“Sobre el Vila Primilia”, per Sara Montesinos

Després de tres anys d’estudis universitaris en periodisme, si alguna cosa he après és que l’objectivitat no existeix. La tendència s’encarrega de donar personalitat a un mitjà perquè aquest sigui afí a algun partit polític. Així, tot i conèixer les pretensions dels diaris generalistes que amb més o menys freqüència consumim, no tothom sap posar-hi filtres.
És lògic pensar que si governa CiU, el Vila Primilia es dediqui a encantar-se amb les meravelles que aquest partit, que camina per la dreta, fa a la nostra vila. Però en els darrers mesos, la cosa ha canviat de color. Els altres partits tenen un requadre pèssim i marginat que, des de l’òptica psicològica de la comunicació, la gent no es llegirà si no és que ja en tenia intenció. No és pas un format que convidi a llegir, sinó més aviat un ús discriminatori de l’espai i una subtil manera d’arraconar la diversitat d’opinions per part de la redacció. Una redacció anònima que ningú no es molesta en signar. Una redacció que agafa forma d’Ajuntament i de veu del poble quan en realitat representa un partit polític. Segons les dades que presenta la publicació, la mateixa cap de premsa assumeix ser-ne la redactora en cap i per tant tot el contingut d’aquest és a les seves mans.
Ja que a Premià ens permetem el luxe de publicar en color i a DIN A3, podríem omplir tot aquest munt de paper amb un contingut que pogués satisfer d’una forma més àmplia els ciutadans. Deixem-nos de felicitacions al gran govern de Convergència i Unió i investiguem sobre qüestions socials que ens acostin a la nostra pròpia realitat local. Tenim constància de l’índex de fracàs escolar a la nostra vila? Sabem com estem d’atur juvenil? I el nombre d’avis que viuen sols? Les famílies que, amb problemes econòmics, són ajudades per la Creu Roja? Saben els ciutadans de Premià de Mar quelcom sobre el narcotràfic als nostres carrers?
Des de Crida Premianenca, hem volgut girar la truita i intentar fer, de l’espai que se’ns cedeix, quelcom diferent. Tot i això, no ha estat possible ja que “es va acordar fa un parell o tres legislatures que es cedien 420 paraules a cada partit”, sense dret a posar-hi una fotografia o un enllaç, ni tan sols una paraula en negreta. Pel que es veu, això no és competència de la cap de premsa, sinó de la Junta de Govern. Així, doncs, fins que la burocràcia d’aquest Ajuntament no ens permeti canviar la normativa, com si d’una reforma constitucional es tractés, seguirem utilitzant de la millor manera possible aquestes 420 escasses paraules. Tot sigui per un Vila Primilia millor.
Sara Montesinos i Pinilla, membre de Crida Premianenca.
[email protected]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.