“Crida s’obre pas al primer Ple del curs polític”, per Joan Ribet

El plenari de setembre va aprovar les dues mocions presentades per Crida, l’únic grup de l’oposició que va aportar interpel·lacions i propostes a l’ordre del dia.

Després del primer Ple que vam celebrar aquest dimecres passat al vespre, faig una valoració personal de com ha actuat Crida, del funcionament de l’Ajuntament de Premià de Mar (pel que hem vist fins ara) i de les perspectives de cara a aquest nou curs polític, on nosaltres hi podem tenir un paper determinant si aconseguim definir una bona estratègia.

Bé, com tothom sap, cada tercer dimecres de cada mes, el Ple de l’Ajuntament (assemblea de tots els regidors elegits a les passades eleccions i màxim òrgan de representació de la vila) es reuneix, ara per ara a la Fàbrica del Gas.

Els dos regidors de Crida ens comprometem a fer una crònica més o menys exhaustiva de com ha funcionat el Ple un o dos dies després de celebrar-se. D’aquesta manera, intentarem explicar i resumir què s’ha dit i què s’ha fet, perseguint l’objectiu d’assegurar que més premianencs s’assabentin de què passa a la Casa Gran.

La tasca, ja aviso, serà complicada. Per diverses raons:

D’entrada, en general, el Ple s’ha convertit (o l’han convertit) en bona mesura en un pur tràmit burocràtic. M’explico. Just passat el Ple de constitució, on cada regidor va prendre possessió, el govern en minoria de CiU ja s’encarregà de proposar al Ple que la major part de competències que pertanyen a aquest òrgan (l’únic representantiu de la vila) passessin a mans del govern, de manera que en un bon grapat de matèries els regidors tenim ben poc a fer, vaja, a decidir, ja que el govern no té l’obligació d’aprovar certes qüestions, sinó que només ha de “donar compte” o, el que és el mateix, d’informar al Ple dels acords de la Junta de Govern. Perquè ens entenguem: moltes vegades passarà allò propi d’en “Juan Palomo”.

Davant d’aquestes qüestions, on el nostre poder de decisió és extremadament limitat, seguirem una postura de control, de seguiment de les accions que emprèn el govern, i de dir-hi la nostra quan detectem que les decisions que es prenen no són, al nostre parer, les correctes.

D’altra banda, alguns temes que passen pel Ple són tan tècnics (en àmbits com economia, urbanisme, legislació) que per un ciutadà de carrer, com nosaltres, així d’entrada costarà de desxifrar, per bé que nosaltres, després d’intentar-nos treballar els temes tan bé com puguem, us intentarem explicar (desxifrat) el que considerem que és d’interès públic.

Els primers temes treballats en aquest darrer Ple entrarien dins d’aquestes dues categories. Temes propis de recursos humans, de serveis centrals i de serveis econòmics… partides pressupostàries modificades, complements de productivitat dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament, cessió a la Generalitat de la finca del barri de Can Pou que ha d’anar destinada a la construcció de la nova escola de Premià…

En tots aquells temes dels quals hem tingut tota la informació i on no hem detectat cap irregularitat ,en Marc i jo hi hem votat a favor. Les abstencions han vingut quan s’han plantejat aquells temes econòmics referents als comptes de l’any anterior, on nosaltres no teníem presència i, per tant, desconeixem com han estat gestionats.

El Ple també ha servit perquè el govern informés (donés compte) de diferents obres que estan a l’espera de realitzar-se, temes en els quals no podem decidir i no hi tenim res a dir si tot el que es fa és pel bé del poble, per millorar les nostres places i carrers.

La darrera part del Ple ha estat segurament la més interessant: precs, preguntes i mocions. I amb elles, la primera sorpresa: som, en aquesta ocasió, l’únic grup polític que ha presentat alguna d’aquestes interlocutòries. Tenint en compte que som quatre els grups de l’oposició que hem d’exercir control sobre el govern, és realment increïble que siguem l’únic grup que presentem preguntes, precs i mocions.

En aquesta ocasió el més remarcable ha estat que les nostres dues mocions han estat aprovades.

D’una banda, presentàvem una moció on s’emplaçava  a l’Ajuntament a canviar els actes de l’11 de Setembre, que en els últims temps s’havien reduït a l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova i a una ballada de sardanes.

Des de Crida Premianenca defensem ampliar aquests actes per poder oferir una programació el dia de la Diada Nacional molt més àmplia que aquesta, i per fer-ho possible emplaçàvem a la regidoria de cultura a incentivar una comissió d’entitats que vulguin organitzar un 11 de Setembre diferent.

A la vegada, a la moció es demanava que l’Ajuntament donés suport a aquells actes organitzats per les diferents entitats del poble que vagin enfocats a reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i dels Països Catalans.

I això no ho fem només perquè els continguts d’aquesta moció, conjuntament amb el dret a l’autodeterminació, figuri al nostre programa electoral, sinó perquè cal recordar que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels Drets Humans. La Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides del 1970 va circumscriure el dret d’autodeterminació a la doctrina del protocol internacional. En resum, tot poble té dret a la lliure determinació per afrontar situacions de manca de representació o d’opressió per part d’un govern determinat.

Per tant, Crida Premianenca es referma en allò tan bàsic com és el dret a decidir per part dels ciutadans del nostre país, i demana a l’Ajuntament que tots aquells actes que es destinin a promoure aquest dret rebin el suport necessari per part de la Casa Gran per poder dur-los a terme.

Un altre punt remarcable de la moció era el de fer onejar la bandera catalana al balcó de l’Ajuntament tot l’any. Com no podia ser d’una altra manera, el Partit Popular va deixar anar el seu discurs més espanyolista reivindicant que la bandera espanyola també onegés al consistori.

Com que per cada moció cada grup polític només disposa d’una intervenció, ens va ser impossible replicar al grup popular, però aprofito aquest article per a fer-ho des d’aquí.

Senyor Patrick Cruz, segons l’últim baròmetre d’actitud política de la ciutadania del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, la població catalana respon això a la pregunta si “se sent més català o espanyol” (per percentatge):

Només espanyol, un 5,4 % de la població

Més espanyol que català, un 3,6 % de la població

Tan català com espanyol, un 42,8 % de la població

Més català que espanyol, un 26,2 % de la població

Només català, un 20,2% de la població

Si fem sumes, la gent que en menor o major grau se sent espanyola arriba només fins a un 51,8 % de la població, i, en canvi, si sumem la ciutadania que en menor o major grau se sent catalana arriba gairebé al 90% de la població. Però encara hi afegiria més: si sumem els que només se senten espanyols o més espanyols que catalans, només arriben a ser un 9% de la població, mentre que els que se senten més catalans que espanyols o fins i tot només catalans arriben a ser un 46,4 % de la població.

Els números són clars, i la senyera és la bandera que més uneix, el denominador comú de la societat catalana i premianenca i, per tant, penso que els premianencs i premianenques ens mereixem que onegi, sola o acompanyada de la premianenca, al balcó de la casa consistorial. És de justícia.

La moció fou aprovada amb els vots favorables de Crida Premianenca i CiU i amb l’abstenció de la resta de grups polítics.

La segona moció presentada feia referència a les retallades a la sanitat pública que actualment està aplicant el govern de la Generalitat de Catalunya. La moció la podeu veure sencera si cliqueu aquí.

Els motius que ens van portar a promoure l’aprovació d’aquesta moció són ben clars: el compromís per al manteniment íntegre del servei sanitari del nostre país que, ben al contrari de retallades, el que necessita és una injecció d’ingressos per poder millorar l’atenció a la ciutadania en allò que és ben bàsic per a tothom: la salut.

La moció fou aprovada per tots els grups de l’oposició (CP-PA, PSC, ICV i PP) i amb els vots en contra de CiU.

Finalment, els dos regidors de Crida Premianenca vam portar al Ple un prec i una pregunta que són resultat de les demandes que ens han fet els ciutadans i que després de treballar-les en assemblea vam decidir transmetre-les al Ple.

El prec es referia a la necessitat d’habilitar una sala d’estudi a la Biblioteca Municipal Martí Rosselló el mes d’agost i setembre per a garantir que els estudiants que tenen exàmens en el període de recuperacions de setembre puguin gaudir d’un espai d’estudi, com ja està previst en els altres períodes ordinaris d’exàmens.

En aquest sentit, el regidor de joventut es comprometé a estudiar aquesta possibilitat.

I la pregunta es referia al tractament fitosanitari de l’arbrat i les zones verdes, una pregunta que és fruit de les queixes que molts premianencs i premianenques ens han fet arribar arran del seu malestar per la gran presència d’insectes a la via pública, així com també per les conseqüències de cara a les al·lèrgies.

La pregunta fou contestada per la regidora de medi ambient, que ens proporcionà un informe dels treballs realitzats sobre l’arbrat i les zones verdes.

La valoració global d’aquest Ple no deixa de ser positiva. De les dues mocions que hem presentat, les dues han estat aprovades amb diferents suports, i de les preguntes i precs hem aconseguit arrencar alguns compromisos sobre els quals ara ens toca treballar i recordar a l’equip de govern que estan sobre la taula. I és precisament aquesta la nostra feina: control, reflexió i acció.

Malgrat tot, cal fer una valoració més estructural que no pas conjuntural si volem fer una anàlisi en perspectiva del funcionament del nostre Ajuntament, i si volem teixir una estratègia entre tots i totes que ens serveixi com a pla de treball per aquests propers quatre anys.

Per començar, caldria trencar amb aquesta idea de percebre els Plens com a reunió purament burocràtica, “de tràmit”, que només serveix per a aprovar algunes polítiques puntuals, les que estrictament no són competència de la Junta de Govern Local i que han de passar “per ous” al Ple.

I és que així ja avisem que no anem bé. Així infravalorem la política municipal, el poder de l’Ajuntament, les necessitats de la ciutadania i la capacitat de l’administració local d’intervenir per enfortir el teixit associatiu i aconseguir una major cohesió social, més sentiment de pertinença cap a Premià i, sobretot, una millor qualitat de vida per a infants, joves i adults de la vila.

Una Ple no ha de ser tot ell un pur tràmit. Un Ple ha de servir perquè tots i cadascun dels regidors de l’equip de govern parlin de les polítiques que estan desenvolupant en aquell precís moment, valorar les que ja s’han acabat i explicar les que desenvoluparà en el futur en aquella àrea les competències de la qual li han estat delegades, i sotmetre-ho a la valoració de la resta de regidors i regidores, així com també de la ciutadania, que hauria de poder assistir als Plens per exercir el seu dret a prendre la paraula.

Els Plens seran més llargs i molts regidors no arribaran a veure el Barça. Sí, ho sentim molt. Però és necessari canviar urgentment el funcionament encarcarat dels Plens, perquè si no, per molts plans estratègics que ens plantegem dur a terme entre regidors, mai serem capaços d’atendre aquells temes que estan a l’agenda política i ciutadana i que poden portar a petites accions que milloraran la convivència a la vila, que faran que ens la sentim més nostra, que aconseguiran que la puguem gaudir tots i totes plenament.

És per això que cal fer una reflexió conjunta, sí. Però cal emprendre accions vertaderes, començant per canviar el ROM (Reglament Orgànic Municipal), que regula el funcionament de l’Ajuntament, per a fer-li una revisada general i canviar el full de ruta d’aquest mandat. Les paraules acaben perdudes, els fets romanen.

I un cop fet això, i llavors ja sí, amb la complicitat de la ciutadania, caldrà treballar temes obertament que sembla que ara siguin tabú. Temes concrets que afecten la ciutadania premianenca i que sovint caldrà treballar amb molta cura, buscant el consens de possibles parts.

I em vénen al cap moltes qüestions. La possible peatonalització parcial del Casc Antic, les solucions definitives per a la façana marítima, la garantia d’un oci nocturn per a joves propi d’un poble de gairebé 30.000 habitants, la resolució dels conflictes interns a la Policia Local i de la més que qüestionable feina d’aquests, la protecció del comerç local enfront de les grans superfícies, la recuperació de la vida als espais públics, l’aliança entre associacions i entitats per a una bona programació cultural, la creació d’equipaments en condicions per a la gent gran, la creació de la casa de la cultura popular i tradicional…

I així un llarg etcètera que cal treballar abans, durant i després dels Plens.

A Crida Premianenca tenim un munt de temes sobre la taula. Demanem també la complicitat amb la ciutadania, perquè ens doni un cop de mà per a tirar endavant propostes, ja que sense les aportacions dels premianencs i premianenques, el nostre projecte no tindria sentit. És per això que properament us informarem millor dels nostres canals de comunicació, de les accions i campanyes que anem duent a terme i de l’activitat dels dos regidors.

Estigueu atents a les nostres notícies i penseu que tot l’equip de Crida Premianenca-Poble Actiu resta a la vostra disposició.

Joan Ribet i Casademunt, regidor de Crida Premianenca.

2 thoughts on ““Crida s’obre pas al primer Ple del curs polític”, per Joan Ribet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.