Save the gafarrons! (salvem els gafarrons)

Home / General / Save the gafarrons! (salvem els gafarrons)
Article per Ramon Sala Fernández de Aramburu

No estem sols. Els
ambients urbanitzats acullen multitud d’animals que han conviscut amb nosaltres
durant segles. Orenetes, falciots, sargantanes, formigues, grills… la llista
d’animals adaptats a conviure amb els humans és interminable. De fet podem
conviure absolutament amb totes les espècies si respectem les necessitats de cadascun.
La extensió del ciment i l’asfalt i la desaparició d’edificis antics amb
esquerdes, forats o teules aixecades ha reduït dràsticament les possibilitats
de nidificació i reproducció de moltes espècies. Antigament es respectaven els
nius de les orenetes i altres animals. Avui ens hem acostumat a eliminat tot el
que ens molesta, embruta, no ens agrada o simplement ignorem que existeix.
A la Crida creiem
que es poden fer moltes coses positives i a poc cost per crear refugis
d’animals en escoles, edificis públics, tant antics com nous, places,  jardins i cases particulars. Podem penjar
caixes niu per a diferents espècies, posar nius de ceràmica a les teulades o incrustats
a les parets així com reservar parets amb forats on pugin, a més, prendre el
sol dragons i sargantanes. En definitiva es tracta de crear o respectar els indrets
adequats per la supervivència i observació de  cada espècie.
Pensem que a Premià
hem de vetllar per protegir la presencia tradicional de falciots, orenetes, els
famosos gafarrons que ens donen nom,  així com rates pinyades, pits rojos i altres
animals residents o de pas. Las recuperació de plantes autòctones en parcs i
jardins ajuda també a mantenir la biodiversitat.  Si ens afegim a iniciatives ja existents ens podrem
beneficiar de l’experiència i els coneixements tècnics que calen per treballar
de forma eficient en aquest camp. Cal dir però que la coexistència entre
persones i animals ha d’anar més enllà de la divisió entre natura i espai urbà.
La natura ho engloba tot i la coexistència no consisteix en confinar als
animals a els indrets on ens convingui si no a respectar-los a on tenen dret a
estar que és a tot arreu. 
En aquest sentit la incorporació de les poblacions
costaneres en els organismes de gestió dels parcs naturals de la Serralada Litoral
ajudaria a fer-ne una gestió més lligada al territori i podria potencia la
defensa de connectors biològics entre mar i muntanya. El fet de que al Maresme
es facin parcs naturals només a la muntanya no deixa de ser un absurd al que
ens hem mal acostumat. Cohabitar amb tota mena d’animals vol dir respectar i
protegir els seus espais, els corredors biològics  evitant la fragmentació del territori i permeabilitzar
les zones humanitzades per que tant al camp com a la ciutat tots els animals ens
trobem com a casa.
Per saber-ne més:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *