Un any més, torna Sant Jordi, una de les diades més esperades de l’any. Dia de llibres i roses, de comunitat i país, d’amistats retrobades i d’intercanvis amb propostes i nous horitzons. Enguany torna el Sant Jordi dels carrers i les places i amb aquesta diada posem al dia les inquietuds culturals, capturem novetats i compartim la paraula escrita.
DIADA POPULAR. Sant Jordi és també sinònim de diada popular dels Països Catalans i una data significativa en el calendari de la vida social de les nostres viles, barris i ciutats. Més enllà dels excessos de la propaganda i del mercantilisme extrem, en ocasió d’aquesta diada retrobem la proximitat del llibre, dels escriptors i escriptores, de les converses entorn de la creació literària, la poesia, la narrativa, l’assaig i les diverses formes de la comunicació escrita i visual. Un bon moment per redoblar i reivindicar el sentit de la cultura com a element definidor d’una col·lectivitat i per aplicar-lo a escala universal, de país i de municipi.
DIADA REIVINDICATIVA. L’agenda política també plana damunt del 23 d’abril i la seva relació amb la cultura i la llengua ens interpel·la per fer un balanç d’urgència acompanyat de les alternatives més elementals davant del quadre que descriuen la restauració de l’autonomisme, el relat oficial del règim del 78 i el curs actual de la política catalana, marcat per signes evidents de desconcert en relació al període més recent de la nostra història. Toca parlar de llengua i cultura, de territori, de societat i d’institucions. També és hora de respondre als reptes del present des de la proximitat del municipalisme i del teixit associatiu, entitats i moviments socials.
DIADA PER LA LLENGUA I LA CULTURA. En el terreny de la llengua, una de les involucions més significatives experimentades en els darrers anys de pactes i acords contra natura ha estat el procés de substitució lingüística experimentat en els mitjans de comunicació públics, el redoblament de campanyes que alimenten la catalanofòbia, l’acció combinada de tribunals i formacions polítiques per manllevar els usos del català a l’escola i en altres àmbits de la vida pública i així com un llarg etcètera de situacions que conviden a fer una diagnosi crítica acompanyada d’una resposta organitzada des de la societat i les institucions, amb els ajuntament en primera línia. La defensa del català i dels seus usos en l’esfera pública ha de ser una constant en la pràctica municipal. Cal sortir de l’eix del bilingüisme excloent (del qual sempre en surt perdent la llengua minoritzada) i establir una relació plural i oberta entre la llengua pròpia -el català- i la diversitat cultural que aporta el conjunt de les moltes llengües de procedències dispars que conformen el nostre país i la nostra vila.
DIADA PER LA SOBIRANIA. La construcció de la comunitat, en el cas de Catalunya i dels Països Catalans, enllaça llengua i cultura amb territori i societat. Des d’aquests elements cal que desenvolupem el concepte de sobirania i el fem extensible en tots els àmbits. La sobirania és també el conjunt de les sobiranies i la relació entre aquestes. Parlem de sobirania política lligada al republicanisme i al dret a la plena autodeterminació i a l’internacionalisme dels pobles. Parlem, també, de la sobirania en el territori davant dels qui el volen fer malbé amb macroprojectes i creixements insostenibles en temps d’emergència climàtica i volem parlar de la sobirania alimentària, la que vincula la producció, la distribució, el comerç i el consum en un conjunt d’activitats que cal preservar de les lògiques de la mercantilització desorbitada; com també cal tractar aquelles sobiranies que vertebren les nostres vides davant del patriarcat, l’explotació de classe i les diverses formes de dominació i alineació cultural, social i econòmica. També, per proximitat i capacitat de decisió, ens és necessari aplicar la idea de sobirania als ajuntaments i en concret a Premià de Mar.
DIADA PREMIANENCA. Llengua, cultura i sobiranies, tractades a nivell local, impliquen compromisos i polítiques clares des de l’Ajuntament, sempre en consonància amb valors confrontats amb allò que avui marca i condiciona el lliure desenvolupament d’una ciutadania lliure i emancipada. Cal actuar al marge del dirigisme, dels hiperlideratges, dels cops d’autoritarisme i de la propaganda permanent que envolta el relat dels darrers equips de govern sociovergent a Premià de Mar. Convé recordar el paper jugat pel govern local en relació als temes que hem descrit. En la cultura i la llengua, en el creixement urbanístic i en cadascuna de les esmentades sobiranies, prioritzant el privat davant del públic, passant de llarg de les reivindicacions polítiques del país i conformant aliances amb partits com Ciudadanos que neguen d’arrel els trets distintius del que en diades com la de Sant Jordi, evoquem, practiquem i celebrem com a societat que es vol organitzada, comunitària i sobirana.
Crida Premianenca vol contribuir a fer possible un Premià on viure també vulgui dir a on la seva gent sigui sobirana i amb capacitat per decidir sobre les seves vides.