La Diada nacional de Catalunya torna a ser una bona ocasió per renovar els lligams entre el significat històric de l’Onze de Setembre, el present polític i social i les perspectives de futur per al conjunt del país. Des de l’àmbit local ens correspon aportar la nostra visió entorn dels mateixos temes: incrementar la importància de la memòria històrica, incidir des dels ajuntaments i la societat organitzada en els temes generals del país i ser un actiu en la reconstrucció del moviment social i polític d’alliberament nacional i democràtic.
La nostra història com a poble, la llengua, la cultura, el territori i la seva gent són els elements que constitueixen el país que volem construir. La deriva política reaccionària que es viu a escala internacional, també incideix en el dia a dia de Catalunya i reforça la tendència a liquidar la sobirania popular, els drets polítics i socials i a amenaçar la mateixa existència del planeta.
Catalunya viu un període de desconcert polític i un marcat retorn des de dalt cap als dies anteriors al procés. Les expectatives de ruptura política amb el règim que va generar l’1 d’Octubre, com anteriorment ho foren les derivades del 15M, volen ser substituïdes per un retorn a la política de l’ordre, dels pactes d’estat i del canvi del marc de referència del país per una visió estatal del tot unionista i lligada a les demandes del poder financer i als seus macroprojectes que atempten contra el territori, el clima i la mateixa estructura econòmica i laboral.
En els àmbits culturals i lingüístics, el repunt de l’espanyolisme més radical ha posat en el seu punt de mira la desaparició i divisió programada de la llengua catalana i els vincles entre els Països Catalans. Els pactes de la dreta i l’extrema dreta (dues cares d’una mateixa moneda de matriu franquista) marquen l’agenda i prenen forma en les autonomies de les Illes i del País Valencià.
Des de Catalunya es viu una conjuntura marcada per la investidura i formació del nou govern central i en aquest context, els temes associats a la sobirania, l’autodeterminació i l’amnistia es converteixen en declaracions realitzades des del càlcul polític i desvinculades d’un moviment popular que cal revitalitzar i dotar d’estratègies compartides. El municipalisme sobiranista ha de ser, també, un actiu en la reconstrucció dels espais de contrapoder i de construcció nacional heretats del moviment del 1r d’octubre i de les lluites de sempre per d’alliberament nacional. Des de Crida Premianenca, com a formació alternativa i sobiranista d’àmbit local, també volem ser part d’aquesta nova etapa de reconstrucció i de renovació del conjunt de les entitats, organitzacions i formacions polítiques del moviment sobiranista i independentista. Ho volem fer des de la nostra condició de força d’esquerres, ecologista, feminista i municipalista.
Abans hem esmentat la situació de la llengua catalana. Fa pocs dies ens va arribar la trista notícia de la mort de la lingüista Carme Junyent, un referent de primera línia en el coneixement de la diversitat lingüística a nivell nacional i internacional. Amb ella, amb qui vam compartir actes de la nostra formació Crida Premianenca, volem seguir el seu llegat a favor del català, del seu desenvolupament en tots els àmbits, des de l’escola i el treball fins al carrer i les institucions i mitjans de comunicació. La defensa del català, la cultura catalana, el territori i les classes populars són en el seu conjunt la nostra guia d’acció per construir una república sobirana, socialment justa i decididament internacionalista.
Per la unitat popular i per totes les sobiranies, fem de l’Onze de Setembre una jornada de lluita, memòria i futur.
Premià de Mar, setembre de 2023.
