Quan a algú se li fa un gegant que es pot treure a passejar, se’l pinta, quan ja no hi és, a una paret que representa una lluita guanyada, quan es fa una samarreta amb una frase seva estampada, quan la gent celebra les coses com ell ho hauria fet, quan algú corre despullat per festa major…se’l troba a faltar.
Ja fa dos anys que no hi ets, dos anys en els quals han passat moltes coses que malauradament no hem pogut compartir amb tu. De ben segur que més d’una t’hagués emprenyat, però, com sempre, ens faries ser millors.
Des de Crida seguirem intentant no dir prou!🖕
Josep Albert, sempre al nostre cor, sempre etern.
