Preocupació per les (no) prioritats de l’equip de govern de Premià.

Home / General / Preocupació per les (no) prioritats de l’equip de govern de Premià.
Article per Joan Ribet i Casademunt

Deia el regidor
d’hisenda al Ple d’aquest febrer que malgrat els 2.000.000 € que el govern no
es va gastar l’any passat i que han quedat com a romanent de tresoreria per
aquest exercici 2016, el govern va prestar els serveis bàsics d’atenció a les
persones.
La percepció de la
qualitat i/o quantitat de serveis prestats per una administració pública com
pot ser un Ajuntament (que al cap i a la fi és la més propera a la ciutadania),
ha de variar per força segons la situació econòmica i social de les persones
que en són beneficiàries, i per tant hi ha un alt component de classe.
M’explico.
Segurament per una persona de renda mitjana-alta els principals serveis que ha
d’oferir un Ajuntament se centren en la neteja viària, el bon asfalt dels
carrers i en tenir uns bons vestidors al camp de futbol. Per posar alguns
exemples.
No són els mateixos
d’una persona de renda mitja-baixa, que veu l’Ajuntament com l’administració
que li pot garantir una millor qualitat de vida a través de la garantia dels
drets socials bàsics com l’educació, la salut o l’habitatge però també veu
l’Ajuntament com aquella administració que pot aproximar la cultura a tota la
població, que vetlla per la igualtat de gènere i els drets de les persones
LGTBI, la que lluita contra les violències masclistes, la que gestiona la
diversitat entenent-la com a riquesa, etc…
Imatge: De Freviere  
Les expectatives no
són les mateixes perquè vivim en una societat desigual i les administracions no
acaben d’implementar les mesures redistributives necessàries per aprimar
aquestes desigualtats.
I és per aquest
motiu que per un regidor convergent el sr. Méndez la prestació de serveis que
fa l’Ajuntament és correcta, ja està bé, és la justa i necessària. Precisament
perquè ell no té les necessitats que pot tenir una major part de la societat.
No dic que no tingui necessitats, però en té unes altres.
A nosaltres ens
preocupa i molt que sobri pressupost: en primer lloc perquè vol dir que estem
deixant de prestar serveis o si més no estem renunciant a  millorar-ne la seva qualitat. Diuen que és
per l’actitud previsora per allò de guardar “pel que pugui passar el dia de
demà”. Una actitud plenament convergent (i ara recolzada pel PSC).
Però ens preocupa
més encara la falta de capacitat d’actuació dels regidors i regidores de
govern: ni gasten els diners que tenen pressupostats ni són ambiciosos a l’hora
d’aconseguir subvencions per millorar i innovar en els seus departaments.
Ho explicava la
setmana passada. Per cultura es van demanar només 3000 euros d’una subvenció on
hauríem pogut aconseguir 50.000 euros. Però m’agradaria ampliar la informació
sobre les subvencions que ha demanat l’Ajuntament aquest any a la Diputació a
través del catàleg de serveis 2016.
Per àrees
l’Ajuntament ha demanat:
Territori i
sostenibilitat: 10.000 €
Promoció econòmica i
consum: 16.500 €
Museus: 15.000 €
Escola bressol i Escola
de música: 529.575,81 €
Salut i medi
ambient: 61.800 €
Igualtat i
ciutadania: 39.500 €
Cultura: 3.000 €
Deixo pel lector/a
la valoració sobre el que hem demanat com a Ajuntament per l’àrea de cultura,
però més enllà d’aquest aspecte que ja vaig comentar àmpliament la setmana
passada, em fixo en aquells recursos de finançament que l’Ajuntament ha deixat
escapar i no ha presentat cap projecte. En destaco aquests:
–          – Esport per prevenir el risc
d’exclusió social.
–          – Implantació de mesures de gestió
sostenible ambiental i econòmica.
–          – Impuls de l’economia social i
solidària.
–          – Locals buits: estratègies i línies
d’actuació per la reactivació.
–          – Millora de l’èxit escolar i de la
participació educativa.
Tots els recursos
esmentats anteriorment tenen un nexe en comú: tenen un alt contingut social. Si
a tot això hi sumem que del recurs d’igualtat i ciutadania on l’Ajuntament hi
podia presentar fins a quatre projectes i només n’ha presentat un, podem
arribar a la conclusió que la sensibilitat social del govern sociovergent és
bastant més propera a la del regidor d’hisenda que veu positiu que l’Ajuntament
estalviï, que no pas la d’una premianenca que espera del seu Ajuntament la
implementació de polítiques que reverteixin positivament en la seva qualitat de
vida.

Mentrestant
nosaltres seguirem insistint tossudament vetllant perquè això canviï.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *