat que els dos equipaments municipals s’han quedat petits i no poden aixoplugar l’esport que generen aquestes entitats. Com a nota negativa d’aquest balanç, detectem que aquets clubs no poden utilitzar el pavelló d’esports principal els diumenges ja que no disposem de personal municipal que treballi en festius. Aquesta circumstància provoca que no s’hi pugui realitzar competicions en diumenges, com sí passa en altres municipis de la comarca. És una anomalia que cal resoldre el més aviat possible. En substitució, les entitats esportives han de fer equilibris per distribuir-se claus, l’obertura i tancament i activació i desactivació d’alarmes del pavelló Voramar. Una situació del tot paradoxal, tenint en compte la gran activitat esportiva premianenca.

Premià de Mar gaudim d’un total de 37 associacions esportives, moltes d’elles que realitzen la seva activitat en espais o equipaments esportius que no són propietat municipal o en les que l’Ajuntament hi té algun tipus de participació. Cada una d’aquestes entitats aporten el seu important gra de sorra que atorga aquesta bona salut al teixit associatiu esportiu premianenc. En aquest teixit hi podem trobar, a banda dels clubs abans esmentats, una oferta molt diversa: futbol, tennis, tennis taula, natació, waterpolo, rem, vela, billar, escacs, winsurf, taekwondo, entre d’altres disciplines.

Pel que fa al grau d’activitat fisicoesportiva i/o individual o espontània, a Premià de Mar també hi podem observar la utilització lliure de diferents espais o vies públiques del municipi. Des de partits de voleibol adult a la platja o en espais esportius de centres educatius (fora d’horari lectiu), basquet i/o futbol en patis oberts o places o esports de caire més individual en l’espai públic (ciclisme, running, etc.) o també en centres privats (zumba, ioga, tai chi, pilates, manteniment, cycling, natació, i una llarga llista de modalitats…) i que són també un exemple clar de l’interès d’una part destacada de la població en realitzar activitat física fora d’àmbits regulats o associatius.

Però com, des del municipi o el seu Ajuntament, podem treure el màxim rendiment d’aquest interès per l’activitat fisicoesportiva o esportiva organitzada?

Primer de tot, caldria recuperar l’activitat regular del Consell Municipal d’Esports. Per altra banda creiem molt aconsellable disposar d’una fotografia de l’estat actual de l’activitat fisicoesportiva i esportiva associativa del municipi a través d’un instrument de càlcul i/o registre d’activitat fisicoesportiva i esportiva local.

També caldria estudiar o ponderar l’actual situació de saturació dels dos pavellons esportius municipals per tal d’afinar, de cara a l’actual curs esportiu que iniciem aquest setembre, la distribució dels espais segons les necessitats de cada club esportiu. Per altra banda considerem completament justificat començar a pensar en fer possible la construcció d’un tercer pavelló d’esports municipals. Cal pensar no només la manera de com finançar la seva construcció sinó també en possibles emplaçaments i instal·lacions que hauria d’acollir.

També cal afrontar una realitat que no es pot negar. No tothom té suficient capacitat econòmica per accedir a l’activitat física o la pràctica de l’esport, tant en espais públics com privats. Per altra banda, no tots els infants i adolescents es poden permetre sufragar de la seva butxaca el material necessari per a continuar la pràctica de molts esports (botes de futbol, patins, material de vela, etc.), una situació de vulnerabilitat que pot abocar a l’abandonament de certes modalitats d’esport. Com a municipi que pretenem lluitar contra la segregació escolar i social, cal plantejar-se estratègies per afavorir la igualtat d’oportunitats, també en la pràctica de l’esport, sobretot durant la infància i adolescència. Almenys en espais públics o participats per l’ajuntament caldria plantejar-se alguna tipologia d’ajuda econòmica individual i/o tarificació social, més enllà de la necessitat d’ampliar l’actual pressupost per a la subvenció de clubs.