Activem el territori per viure. El Maresme en un planeta al límit!

La Crida Premianenca ens adherim al manifest “Activem el territori per viure. El Maresme en un planeta al límit” fet públic per la Coordinadora Preservem el Maresme, ahir 27 d’abril.

També fem públic que compartim el 100% del seu contingut i ens comprometem a incorporar les seves demandes al nostre programa electoral per la legislatura vinent 2023-2027 i que ben aviat farem públic.

Malauradament, Premià de Mar és protagonista per ser el primer municipi del Maresme que accepta llançar al mar 5 milions d’euros dels contribuents, concretament en el traçat de la platja de ponent, amb l’únic interès de disposar de quatre pams de sorra per un temps curt, acceptant, a canvi, un gran impacte per la biodiversitat del litoral premianenc. Tal com descriu la Coordinadora Preserven el Maresme, “es tracta d’un projecte del passat i de la prehistòria perquè consisteix a redoblar la mateixa recepta d’espigons i dragatges permanents”. Un projecte desfasat en el temps que han permès l’actual govern municipal de JUNTS i PSC amb el suport de Ciutadans.
En una altra visió política d’aquest projecte, el municipi veí del Masnou va demanar al ministeri la seva aturada per millorar el projecte amb mesures que tinguin en compte l’actual dinàmica d’emergència climàtica. Però a Premià de Mar no hem tingut tanta sort.
Tot i que és possible que la següent tardor es puguin iniciar les obres a la platja de ponent de Premià de Mar, la Crida Premianenca aspira a poder aturar aquesta bestiesa de projecte a l’inici del proper mandat. Treballarem intensament per fer possible una alternativa de govern a la sociovergència, que tingui en compte les necessitats del territori, clarament vinculades a les exigències que l’actual emergència climàtica exigeix del món polític i de la societat.
Compartim els punts principals que formen part del manifest “Activem el territori per viure. El Maresme en un planeta al límit”

Mobilitat i infraestructures viàries

1. Pacificació urgent de l’antiga Nacional II (amb carrils bus i bici i reduccions de carrils on sigui possible, desmuntatge de determinades infraestructures reduint l’impacte actual). Procés participatiu en el disseny de la seva reconversió.
2. Impuls prioritari d’un transport públic intermodal i competitiu amb el vehicle privat, augment de freqüències d’autobús i tren i noves línies dels pobles a Barcelona.
3. Iniciar el debat i estudis sobre el futur de l’actual tren de la costa.
4. Una C-32 amb més limitacions de velocitat, prioritzant carrils per al transport públic i vetllant perquè els nous accessos tinguin cura del territori i s’acompanyin d’un blindatge urbanístic per evitar noves superfícies comercials i operacions especulatives al seu entorn. En els casos d’Arenys (Rials), Canet i Pineda ens oposem als accessos perquè són innecessaris i tindrien un greu impacte ambiental. Desmantellar les superfícies dels peatges reconvertint usos i restituint-les al territori on sigui possible.

Urbanisme i habitatge:

1. Planificar els municipis de manera mancomunada. Aturar el creixement extensiu i l’augment de la petjada ecològica. Revisar POUMS i plans parcials a la baixa, prioritzant la rehabilitació, l’habitatge públic, el patrimoni i l’urbanisme compacte i no expansiu. Preservar espais naturals i desenvolupar sòl agrícola.
2. Rehabilitació com a motor per a crear nou habitatge públic a través de processos estructurals amb materials sostenibles per obtenir habitatge confortable amb aïllament tèrmic i acústic.
3. Moratòria de construcció d’habitatges al litoral no només a metres del litoral sinó fer-ho extens als rials i rieres, així com als espais que actuen com a connectors naturals.

Residus

1. Pla comarcal de prevenció i gestió de residus per assolir el progressiu tancament de la incineradora.
2. Prioritzar actuacions de prevenció i reducció de residus. Implementar el sistema de recollida porta a porta a tots els municipis. Crear plantes de compostatge petites, simples i descentralitzades, mancomunades, a la comarca amb control i gestió públics.
3. Conscienciació de la ciutadania davant la greu proliferació d’abocaments arreu.

Aigua i xarxa hidrogràfica:

Entendre l’aigua com a recurs fonamental al territori. El canvi climàtic agreuja la crisi de l’aigua originada per un model insostenible amb un malbaratament irresponsable. Cal rectificar l’alteració crítica dels processos hidromorfològics dels rius i de les rieres; recuperar el balanç sedimentari del litoral; millorar la qualitat dels hàbitats i els ecosistemes; reconvertir l’agricultura i indústria i el turisme d’acord amb usos sostenibles del recurs. Proposem:

1. Mesures d’estalvi i eficiència. Penalitzar usos superflus i no prioritaris.
2. Gestió pública i municipalització de l’aigua.
3. Garantir l’aigua per ús de boca, a tota la població.
4. Implementar millores en depuradores, els tractaments d’aigües residuals, els emissaris submarins.
5. Recuperar cabals ecològics a la Tordera i mesures de recàrrega d’aqüífers a la comarca amb una nova gestió de les conques basada en l’estalvi, l’eficiència i la priorització dels usos imprescindibles. Recuperació de mines i recursos d’aigües subterrànies. Recuperació i naturalització de rieres i torrents.
6. Planificació urbanística i econòmica de les conques amb criteris de decreixement que contemplin l’aigua com un recurs limitat i imprescindible, sotmès a múltiples agents que posen en perill la seva qualitat, cabal i mínims de sostenibilitat.

Litoral:

1. La Moratòria dels projectes derivats del “Informe Técnico de Estrategia de Actuación en el Maresme”, especialment en el primer tram en tramitació (Masnou-Premià).
2. La creació d’una Taula Interdisciplinària del Litoral del Maresme compromesa a debatre i dissenyar una nova política de gestió del litoral amb una visió global interdisciplinària i amb la participació dels diversos agents del Territori i del món científic i tècnic. Aquesta Taula de nova creació ha de col·laborar en les tasques interdisciplinàries i participatives de la Taula de la Tordera, ampliant la participació i propostes d’actuació a tota la conca.
3. Redissenyar o aturar projectes d’infraestructures i plans urbanístics que puguin tenir implicacions damunt els recursos, la línia litoral o l’increment de demanda d’aigua.
4. Incorporar les conseqüències del canvi climàtic a tota actuació en el Territori, especialment a la inundabilitat de conques i la regressió de la línia litoral.
5. Exigir a RENFE i ADIF processos participatius en els projectes de protecció de la xarxa de ferrocarril de la costa, coordinats amb els ajuntaments implicats.
6. Implementar mesures urgents i programes de reducció dels residus tant a les conques com a la costa especialment derivats de l’omnipresència dels plàstics.
7. Repensar les actuals actuacions de neteja de platges mecanitzada i augmentar els espais litorals protegits i la seva protecció efectiva.
8. Preservar els elements patrimonials, edificis, béns i elements locals que formen part de la identitat comarcal i que estan amenaçats per una aplicació indiscriminada de la Llei de Costes.
9. Estudiar la implantació de noves experiències de pesca sostenible seguint l’exemple reeixit de la veda del sonso amb el consens dels agents del territori.
10. Apostar per restringir la pesca d’arrossegament i altres tècniques que afectin al medi marí.
11. Plantejar més restriccions de freqüentació, ancoratge i infraestructures de les activitats de lleure de motos, iots i navegació a motor.
12. Ampliar les zones de protecció marina.

Patrimoni:

1. Revisar a fons els catàlegs del patrimoni municipals, fent-los exhaustius i dotant-los de graus de protecció més alt, amb pressupost de restauració i rehabilitació. Incloure els interiors dels edificis i alguns elements de mobiliari en determinats conjunts arquitectònics.
2. Obrir línies d’ajut públic per protegir el Patrimoni per tal d’evitar que sigui una càrrega que acceleri la degradació per abandó.
3. Vetllar per l’harmonia arquitectònica i protecció dels entorns o conjunts arquitectònics dels elements protegits, sense la qual es perd bona part del valor patrimonial.

Espais naturals

2. Ampliació dels espais naturals protegits especialment tenint en compte els corredors ecològics i connectors entre de rieres i torrents i els espais naturals ja protegits i el litoral.
3. Potenciar l’activitat primària sostenible per damunt del sector terciari als espais naturals.
4. Repoblació del poblament a muntanya. Recuperació de masies.

Pagesia:

1. Planificar de manera participativa una política agrària comarcal sota els criteris d’increment de la proximitat, la sobirania alimentària i d’una agricultura tendent a l’explotació ecològica, eficient i estalviadora de recursos com l’aigua.
2. Establir sistemes de banc de terres.
3. Promoció dels productes frescos de proximitat i ecològics als menjadors públics, als comerços i restauració.
4. Impulsar la creació d’un mercat central agrari comarcal.
5. Impuls i foment de formacions en el sector primari a través de les regidories de promoció econòmica. Així mateix, formació de professionals agrícoles i/o custodis de boscos o d’espais reservats per a la biodiversitat.

Crisi climàtica i energètica:

1. Abordar de manera urgent, ambiciosa i participativa els grans reptes amb què la nova climatologia afecta la comarca a nivell de perill d’incendis forestals, problemes per la salut i benestar ciutadà, crisi agrícola i de recursos, afectacions sobre el litoral.
2. Desenvolupar polítiques d’estalvi en l’ús de recursos energètics, aigua i territori, potenciant la recuperació d’espais naturals i espais verds urbans i l’ús d’energies renovables.
3. Ordenances municipals on s’obligui a instal·lar energia fotovoltaica i/o altres instal·lacions d’energies alternatives a tots els nous edificis dels municipis, bonificacions, simplificació de tràmits.
4. Informació a la població i a les activitats econòmiques per aplicar les mesures d’eficiència i fonts d’energia renovable. Promoure la generació local d’electricitat renovable -fomentar l’autoconsum fotovoltaic i renovables, en general, en l’àmbit municipal -impulsar i crear comunitats energètiques als equipaments públics amb participació ciutadana i promoure comunitats de particulars. Vetllar per la seva integració al paisatge sigui urbà o rural i natural.
5. Transició de fonts d’energies renovables a tots els edificis i vehicles públics.
6. Planificar la reforma dels edificis i instal·lacions públics actuals en clau d’eficiència energètica i estalvi de recursos.