Parets de ferro colat, govern de vidre

Home / General / Parets de ferro colat, govern de vidre
El debat sobre la inversió del romanent de tresoreria de 2013
demostra que el govern sociovergent de Premià de Mar
ni és participatiu, ni és transparent ni és consistent.

L’atzar fabrica iròniques coincidències polítiques i retrata complicitats perilloses. La mateixa setmana que el govern de CiU i PSC-PSOE de Premià de Mar presentava la Guia Fàcil de Participació Ciutadana (l’últim episodi de l’operació de maquillatge participatiu que ha iniciat fa mesos) es consumava al Ple Municipal un dels gestos més greus de prepotència i autoritarisme del mandat amb motiu de l’aprovació dels projectes a finançar amb el romanent de tresoreria de 2013: 2’9 milions d’euros que el govern central havia obligat a estalviar l’any passat i que ara (amb l’afany indissimulat que els Ajuntaments del PP poguessin lluir-se a un any vista de les municipals) permet invertir segons unes condicions basades en la intromissió i l’atac a l’autonomia municipal.
Ben lluny de les proclames que esgrimeix fins a l’extenuació en reglaments i guies fàcils de participació, el govern sociovergent premianenc ha actuat amb tota la nocturnitat de què ha estat capaç i no només ha fet mans i mànigues per tal d’evitar que els grups de l’oposició poguessin fer aportacions a l’hora de decidir el destí d’aquests diners sinó que a més ha acabat aprovant unes inversions (per un muntant que equival al 15% del pressupost municipal) que desatenen les necessitats reals del Premià de Mar del futur, un paquet d’actuacions basades en la improvisació i en cap cas en un projecte global i de gran abast.
Il·lustració modificada de Patrick Hoesly (CC).

A pesar de les dificultats materials per intervenir en el debat –que el govern no ha volgut mai obert, exhibint un autoritarisme que fins i tot va motivar que els grups de l’oposició pactessin un comunicat conjunt de condemna- Crida Premianenca ha tornat a posar sobre la taula una bateria de propostes que ja constaven al programa electoral i que estaven encaminades a revertir grans mancances del municipi (i que fins ara només han estat abordades a base de pegats): la reutilització d’espais públics com Can Manent, l’antic edifici del Crit o Can Salomó a partir d’una planificació que continua pendent (el Pla d’Equipaments que va encetar fa anys el govern ja és una llegenda urbana més), o la implantació de noves modalitats sostenibles d’aprofitament dels sòl i els recursos (horts urbans, plaques solars o molins de vent en espais desaprofitats com el port).
L’intent d’intervenir en aquest debat per part dels grups de l’oposició, de fer sentir la voluntat d’una part importantíssima de l’electorat premianenc a l’hora de decidir el destí d’aquests diners, haurà estat com picar ferro fred: el mateix ferro colat amb què el govern de CiU i PSC-PSOE ha blindat les seves finestres per tal d’amagar la fragilitat d’un projecte basat només en l’interès partidista (particularment patent a un any vista de les eleccions municipals); un projecte de vidre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *