La subrogació de la cultura a Premià de Mar

Home / General / La subrogació de la cultura a Premià de Mar
Article per Joan Ribet Casademunt.

Aquests dies a Premià de Mar celebrem la suposada Festa Major d’Hivern. Una festa que intentava recuperar la força que el Carnaval havia tingut en el seu moment a la nostra vila, on hi destacaven actes com el ball blanc que es feia a l’Amistat i que havia tingut grans moments de glòria i gran concurrència.
La comissió que va iniciar aquest camí cap a una Festa Major a mig recorregut anual cap a la d’Estiu es va fer dir “fem gran la petita” en clara referència a la idea de fer-ne Festa Major en majúscules, i fou aquesta comissió la que buscà un fil argumental lligat estretament amb la història industrial de poble creant els Penjaculpes, esperits de les antigues fàbriques de Premià que deixen a caldo als premianencs i premianenques a través des seus versots.
Com en la vida, que hi ha vegades que les coses et surten bé i altres que no tant, en les festes i en la cultura popular, alguns actes tenen més bona rebuda que altres, i ja sigui per les condicions climatològiques del Carnaval, per la falta de recursos personals de l’organització o per la falta d’entusiasme general cap a la festa, per ser francs, tot i la tasca ingent que ha fet i segueix fent De Bòlit! els Penjaculpes mai han sabut captar l’atenció del gran públic premianenc, sobretot si prenem de referents a l’Ester, en Martí o l’Omar.
Sigui com sigui, a Premià aquests personatges han esdevingut un patrimoni material més. Un patrimoni que estèticament, pel meu gust, és fantàstic (més i tot que els nostres gegants nous!). I sigui com sigui esdevenen una oportunitat per liderar una verdadera Festa Major hivernal.
Però es troben amb un gran handicap davant seu: la regidoria de cultura i festes. Una regidoria que des que va ser presa per convergència i unió (fins i tot uns anys abans) ha subrogat la programació  de la cultura popular a les entitats del poble, i per tant la programació festiva de Premià podem dir que ha estat externalitzada.
Una pràctica que, d’altra banda, han seguit amb els altres àmbits de la cultura: amb les arts escèniques amb l’Amistat i el Patronat (en aquest darrer cas amb un suport irrisori) i amb les arts visuals amb la programació que pot oferir l’associació d’artistes plàstics.  
Per fer valer la valoració que acabo de fer, puc acompanyar-la perfectament de les declaracions que ha fet avui mateix el regidor de cultura (cliqueu l’enllaç) Eloi Maristany a Ràdio Premià de Mar, on afirmava que ells feien el que els hi demanava l’entitat (De Bòlit!) i que no volien trepitjar-los.
Trepitjar-los? En què? En la gestió del patrimoni festiu que és de tots? Del comú? Potser és que encara no han entès que la gestió d’aquest patrimoni pertany en primera instància a l’Ajuntament i que per tant és l’Ajuntament i en aquest cas la regidoria de cultura que té la responsabilitat directa que l’activitat festiva i cultural tingui uns mínims de qualitat propis d’una ciutat de 30.000 habitants que té la sort de mantenir l’esperit d’un poble.
Però també les puc fer valer amb un nou despropòsit que ja no sé si atribuir a la falta d’organització tècnica de la regidoria o senzillament a la desídia.
I el cas és que el passat dia 2 de febrer s’acabava el termini perquè els ajuntament poguessin presentar els seus projectes a la Diputació de Barcelona en les diverses línies d’ajuts que ofereixen. Entre elles cultura.
Al ser un poble de més de 20.000 habitants podíem presentar un “projecte cultural singular que fomenti la creació, formació i difusió artística, la cultura emergent i la relectura de la cultura popular i tradicional”.
En una situació normal, podríem pensar que el més adequat seria reunir el consell de cultura, revisar quina de les línies del pla de cultura local ens convé més reforçar i finalment escollir el projecte que volem presentar per aconseguir finançar-lo.  Però a Premià seria difícil fer-ho tenint en compte que no tenim ni consell, ni pla, ni projectes.
A falta de tot això la regidoria decideix presentar-hi la Festa Major d’Hivern, detalla els actes que s’hi fan actualment i demana de subvenció 3.000 miserables euros dels 50.000 que la Diputació marca com a màxim de sol·licitar. 

Hi ha algun tipus d’explicació davant d’aquest fet?
Falta de visió cultural global del municipi, falta de planificació, falta de visió d’oportunitat, falta d’il·lusió i ambició, i falta de lideratge. I en canvi hi sobra aquesta tendència de subrogar les tasques pròpies de la gestió pública de la cultura a les entitats. Tot això és el que falta i el que hi sobra des del meu punt de vista a la regidoria de cultura.
I si Eloi, sé perfectament el que feu perquè ja fa anys que vaig trepitjar el centre cívic per primera vegada (de fet abans vaig trepitjar Can Roure). Això em dóna més informació però no més dret del que pot tenir qualsevol altre ciutadà de Premià per opinar sobre el desenvolupament cultural de la ciutat, però en canvi si que sento que com a representant del poble tinc el deure de fer-ho. I fer-ho insistentment.
I espero que encaris aquesta crítica per reformular l’actual plantejament cultural de la nostra ciutat i no t’estanquis com sap fer molt bé la resta del govern en la llagrimeta i el “em sap molt de greu que diguin això i allò”. Aquest discurs que heu après molt bé de l’alcalde Miquel Buch no cal que el perpetueu regidor a regidor en els vostres respectius camps d’acció. Així no construirem.
I recorda Eloi que igual que tu dius que sé perfectament algunes coses, tu bé saps que quan ha fet falta la resta de regidors de Crida i jo hem estès la mà per col·laborar activament en allò que fes falta. Però per fer-ho cal, primer, ordenar i pensar com i amb qui es vol treballar.
Mentrestant, només una petició: fem-nos un favor, retirem això de Festa Major d’Hivern.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *