L’1 d’octubre torna a estar d’actualitat i ens aporta noves claus i aproximacions per entendre el que va ser tota una jornada històrica per a aquest país. Aquesta data constitueix un episodi ineludible en la història del catalanisme popular, del republicanisme, del sobiranisme i de l’independentisme.
El conegut lema ni oblit, ni perdó respon a dues condicions imprescindibles i inherents a qualsevol moviment d’emancipació social i nacional que ha patit la repressió.
- No oblidem, doncs, aquella experiència de poder popular i desobediència civil.
- No oblidem la història de les lluites acumulades en favor del dret a l’autodeterminació.
- No oblidem l’experiència i les lliçons d’autoorganització popular dels dies previs a la jornada concreta i les respostes posteriors.
- No oblidem, com no perdonem, la repressió generalitzada i el control exercit per l’estat i el seu règim.
- No oblidem, tampoc, els episodis de desconnexió entre les institucions d’autogovern, els líders polítics i el moviment popular organitzat.
L’oblit, com el perdó, no poden formar part del llegat de l’1 d’octubre.
Més enllà d’aquella jornada, convé rememorar i valorar una vegada més el significat de l’altre dia històric d’aquell octubre: el 3 d’octubre. El de la vaga general sobiranista i contra la repressió. Com també cal recordar les marxes populars arran de les sentències del procés, jornades que van ser punts àlgids de màxima confluència i transversalitat en els dies del procés.
El sentit del poder popular es va materialitzar en una xarxa de base local, de barri, de carrer, sindical, política, social, d’entitats i de gent mobilitzada davant del poder del règim del 78.
Aquell esperit que combina els dies 1 i 3 d’octubre és el que ens interpel·la més directament i ens fa pensar en un altre dels significats polítics d’octubre, el que entenem com l’assaig general d’una revolta lògica i possible.
L’inventari dels errors, compartits o no, del procés segueix obert i cal admetre totes les valoracions necessàries. El que no farem, però, és abonar un relat autodestructiu que, en bona part, ha estat determinant en la desmobilització present, convertint el post-procés en un judici sobre “traïdors i fidels”. Res més lluny de l’esquerra sobiranista que participar i animar indiscriminadament essencialismes, patents de fidelitat i acusacions de traïdoria.
Tornar a Octubre, al ho tornarem a fer ha de ser una combinació de lluites compartides per les sobiranies i els drets democràtics amenaçats i ha depermetre fer un balanç plural, de baix a dalt, amb perspectiva de país i majoria social.
Rememorar Octubre passa, al mateix temps, per fer front dia a dia a totes les operacions restauradores de l’ordre del règim -fins i tot les que impulsa el govern actual de la Generalitat- així com combatre les derives ultradretanes més tronades d’una part del moviment que fan el joc a l’anticatalanisme de sempre.
Des de Premià de Mar recordem especialment aquella jornada, la gran participació i la capacitat organitzativa del veïnat. Allò va ser una lluita exemplar, de base popular i és el referent que tenim per aprendre i sumar experiències de combat polític.
El retorn del sobiranisme actiu i resolutiu només serà possible amb un poble organitzat, amb l’hegemonia de les classes populars, de les idees i valors de progrés i vinculant totes les lluites en favor d’una societat més justa, en una terra lliure i en un món alliberat del feixisme i dels imperialismes.
Lluitar, crear, poder popular!
Per la cultura, la llengua, l’amnistia total, la fi de la causa general i la defensa dels drets democràtics i socials.
República catalana!