#Salvemlafesta

Home / Cultura popular / #Salvemlafesta

per Andreu Mumbrú.

La comissió de Pirates i Premianencs ha emès un comunicat on explica que el govern de Premià ha decidit fer més petita la Festa Major, retallant actes, horaris i espais. No se la creuen. No es creuen el seu eix temàtic i no s’adonen que ha esdevingut una cita importantíssima pels premianencs i premianenques i per tota la comarca. És una llàstima, perquè una festa més petita és un Premià més petit, més ensopit i fragmentat.

Fa temps que en notem símptomes: un pressupost per a música en directe minvant, pegues envers iniciatives de la comissió tan innòcues com dissenyar i vendre samarretes, un pla de joventut acabat d’aprovar on només hi ha dues referències a la festa i ambdues negatives, el vot del govern contra la moció de Crida per incloure la festa al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i crear un protocol per regular el seu bon funcionament, detallant seqüències cronològiques, grups de participació, itineraris, o llocs i horaris exactes on es duen activitats a terme, com tenen totes les grans festes tradicionals. Són només alguns exemples.

Davant d’això, per què defensem la festa? Algun cop gent propera ens ha retret tanta insistència de la Crida en protegir la Festa Major, “no us dóna bona imatge, s’associa a gent jove que només vol emborratxar-se”. A aquesta gent els diem que no han entès res. La festa és el contrari a la manca d’interès i compromís. És cert que defensem la festa perquè la vivim, perquè la sentim, perquè necessitem oci i cultura alternatius en un poble dormitori, perquè volem gaudir de la vida (i no demanarem perdó per voler-ho). Però això no és el moll de l’os.

L’antropòleg Manuel Delgado ho explica millor: “Estos acontecimientos advierten de cómo las calles no son sólo pasillos que sirven para ir de un espacio privado a otro, ni lo que en ellas puede uno encontrar elementos instrumentalmente predefinidos. De igual modo, tampoco las calzadas son simples pistas para que se desplacen por ellas los vehículos, sino también escenarios idóneos para que se expresen en él y a través suyo anhelos y voluntades colectivas”

Defensem la festa perquè la festa crea comunitat! A la festa ens trobem, ens toquem, compartim, conspirem, ens coneixem de nou, teixim aliances, ens autoorganitzem, expressem emocions i creativitat, fem nostre l’espai públic i ens adonem que és de la gent, del poble. La Festa Major, com tota cultura popular, serveix de presa de consciència com a comunitat davant la pèrdua lligams socials. Fa poc llegíem un informe per a l’elaboració del pla local de joventut on es deia que la Festa Major involucra directament entre 200 i 300 joves voluntaris del poble (i uns quants centenars més que ja no són joves, hi afegim) Com podem menystenir un esdeveniment així? No hi ha res comparable.

I no en tenim cap dubte, és per això mateix que la veuen amb suspicàcia i que la volen capar: la perceben com a un perill, com a quelcom que no està sota el control de la institució. Altre cop en Delgado ho explica millor: “Por encima de sus contenidos e intenciones explícitas, esas interrupciones/irrupciones de la vida ordinaria que implican las movilizaciones sociales en la calle, emplean unas técnicas, unas maneras de hacer, que ya estaban ahí, disponibles y a punto, probadas una y otra vez con motivo de otras movilizaciones sociales que se llevaban a cabo a título de celebraciones populares”. La festa no només crea comunitat, la festa anticipa l’acció col·lectiva i crítica. Per això neguiteja. Per això el govern tampoc va moure ni un dit per retenir l’enorme energia i cultura popular generada entorn de Can Sanpere. Mateixa lògica, mateixos recels.

Anem-nos familiaritzant amb el populisme de dretes del nou alcalde: ordre sense comunitat, seguretat sense protecció social, disciplina sense conviccions, higiene contra acció política, clientelisme i propaganda en lloc de participació, espai públic per al trànsit, el consum i la construcció.

Però advertim: la festa està més arrelada i és més forta que la institució. Les traves, la manca de pressupost i la manca de confiança mai han estat fre a la creativitat d’aquest poble. Quan hi havia l’embalat i poc més una colla de visionaris es van llençar a remar amb barca i dir que arribaven els pirates, la cursa a pèl, l’atracabars, l’eufòria, el desembarcament petit, el campament pirata… tots i cadascun dels actes els tenim gràcies a l’autoorganització popular i quan ha faltat diners els ha posat la gent: venent barrets de piscina per pagar la ruixadeta, aportant un euro per a cada coet de les matinades, fent mecenatge per a les noves figures.

La Festa Major comença i acaba en la gent que la fa possible, és fruit del seu temps, creativitat i energia, i per això rebrota sempre, es fa gran any rere any, sobreviu i sobreviurà als seus il·lusos retalladors.

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *