“Política de pedaços” per Albert Fresquet

És ben sabut per
tothom que, quan uns pantalons s’esquincen, posar-hi un pedaç és només un
tracte pal·liatiu, una manera d’amagar el problema, atès que els pantalons
seguiran esquinçats. D’acord, l’ús de pedaços en roba és totalment acceptable.
Qui no n’ha utilitzat mai? Ara bé, quan això mateix es trasllada a la política
municipal, menystenint el poble talment com si d’uns pantalons es tractés, la
magnitud dels fets canvia: els pedaços no tenen la mateixa eficàcia i, per
tant, no poden rebre la mateixa acceptació. Segurament, entre tots podríem
desenvolupar un bon llistat de tot allò que considerem males pràctiques que
s’atenen a aquesta idea. Ara bé, com a jove i prenent les darreres notícies
publicades, voldria excloure la resta de problemàtiques per centrar-me en l’oci
nocturn de Premià de Mar.

El passat 26 de
novembre, els premianencs vam acomiadar-nos del bus nocturn que connectava el
poble amb el Pla d’en Boet de Mataró. Les causes? Econòmiques, és clar. Tard o
d’hora, aquest servei s’havia d’acabar; com podíem plantejar-nos tenir dues
línies de bus nocturn entre Premià i Mataró? No obstant això, si fem una mirada
retrospectiva en el temps i ens situem a principis del 2009, podrem contemplar
l’escenari que es vivia en aquell moment per a interpretar els fets. L’anàlisi
és ben senzilla: política de pedaços. Hi havia una mancança evident en l’oferta
d’oci nocturn a la vila. La solució? Traslladar el problema a Mataró i au!, a
rentar-nos-en les mans. Tanmateix, com he indicat al principi, el pedaç no
arregla el forat, de manera que utilitzar-ne només tenia sentit si la intenció
era solucionar el problema mentre aquest restava temporalment hipnotitzat. El
govern de CiU va posar en marxa el bus nocturn, una mesura populista agraïda
per tots els joves, sota el subterfugi de la seguretat viària; malauradament,
el tret els ha sortit per la culata per no haver tingut la voluntat de
treballar el poble, per no haver aprofitat aquests prop de 3 anys per cercar
noves vies d’impuls de l’oci a Premià. Així, doncs, ara mateix ens trobem en la
mateixa situació que hi havia en el moment de la implantació del bus-pedaç:
l’oci nocturn al poble és inexistent i la voluntat política per a canviar-ho no
està a l’alçada de les circumstàncies, amb l’afegitó que ara el jovent ja no
està emmetzinat i percep els talls de les tisores.

I jo, que escric
aquestes paraules amb tota la meva bona intenció, no voldria pas que els
sastres m’acusessin de dinamitar la política municipal de joventut. És per això
que, aprofitant l’avinentesa, llançaré un parell de propostes d’allò més
simples, a l’espera de possibles aportacions per part dels qui em llegiu:

• Casal Popular autogestionat.
  Aquesta idea té, des del meu punt de vista, un ventall de possibilitats molt
  ampli. Basant-nos en d’altres exemples de casals populars i casals de joves,
  traslladar aquesta experiència a Premià hauria de servir per oferir un espai
  d’oci nocturn inexistent a la localitat, sí; però alhora hauria de permetre el
  treball conjunt de persones i entitats, independentment d’edats i colors
  polítics, per tal de crear un espai de cohesió i dinamització de la vila,
  gènesi d’alternatives i d’esperit crític. L’autogestió ha de ser un aspecte
  inherent per tal de mantenir l’autonomia de l’hipotètic casal. Ara que l’Ajuntament
  està immers en el Pla d’Equipaments, potser seria un bon moment per a
  contemplar aquesta possibilitat, no?
• Prolongar l’obertura dels locals
  nocturns. Si d’alguna cosa podem presumir els premianencs és de la quantitat de
  bars que tenim. Així, se’m fa estrany i tot que aquest tema no estigui sobre la
  taula. Com pot ser que durant el cap de setmana no estigui permesa l’obertura
  de bars a la matinada? Aquests, tot i no ser espais alternatius com plantejava
  la proposta del casal, sí que són ofertes d’oci nocturn i punts de confluència
  pels premianencs que, com és normal, volem sortir pel nostre poble un cap de
  setmana a la nit. En aquesta línia, Crida Premianenca ja portàvem al programa
  electoral la proposta de perllongar l’obertura de bars fins a les 3h i de
  bars musicals fins a les 5h. I, ja que hi som, hi afegeixo les guinguetes (si
  més no, a l’estiu).

Marejar la perdiu
és tot un art. És més, podríem arribar a considerar-ho un esport d’elit per
aquells que s’hi entrenen fermament i amb convicció durant períodes
quaternaris. Així ha estat la política del govern de CiU en matèria de joventut
durant la legislatura anterior i en aquest mig any de l’actual. Ara bé, malgrat
la seva constància en aquesta tasca, és obligació nostra tenir ben clar que no
parlem en va, que els nostres objectius són ambiciosos, sí, però que estem
ancorats a terra ferma quan els exposem. I és que com deia Víctor Jara: Yo
no canto por cantar ni por tener buena voz; canto porque la guitarra tiene
sentido y razón.