Salvem la costa maresmenca i la platja de Premià de Mar. Tenim la darrera oportunitat!

L’acció de les persones trenca la regeneració natural de les platges maresmenques

Històricament, el litoral del maresme ha estat sotmès a avenços i retrocessos naturals. Allà on desapareixia una platja després d’un temporal, mesos després el corrent de la costa la regenerava; així va anar succeint fins que l’acció humana va interferir físicament en aquesta dinàmica natural.

Per una banda, l’abandó de la vinya i dels conreus de secà, substituïts per una gran cobertura boscosa, va limitar les aportacions sorrenques. Per altra banda, la impermeabilització del sòl amb la urbanització

massiva i la xarxa viària, la instal·lació d’hivernacles i la canalització i cimentació de rieres també van limitar les aportacions erosives de sorra a l’aqüífer. Fets als quals caldria afegir la disminució dels cabals de la Tordera per la forta explotació lligada a la indústria, l’extracció d’àrids a les conques i la regressió de les prades marines de posidònia, que fixen els sorrals i eviten l’erosió, malmeses per la pesca d’arrossegament, els dragats i l’ancoratge de vaixells de lleure.

També cal esmentar la construcció de 5 ports pesquers i esportius en una franja de 50 quilòmetres de la costa maresmenca, la qual cosa s’ha traduït en un conjunt de barreres invencibles de formigó per als corrents del mar que feien possible la regeneració natural de les platges. El primer port pesquer i esportiu es va crear a Arenys l’any 1961. Després s’hi van sumar el de Llavaneres (1966), Premià (1974), Masnou (1981) i Mataró (1991). Premià de Mar no en va ser una excepció, i la construcció d’un mal port va constituir un primer gran error polític, ja que va privatitzar la costa tot soterrant una àmplia zona de platja i les singulars roques d’en Pons -un hàbitat rocós singular i referent popular de l’època-. I també va esdevenir un nefast projecte infraestructural, que va afavorir la pèrdua de la platja de ponent i provocant afectacions contínues a la infraestructura de l’estació del tren i del passeig marítim.

¹Camió treballant en les obres del primer port de Premià de Mar. 1966
¹Construcció Club Nàutic Premià. 1970

Els governants, sempre d’esquena al litoral

Els primers governs democràtics de Premià de Mar ja van demostrar una greu manca de visió o previsió en la construcció d’un port que no contemplava una via de bypass o port amb pantalans o ponts de llarga longitud, que permetessin vies de corrent obert i natural entre llevant i ponent. En la darrera remodelació del flamant port comercial s’hi podien haver fet accions prou interessants per garantir un bypass que permetés la circulació de sorra des de la platja de llevant per alimentar la del Pla de l’Òs i la de l’estació. Els darrers governs dels alcaldes Buch i Méndez no van mostrar mai sensibilitat ambiental ni visió de futur, més enllà del caríssim dragatge de sorra que amb prou feines serveix per mantenir la temporada estiuenca i que representa, mal que els pesi reconèixer-ho, un impacte negatiu evident per regenerar amb el temps els camps perduts de posidònia, un atac anual per a la ja malmesa vida marítima del fons de la costa premianenca i un malbaratament de diners públics. A més a més, hem tingut alcaldes que no han fet complir al Port l’obligació que recull la concessió de realitzar aportacions de sorra per la via d’una fórmula de bypass, que hauria disminuït els efectes actuals de regressió natural de la nostra costa.

¹El primer port de Premià va soterrar les singulars Roques d’en Pons. 1872
¹Vista aèria del primer port de Premià . 1975

El govern espanyol tampoc està a l’alçada

Però no només la política municipal no ha estat a l’alçada, sinó que el govern espanyol també ha fet una gestió nefasta en política de regeneració de costes.  Durant els darrers anys de la dècada dels vuitanta, el Ministerio de Obras Públicas y Medio Ambiente va afrontar la progressiva regressió de les platges amb múltiples regeneracions amb dragues submarines des de vaixells. El fracàs va ser sempre espectacular i amb un alt cost econòmic públic llançat al fons del mar, amb gravíssimes conseqüències ecològiques sobre el fons marí (destrossa dels alguers de posidònia i del hàbitats dels sorrals, desfeta de la flota de petxinaires). L’impacte sobre la posidònia, ja en regressió a causa de la pesca industrial d’arrossegament, va suposar també un increment de l’erosió submarina. També les diferents grans fosses artificials creades en els sorrals de la costa van provocar noves regressions de les platges, una d’elles entre el port premianenc i la platja del Pla de l’Ós.

D’ençà del 1984 fins avui, s’han bellugat al Maresme aproximadament 9.000.000 de m3 de sorra i el resultat és que continuem sense tenir platja als sectors de ponent dels ports, posant-se de manifest l’absurditat d’aquest model de regeneració i defensa del litoral basat únicament en dragatges. No obstant això, el 2014 el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente va fer públic un nou Pla d’actuacions al litoral del Maresme conegut com a Informe Técnico de Estrategia de Actuación en el Maresme on es torna a optar per les mateixes solucions que s’han vingut adoptant des dels anys 80, basades en l’extracció massiva de sorres del fons marí i la modificació de la morfologia del litoral, aquest cop afegint-hi la construcció d’espigons que alteraran encara més la dinàmica litoral. Aquest pla del Ministerio és un projecte amb base geològica i aplicació d’enginyeria que no presenta cap tipus d’estudis interdisciplinaris tant de la diagnosi com de les intervencions a realitzar, així com una mancança d’estudis d’impacte ambiental en el fons marí.

En conclusió, tenim un deute històric amb el nostre litoral, atès que hem destinat les tres darreres dècades a malmetre la nostra costa.

¹Un temporal destrossa la via del tren de Premià de Mar. 2002

La concreció del projecte en el tram Masnou-Premià encara més lesiu

A la primavera del 2018 es presenta la primera concreció del projecte del Ministerio de Media Ambiente en el tram Masnou-Premià, amb un període d’al·legacions al qual no es va poder respondre per manca d’informació transparent que ni el Consell Comarcal del Maresme ni el Ministerio van comunicar a la plataforma ciutadana Preservem el Litoral, nascuda al juliol del 2015 i formada per tècnics ambientals, professionals del sector pesquer, ciutadania organitzada i organitzacions i entitats cíviques amb implantació a tota la comarca, malgrat que l’entitat està reconeguda com a part interessada i participa al  Comissionat per a la Preservació del Litoral del Maresme.

Aquesta concreció aposta, a grans trets, per continuar dragant sorra del fons de la platja de llevant amb vaixells per abocar-la a dos grans espigons que s’haurien de construir properament entre el Pla de l’Ós i la platja de l’estació de tren. Una estratègia que la plataforma Preservem el Litoral considera destinada al fracàs, ja que els espigons no només suposaran un impacte ambiental important i necessitat de manteniment constant, sinó que no seran capaços de retenir la major part de sorra abocada i per tant es pronostica que serà un sistema que hipotecarà el municipi a utilitzar el dragatge de manera perpetua. Per altra banda, cal destacar que la construcció dels dos espigons eliminarà la possibilitat de crear un bypass permanent i estable a la bocana del port que restableixi, en part, el sistema de corrents i el moviment natural d’aigua i sorra i de nutrients per a l’ecosistema.

Urgeix unitat política comarcal per regenerar i preservar la costa del Maresme

Les necessitats dels municipis del delta del Tordera i de la costa del Baix Maresme són diferents. Cal destacar positivament la creació d’una Taula per elaborar un Pla integral per a la regeneració del Delta amb el suport dels ajuntaments de la zona, en la qual hi pren part Preservem el Litoral amb la participació dels municipis, entitats i tècnics i que planteja una línia de treball interdisciplinària i una visió global de la conca.  Un experiència que caldria implementar al Baix Maresme i estendre de manera comarcal, ampliant i perfeccionant el Comissionat per a la Preservació del Litoral del Maresme per convertir-lo en una taula veritablement transversal i interdisciplinària.

Respecte als ajuntaments costaners del baix Maresme i els grups municipals de Premià de Mar, creiem que podem trobar prou punts de coincidència per passar de malbaratar diners públics que no serveixen per a res a construir una alternativa enfocada a trobar solucions que perdurin en el temps. En aquest sentit, és molt necessària la generositat de tothom per poder engegar, el més aviat possible, una taula multidisciplinària dels municipis costaners del Baix Maresme.

²Tasques de transvassament de sorra a la platja d’Ocata. 2018

²Tasques de transvassament de sorra a la platja d’Ocata. 2018

³Acció d’activistes de Preservem el Litoral. Maig 2018

³ Acció d’activistes de Preservem el Litoral. Maig 2018

Accidentalment aquest estiu la nostra platja no patirà la Draga

Aquest estiu el vaixell draga no farà cap transvasament de sorra a la platja de Premià de Mar. Les últimes informacions que ens arriben de l’ajuntament ens comuniquen que el vaixell arribaria a mitjans de juliol i això comportaria una afectació de la platja en plena ebullició de banyistes, així que el consistori ha decidit anul·lar els treballs previstos. Sembla ser que es demanarà al Port que destini la partida econòmica prevista per al pagament del vaixell draga a alguna acció a la platja o passeig marítim que no guardarà relació amb la conservació i regeneració de la nostra costa. Des de Crida instarem el govern local a aprofitar aquests recursos econòmics per millorar passos soterrats o la zona del passeig a l’alçada de l’estació de tren, com també a encarregar un estudi independent de possibilitats de bypass al port.

Per altra part, destinarem de manera preferent els nostres esforços a aconseguir que l’actual mandat 2019-23 esdevingui la legislatura del canvi respecte a la protecció del nostre litoral. Volem aprofitar aquesta darrera oportunitat per garantir accions sòlides i duradores per a la regeneració i preservació de la costa premianenca. Per tot això, mantindrem una actitud de diàleg i consens, complementant la via de la negociació política i la del treball compartit amb tots aquells col·lectius socials interessats en la protecció del litoral maresmenc i premianenc.

Des de Crida Premianenca proposem:

  1. Col·laborar en la creació d’una Taula del Litoral del Maresme compromesa a debatre i dissenyar una nova política de gestió del litoral amb una visió global  interdisciplinària i amb la participació dels diversos agents del territori i del món científic i tècnic.
  2. Impulsar la creació d’una Taula Interdisciplinària del Litoral del Baix Maresme que, en coordinació amb la taula comarcal, vetlli per trobar un nou acord amb el Ministerio  de Medio Ambiente per substituir la proposta d’espigons i dragueig de sorra amb vaixells per la construcció d’uns sistema de bypass fix instal·lat al port de Premià que permeti el corrent constant d’aigua i sorra de llevant a ponent.
  3. Vetllar perquè l’Ajuntament faci complir al Port de Premià les obligacions recollides en la concessió respecte la col·laboració en la cura de la regeneració de la costa i en l’obligació d’implementar mesures de bypass de sorra. 
  4. Instar al Govern de Premià de Mar a encarregar un estudi tècnic i ambiental independents de viabilitat i possibilitats de construcció d’un bypass permanent al port de Premià de Mar.
  5. Impulsar l’aprovació al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar d’una petició institucional de moratòria del tram Premià de Mar- Masnou del projecte Informe Técnico de Estrategia de Actuación en el Maresme
  6. Defensar treballs dirigits a garantir la impermeabilitat i seguretat del tram del passeig marítim del Pla de l’Òs (amb el transvasament de sorra de la platja de Llevant amb camions de menor tonatge o estudiant altres mesures). Treballs que es podrien realitzar en diferents moments de l’any.
  7. Defensar la protecció de la via del tren mitjançant projectes tècnics oberts a la participació.  L’actual estació és un exemple d’una mala adaptació de materials i disseny a un entorn ambiental marítim.
  8. Estudiar la creació d’un cànon o taxa per a la regeneració de platges aplicable als propietaris d’amarraments del port de Premià per finançar accions de regeneració de la costa i del passeig marítim.

¹ Fotografies facilitades per Joan Gómez, del seu arxiu particular.

² Fotografies facilitades per Quique Garcia.

³ Web-blog La Natura a la Baixa Tordera. http://natura-tordera.blogspot.com/2018/06/no-volem-la-draga-accio-del-1652018.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada