Aquest Onze mobilitzem-nos en favor del dret d’autodeterminació, de la democràcia plena i de la justícia social

Un any més arribem a la Diada nacional de Catalunya i ho fem en el marc d’una situació nacional, estatal i internacional que ens interpel·la al conjunt de les classes populars per tal d’acumular forces, fer front a les problemàtiques, plantejar respostes de conjunt i reactivar lluites compartides.

Aquest Onze mobilitzem-nos en favor del dret d’autodeterminació, de la democràcia plena i de la justícia social!

En l’àmbit nacional assistim a una liquidació accelerada dels trets constituents del país: el territori, les condicions de vida de la majoria social, la cultura popular, la llengua, la comunitat i la sobirania. Les escletxes obertes, des de baix, al règim del 78, com van ser el moviment del 15M i el mateix procés sobiranista, han experimentat el seu tancament des de dalt. La disputa permanent entre els dos principals partits independentistes no és aliena a l’escenari que ha donat pas a la formació d’un govern encapçalat per un PSC del tot unionista, de clara inspiració neoliberal i de perfil sociovergent. El nou executiu i la seva política restauradora encaixa de ple en el projecte de sempre del poder financer i de les classes dirigents del país; un poder que garanteix la unitat de l’estat, l’imperi del capital i el domini del territori i el medi natural. En aquest sentit, les opcions dels pactes de governamentalitat amb l’estat han adobat el terreny d’aquest escenari de liquidació del procés català i de constitució d’un govern de dubtós perfil social i que posa en risc els ja prou debilitats serveis socials.

El context europeu i mundial cal també que sigui plantejat des dels Països Catalans. Ens cal augmentar la perspectiva internacionalista i la solidaritat efectiva entre pobles. Una vegada més, la situació de Palestina posa al descobert la misèria política, ètica i moral que impera en les relacions internacionals. I com Palestina, tants altres pobles sotmesos a les noves versions de l’imperialisme del segle XXI.

Avui també és oportú i necessari que el sobiranisme i l’independentisme augmenti la força dels valors antifeixistes. Cal denunciar l’extrema dreta, porti la bandera que porti, la seva ideologia constitueix el pitjor possible i combina racisme, xenofòbia, supremacisme i fonamentalisme, fent forat entre sectors de les classes populars i sectors vulnerables. L’antifeixisme ha de ser consubstancial a qualsevol moviment i projecte d’emancipació nacional, de classe, de gènere i de sobirania.

En el nostre àmbit de proximitat i d’intervenció, des de Crida Premianenca reiterem i ens reafirmem en el potencial comunitari del municipalisme, per la qual cosa, com a força política local volem sumar la nostra part al conjunt de moviments, entitats, formacions i iniciatives que treballen per un poble actiu, solidari i alliberat de l’acció depredadora d’interessos privats i especulatius i de les polítiques dels governs estatals, nacionals i locals que ho acompanyen.

Aquesta diada ha de ser una jornada de mobilització en favor del dret d’autodeterminació, de la democràcia plena i de la justícia social. Cal reobrir des de baix allò que ens estan tancant per dalt. És temps de balanç actiu, d’acumulació de forces, de lluites i d’horitzons compartits per la defensa de la terra, de la majoria social, el feminisme i l’antifeixisme. Per la llibertat dels pobles, per uns Països Catalans lliures i socialment justos.